El Llorà
El Llorà és una masia de Rupit i Pruit (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||
| Tipus | Masia  | ||||||
| Construcció | segle xvii | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Rupit i Pruit (Osona) | ||||||
| Localització | Ctra. C-153 Vic-Olot, km 33,5 a 1.000 m | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 23404 | ||||||
| |||||||
Descripció
modificaMasia de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana, orientada a ponent. Consta de planta baixa i dos pisos. A la part sud-est s'hi adossa un cos que correspon a l'antiga cambreria. La façana presenta dos portals rectangulars amb ampits. A la part de migdia hi ha un balconet a nivell del primer pis. A tramuntana hi ha una finestra conopial a nivell del primer pis i a la part esquerra s'hi adossa un cos al qual s'accedeix mitjançant una escala que mena al primer pis amb l'entrada protegida per un teulat sostingut pel mur de la casa i un pilar. Les finestres més antigues i els carreus de les cantoneres són de pedra grisa amb vetes, les altres són de pedra groguenca menys deteriorada. Els murs estan arrebossats.[1]
La capella del mas és de nau única, rectangular i coberta a tres vessants amb el carener paral·lel a la façana la qual és orientada a tramuntana. El portal és de pedra rectangular i amb motllures, al damunt hi ha una petita fornícula, sense imatge i amb una voluta a cada costat. La part superior forma un frontó triangular bordejat amb pedra i al cim del carener s'hi eleva un petit campanar d'espadanya que conserva la campana. Tota la façana és decorada amb esgrafiats que presenten formes vegetals i celestes. A llevant hi ha dues obertures amb vitralls. Està adossada al mur de llevant de la torre del Llorà.[1]
Els murs on arrebossats, estucats i esgrafiats la pedra és picada i de color blavós.[1]
Hi ha una pica dintre de la capella al mur de migdia. És un tros de pedra sense polir a la part baixa i a la part superior hi ha la pica la qual és semiesfèrica i amb incisions a l'exterior. A la part de davant hi ha una cara esculpida en la qual es representa el rostre d'un home vell amb una barba rinxolada i els cabells tirats enrere; la boca es petita i el nas està mutilat, els ulls estan inscrits sota les celles i la part de baix de l'ull és marcada.[1]
És de marbre i esculpida en alt relleu.[1]
A prop del mas es troba una de les antigues masoveries del mas Llorà. És tracta de Casilliques, una masia de planta quadrada coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana, situada a ponent. Consta de planta baixa i dos pisos. La façana presenta un portal rectangular a la planta i al damunt un balcó d'arc rebaixat, amb dues finestres simètriques als costats i amb petits ampits motllurats. La façana de llevant és distribuïda d'una manera semblant, amb un portal rectangular, tres finestres al primer pis i un balcó a les golfes. És construïda amb pedra i arrebossada al damunt, només són de pedra vista els ampits.[1]
Història
modificaMasia situada a ponent del llom de la Solana, és el centre d'una gran propietat a la qual pertanyen Casilliques, Mas Joan i la Torre del Llorà.[1]
Al fogatge de la parròquia i terme de Sant Andreu de Pruyt es troba registrat un tal Joan Lora.[1]
El mas es devia reformar al segle xvii segons indica una llinda de llevant: 16 IHS 47.[1]
La capella fou construïda al costat de la casa senyorial del Llorà. Tant la torre com la capella, dedicada a Sant Cristòfol, foren erigides per uns industrials tèxtils establerts vora la conca del riu Ter. La propietària era la Tecla Sala i la feu construir segons indica la mateixa edificació l'any 1950 (ANNO SANCTO MCML)[1]
És d'un estil totalment eclèctic amb elements d'estètica barroca i clàssica. L'estil de la pica fan suposar que és anterior al a construcció de la capella, de manera que segurament fou traslladada des d'un altre indret i situada a la capella.[1]
La torre i la capella han estat adquirides pel membre del grup de teatre Joglars: Albert Boadella.[1]