El Camí (revista)

revista
Aquest article tracta sobre la revista. Si cerqueu la ruta senderista, vegeu «El Camí».

El Camí fou un setmanari publicat en català a València entre el 1932 i el 1934, que pretenia unificar políticament totes les tendències del valencianisme i difondre l'ortografia aprovada a les Normes de Castelló.[1] La direcció era col·lectiva, en mans d'un consell integrat per Joaquim Reig i Rodríguez, Adolf Pizcueta i Alfonso, Pasqual Asins i Lerma, Francesc Caballero i Muñoz i Enric Navarro i Borràs.[1] Hi col·laboraren, entre d'altres, els germans Ernest i Eduard Martínez Ferrando, Carles Salvador, Eduard Ranch, Emili Gómez i Nadal, Francesc Bosch i Morata, Manuel Sanchis i Guarner, Antoni Igual Úbeda, Alfred Baeschlin, Enric Valor[2] , Gaetà Huguet i Segarra i Robert Moròder i Molina.[1]

Infotaula de publicacions periòdiquesEl Camí

Capçalera d'El Camí Modifica el valor a Wikidata
Tipusrevista Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióValència Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Ideologiavalencianisme Modifica el valor a Wikidata

La seva línia es destacà per impulsar el desenvolupament cultural en valencià, donar suport a la campanya a favor d'un estatut d'autonomia per al País Valencià i fer-se ressò dels esdeveniments polítics de Catalunya, raó per la qual fou sovint titllat de pancatalanista. Després dels fets del sis d'octubre de 1934 fou clausurat per les autoritats.[1]

Naixement modifica

La revista El Camí va ser fundada el 6 de gener de 1918. L’autorització inicial constava del nom de Joan C. Nolla pel qual és possible que en fos el fundador d’aquesta. En El Camí hi col·laboraven Joan Capdevila i Rovira, Marià Manent, Josep Pla, Josep A. Vandellós, Ramon de Curell, Manuel Giral d'Arquer, Rafael Tobella, Joan Vidal Salvó, J. F. Vidal i Jové, J. A. Font i Casas, Rosend Llates, Raimon Negre i Balet, M. A. Cassanyes, Josep Carbonell i Gené, i d'altres.

En el primer número publicat el gener de 1918, la revista es mostra de la següent manera als lectors: “Es presenta una revista nova a un públic que té ja sa característica ben definida. I demés és una característica que ens plau i que la voldrien ben accentuada, nostra. Un públic que acobla un doble daler de novetat picantona i de perfecció matemàtica. Un públic que li cal ben saber on va, i a cada pas nou, a cada graó que puja, gira de seguida l'esguard endarrere: li cal també saber quin camí va fent. Un públic al qual, no tant els homes d’acció, com els ideòlegs el fascinen: l'especulació ideològica té en ell una eficàcia decisiva. Privat el públic, català de ideologia, després de una desorientació que dura una estona, se us tanca a sa casa. A l’inrevés, el públic castellà té sempre un poc de desgana ideològica, però ama follament l’acció.”

Les dades descriptives de l'entrada se situen a la part superior de la pàgina principal. Es divideixen en una taula formada per tres rectangles. En la part esquerra s’indica l’any i el número. En la part central apareix el nombre de redacció i l’adreça on es trobava la mateixa. En aquest cas: Carrer de Mallorca, 170, 2n. 1ª (Barcelona). Finalment, en la part dreta, hi havia la data de publicació. La periodicitat era mensual, és a dir, publicaven un número cada mes i el seu preu era de 15 cèntims cada número solt o 2 pessetes per la subscripció anual tal com s’indica a partir del número 2 a la part superior de la primera pàgina. La revista tenia una extensió de 16 o 24 pàgines i el seu format era 203 x 132 mm. Només van publicar 6 números.

Història modifica

Aquesta revista catalanista tenia la redacció a Barcelona i la impremta a Vilanova i la Geltrú. Tot i que el contingut de la revista i el seu títol eren més literaris que polítics, en més d’una ocasió, la revista es posicionava públicament a favor de la labor que feia, en aquell moment, la joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista. Cal destacar que, en aquell moment, la monarquia absoluta passava per una gran crisi i hi havia un clima violent en la societat. Un any abans de la creació de El Camí hi va haver la triple crisi que agrupava l’àmbit militar, social i polític. Molts sectors de la població, iniciaven moltes revoltes en contra de les decisions d’Alfons XIII, sobretot a Barcelona, coincidint amb on es va obrir la redacció de la revista.

La revista, per tant, tenia una temàtica literària però també política al posicionar-se ideològicament sovint. Les seccions principals eren la publicació de poemes, articles de literatura i crítica, traduccions, i una dedicada a les lletres castellanes.

En el número 1 de gener, hi ha les diferents seccions:

El nostre públic (Presentació al lector)

L’any i l’inici (Objectius de la revista)

La Biblioteca “Foment de Pietat Catalana” per Maria Manet

Meditacions sobre la dolor per Joan Capdevila Rovira

Poema “Xenia”

Dietari del mar de Barcelona, al desembre per Josep Pla

De la vida, del Teatre i de l’optimisme per Josep A. Vandellós

Poesia Catalana per Ramón de Curell

Poesia Gallega

Lletres Castellanes per Manuel Giral d'Arquer

Ma Filla Bernardeta per M.M

Llibres per Rafel Tobella, A.Torrents i Joan Vidal Salvó

Diem

Final modifica

Tal com ja s’ha mencionat abans, la revista publica el seu últim número el juny de 1918, però es desconeixen les causes de la seva desaparició. No es coneixen per bibliografia o monografies dedicades a la publicació les raons de la mort.

Introduint una valoració personal, penso que és possible que la redacció hagués de tancar per motius polítics. Durant aquells anys hi havia una gran repressió en contra de la societat catalana, la seva llengua i costums que després recuperarien en la Segona República i el retorn de la Generalitat de Catalunya. Si afegim aquests arguments amb el fet que en la revista es posicionaven ideològicament pot donar força en la meva opinió i la suposada retirada forçosa.

Relació de directors, redactors i col·laboradors modifica

Només consten els col·laboradors de la revista. N’hi apareixen molts més.

COL·LABORADORS
Joan Capdevila i Rovira Joan Vidal Salvó
Marià Manent J. F. Vidal i Jové
Josep Pla J. A. Font i Casas
Josep A. Vandellós Rosend Llates
Ramon de Curell Raimon Negre i Balet
Manuel Giral d'Arquer M. A. Cassanyes
Rafael Tobella Josep Carbonell i Gené

Referències modifica

Enllaços externs modifica