El Fusteret

El Fusteret és un barri de Súria (el Bages) de 49 habitants (2016) i una antiga colònia industrial d'estructura bàsica, originada en la fàbrica Giró, que es dedicava a la indústria tèxtil i posteriorment va ser utilitzada per l'empresa Minas de Potasa de Súria.

El Fusteret

Tipus	entitat singular de població
Localització
41° 49′ N, 1° 46′ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Comarca	Bages
Municipi	Súria
Població humana
Població	59 (2023)
Geografia
Altitud	300 m
Codi INE	08274000200
Codi IDESCAT	0827470002200

Descripció

El Fusteret es troba a quasi dos quilòmetres al sud del nucli de Súria, a la carretera vella venint de Manresa, a la confluència del torrent de Camprubí amb el riu Cardener, entre la línia de ferrocarril i la carretera C-55, que corre paral·lela al Cardener. El barri el formen tres carrers: el carrer Fusteret (que conforma la carretera), el carrer Camí de Cererols i el carrer camí Serra. El barri també és la seu de la deixalleria municipal de Súria. A mà dreta del riu i davant el barri del Fusteret, es manté dreta una torre cilíndrica de guaita, del segle xi, vestigi del passat medieval de l'indret.

Història

El fundador de la petita colònia tèxtil fou Ramon Giró i Jordana, el qual havia estat fuster d'ofici. La fàbrica Giró, coneguda després com "el Fusteret" a causa de l'antic ofici de seu fundador, estava situada a l'entrada sud de Súria. L'indret havia estat una vinya, a la partida anomenada el Pont de Camprubí, que les germanes Maria i Antònia Camprubí i Santmartí van vendre a Ramon Giró el 1869. L'autorització per a l'ús de les aigües del Cardener com a força motriu per fer anar una fàbrica de filats i teixits va arribar a finals del 1871, i les obres hidràuliques es van acabar el 1873.

Existia la llegenda que Giró va poder finançar les obres amb un tresor de monedes que havia trobat pujant a Sant Salvador, però la veritat és que el finançament va fer-se a base de crèdits, un procés en el qual va tenir un paper destacat la nissaga Burés, concretament els germans Burés i Arderiu, fabricants manresans. D'altra banda, Esteve Burés i Arderiu, que aleshores tenia en funcionament la fàbrica del mig a Sant Joan de Vilatorrada i estava a punt de crear la colònia Burés a Castellbell i el Vilar, a més de fer-li un préstec de 10.000 ptes. a Ramon Giró, ja li havia arrendat la fàbrica, abans d'acabar-la, per deu anys. Després d'un plet per rescindir el lloguer a Burés, Giró va recuperar la direcció de la fàbrica el 1876.

El 1900 es va iniciar la construcció de sis blocs d'habitatges, 25 anys després que la fàbrica hagués començat a funcionar, tot i que no se sap si eren els primers habitatges o eren una ampliació. Quan Ramon Giró va morir, el 1902, la fàbrica va passar als seus fills que van constituir la societat Hijos de Ramón Giró, amb domicili social a Barcelona. Aquesta societat va arrendar la fàbrica a Josep Balanzó i Pons el 1915, i posteriorment a Josep Creixell i Iglesias a partir de 1917. El 1924 l'empresa Minas de Potasa de Súria, S.A. va comprar totes les propietats dels Giró a Fusteret. Al llarg de l'any 1927 es va vendre tota la maquinària a diversos fabricants tèxtils.

Des de 1909 l'empresa Fills de Ramon Giró ja subministrava energia elèctrica al poble de Súria. Acabada la guerra civil a la fàbrica s'hi va allotjar un batalló disciplinari de treballadors que estava reconstruint el Pont Alt de Súria. L'empresa de les mines de potassa feia anar els dos salts d'aigua i els dos canals per aprofitar l'electricitat generada. Més tard, el salt petit es va abandonar i va seguir en funcionament el canal llarg de Reguant. Una part de la fàbrica es va ensorrar el 1960 i va ser enderrocada.