El Fadrí

Bé d'Interés Cultural a Castelló de la Plana

El Fadrí és el nom popular de la torre campanar de Castelló de la Plana, i un dels seus símbols més emblemàtics.

Infotaula d'edifici
El Fadrí
Castellón de la Plana.Torre Campanario El Fadrí.jpg
Dades
TipusCampanar, monument i torre
Cronologia
1440 – 1735construcció
Característiques
Estil arquitectònicgòtic valencià
Renaixement
Mesura60 (alçària) m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarcaPlana Alta
MunicipiCastelló de la Plana
 39° 59′ 10″ N, 0° 02′ 14″ O / 39.986111111111°N,0.037222222222222°O / 39.986111111111; -0.037222222222222
Bé d'interès cultural
Data28 setembre 2007
IdentificadorRI-51-0012154
IGPCV12.05.040-018[1]
Modifica les dades a Wikidata

La torre és propietat municipal, per això també se li pot dir Campanar de la Vila, es caracteritza pel fet que està separada de la catedral, a diferència d'altres campanars que es troben integrats en el mateix edifici eclesiàstic. Situat a la plaça Major, al centre de la ciutat, al costat de la dita església de Santa Maria i de l'Ajuntament.

És un edifici de planta octogonal, seguint el tipus establert del gòtic català, de quatre cossos que corresponen amb la càmera del rellotge, la presó, l'habitatge del campaner i la càmera de les campanes (disposa de vuit campanes de volteig i tres fixes situades en el capitell per a assenyalar els quarts i les hores). Finalment trobem una terrassa rematada per un templet. En el seu interior hi ha una estreta escala de caragol que permet l'accés a cadascuna de les plantes. La seua altura és d'uns 58 metres.

Les seues obres van començar en 1440. En 1457 va intervenir el mestre Saera construint aproximadament el primer cos: probablement es tracta del picapedrer Guillem Saera, mestre major de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona i de diverses obres empreses pel municipi de Tortosa al segle XV, entre altres la monumental font gòtica o de l'àngel.[2] Després d'una llarga paralització i diverses propostes en 1593 van intervenir i van finalitzar la torre Francesc Galiança de la Llanxa, Guillem del Rei, Pere Crosali, Marc Volsanys, Antoni i Joan Saura; segons les traces que havia presentat el portuguès Damián Méndez en 1591.

L'accés a la torre es fa a través d'una porta de llinda amb una fornícula a la part superior flanquejada per volutes i un frontó triangular a la part superior. Sota els escuts del Regne de València i les Torres de Castelló hi ha una inscripció en llatí que fa referència a la construcció de la torre entre els anys 1591 i 1604.

És destacable la semblança formal d'aquest campanar amb els de l'església arxiprestal de Sant Mateu i l'església del Salvador de Borriana.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Fadrí

ReferènciesModifica

  1. «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià». Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.
  2. Vidal Franquet, Jacobo. Les obres de la ciutat. L'activitat constructiva i urbanística de la Universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008. ISBN 978-84-8415-399-3.