El abrazo partido

pel·lícula de 2004 dirigida per Daniel Burman

El abrazo partido és una comèdia dramàtica argentina de l'any 2004 coproduïda per l'Argentina, Espanya, França i Itàlia, dirigida per Daniel Burman i protagonitzada per Daniel Hendler, Adriana Aizemberg i Jorge D'Elía entre altres. La pel·lícula se centra en Ariel Makaroff, net de refugiats polonesos de l'era de l'Holocaust, que es troba en una complexa cerca de la seva identitat personal i cultural. Va ser la candidata oficial per a representar a l'Argentina als Premis Oscar de 2004 com millor pel·lícula de llengua extragera, encara que finalment no va ser nominada.[1]

Infotaula de pel·lículaEl abrazo partido
El abrazo partido.jpg
Fitxa
DireccióDaniel Burman Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDiego Dubcovsky Modifica el valor a Wikidata
GuióDaniel Burman i Marcelo Birmajer Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCésar Lerner Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRamiro Civita Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorBD Cine i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Argentina, Itàlia i Espanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2003 Modifica el valor a Wikidata
Durada99 min i 99 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica, drama i comèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBuenos Aires Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0366137 Filmaffinity: 952065 Allocine: 55986 Rottentomatoes: m/lost_embrace Mojo: lostembrace Allmovie: v302697 Metacritic: movie/lost-embrace TV.com: movies/lost-embrace Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Ariel (Daniel Hendler) és un jove argentí, d'orígens jueu-polonesos. La seva mare regenta “Creaciones Elías”, una petita botiga de roba interior en una galeria comercial. El seu pare els va abandonar quan Ariel era petit, i se'n va anar a Israel. Ariel desitja emigrar a Europa, per al que necessita un passaport polonès. La seva àvia recorda amb horror la Polònia de la que va haver de fugir per a escapar del genocidi contra els jueus durant la Segona Guerra Mundial.[2]

La pel·lícula gira entorn de la falta d'oportunitats a l'Argentina i la percepció d'Europa com un lloc on progressar, les peculiaritats de la comunitat jueva, i el particular microcosmos de la galeria comercial en la qual es desenvolupa la major part de la pel·lícula.[3]

RepartimentModifica

TaquillaModifica

La reeixida pel·lícula de Daniel Burman va recaptar al final del seu recorregut comercial, dins del país, un total de 165.482 espectadors. Va ser sens dubte una de les pel·lícules argentines més vistes del 2004.[4]

PremisModifica

Entre altres premis, va rebre el premi a la millor pel·lícula i al millor director a la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya[5] i l'Ós de plata al millor actor i el gran premi del Jurat al 54è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[6][7]

ReferènciesModifica

  1. «American Cinematheque». Arxivat de l'original el 3 de març de 2016. [Consulta: 22 novembre 2011]. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  2. El abrazo partido a Fotogramas
  3. 'El abrazo partido', el retrato de un mundo encerrado en sí mismo, espinof.com
  4. "El abrazo partido" y su huella en el universo de las clásicas galerías de Once, La Nación, 15 de maig de 2014
  5. El film 'El abrazo partido' gana el premio de la Mostra de Cine Latinoamericano de Lleida al mejor largometraje, Europa Press, 2 de març de 2004
  6. «PRIZES & HONOURS 2004». berlinale.de. Arxivat de l'original el 15 octubre 2013. [Consulta: 10 juny 2014].
  7. «Awards & Announcement». berlinale.de. Arxivat de l'original el 16 maig 2013. [Consulta: 10 juny 2014].

Enllaços externsModifica