El Sunyer de Valldeperes
El Sunyer de Valldeperes és una masia del poble de Valldeperes, antiga quadra del municipi de Navars (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. A tocar de la casa hi ha l'església de Santa Fe de Valldeperes.
 | ||
|---|---|---|
| ||
| Dades | ||
| Tipus | Masia  | |
| Part de | Valldeperes | |
| Construcció | S. XVII-XVIII, XIX | |
| Característiques | ||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |
| Altitud | 481 m | |
| Localització geogràfica | ||
| Entitat territorial administrativa | Navars (Bages) | |
| Localització | Ctra. C-55, km 57,9, Valldeperes | |
 | ||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||
| Id. IPAC | 16858 | |
Descripció modifica
Masia amb la façana orientada a migdia que respon bàsicament a l'estructura clàssica de masia de tres cossos, amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana.
Malgrat els afegits i les transformacions exteriors, a l'interior la masia del Sunyer de Valldeperes conserva intacte el cos i l'organització bàsica de la masia, així com la decoració originària, doncs s'ha habilitat una part d'aquest edifici com a habitatge i la resta s'ha conservat intacte. Són molt interessant les cambres amb les alcoves, l'excepcional Sala de Música i també la Gran Sala que separa les dues parts ben definides de la casa.[1]
Història modifica
La Masia del Sunyer de Valldeperes conserva un arxiu familiar des del segle xvii. El topònim Valldeperes apareix ja l'any 977 i més sovint cap als s. XIII i XIV. La casa és bàsicament una construcció dels segles XVII-XVIII; fou a començaments del sesgle XX quan Joan Ponç començà les grans obres de reforma i remodelació que han continuat fins al 1970.[1]
Prop de la masia s'ha trobat moneda cardonina, en concret una pellofa pertanyent a l'església de Santa Fe de Valldeperes.[2]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Sunyer de Valldeperes |
- ↑ 1,0 1,1 «Sunyer de Valldeperes». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2015].
- ↑ Les Monedes de Cardona, encunyacions locals i dels senyorius de la Casa de Cardona. NAVAS y ORTÍZ, Manuel, Patronat Municipal de Museus, desembre 1984 (pàg. 24-30)