Obre el menú principal

El cercle vermell

pel·lícula de 1970 dirigida per Jean-Pierre Melville

El cercle vermell (títol original en francès: Le Cercle rouge) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Jean-Pierre Melville, estrenada el 1970.

Infotaula de pel·lículaEl cercle vermell
Le Cercle rouge
Fitxa
Direcció Jean-Pierre Melville
Protagonistes
Producció Robert Dorfmann
Jacques Dorfmann
Guió Jean-Pierre Melville
Música Éric Demarsan
Dissenyador de so Jean Nény
Fotografia Henri Decaë
Muntatge Marie-Sophie Dubus
Jean-Pierre Melville
Vestuari Colette Baudot
Productora Les Films Corona
Selenia
Distribuïdor Rialto Pictures
StudioCanal
The Criterion Collection
Dades i xifres
País d'origen França
Itàlia
Estrena 1970
Durada 140 minuts
Idioma original francès
Rodatge Marsella i París
Color en color
Descripció
Gènere Thriller, Acció
Tema alcoholisme
Lloc de la narració París i Marsella

IMDB: tt0065531 Filmaffinity: 755726 Allocine: 2358 Rottentomatoes: m/le_cercle_rouge Allmovie: v141358 TCM: 507694 Metacritic: movie/le-cercle-rouge TV.com: movies/le-cercle-rouge
Modifica les dades a Wikidata

No té cap relació amb el llibre de Maurice Leblanc igualment titulat El Cercle vermell.

Ha estat doblada al català.[1] suposo que anirà amb la dona

ArgumentModifica

Després de cinc anys d'empresonament en un establiment penitenciari de Marsella, Corey (Delon) està a punt de ser alliberat. El dia abans de la seva sortida, el cap de la presó li proposa un negoci. Aviat lliure, Corey ret visita al seu ancià comparsa, anomenat Rico, capo enriquit, convertit en amant de la seva amiga. Corey obliga el malfactor a donar-li una suma de diners important. Amargat, aquest despatxa dos esbirros darrere Corey. En una sala de billar, Corey agafa una queue cua i, amb l'ajuda d'un guix vermell, traça un cercle que omple a continuació, abans de dispersar les boles. Els homes de Rico arriben, l'entrevista s'acaba en sang. Però Corey se'n va indemne. Compra un Plymouth Fury III de 1966, i intenta tornar al seu domicili del districte 16 de París.

Durant aquest temps, un malfactor de nom Vogel (Gian Maria Volontè) és escortat pel comissari Mattei (Bourvil) de Marsella a París pel tren de nit. Malgrat la vigilància del policia, Vogel s'evadeix saltant per la finestra del tren. Aconsegueix escapar als trets del comissari així com a les batudes dels gendarmes i dels seus gossos. Al final d'una esgotant fugida a peu, es para davant un restaurant de vora de carretera ("Relairoute") i s'esquitlla al maleter obert d'un cotxe que resulta ser el de Corey.

Els dos homes fan amistat de seguida. Dos nous esbirros de Rico arriben, per desgràcia seva. Vogel i Corey decideixen associar-se, roben una joieria a la plaça Vendôme. El robatori no surt sobretot per l'habilitat de Jansen (Montand), vell policía alcohòlic – ara sobri - i tirador d'excepció. Es queda per confiar les joies robades a un encobridor que accepta córrer el risc, i això complicarà la vida per a Corey, Vogel i Jansen.[2]

RepartimentModifica

CàstingModifica

  • Jean-Pierre Melville havia previst inicialment un repartiment totalment diferent: Lino Ventura: comissari Mattei; Paul Meurisse: Jansen; Jean-Paul Belmondo: Vogel.
  • És la penúltima pel·lícula de Bourvil, llavors ja víctima de la malaltia de Kahler, i igualment l'única pel·lícula on surt als crèdits amb el seu nom: André Bourvil.
  • Melville ha rodat una segona presa de final de la pel·lícula. És una broma feta per Bourvil abans del rodatge de l'últim pla de la pel·lícula: es veu el comissari Mattei, que diu al seu adjunt, que el seguiria:
« Sap com he fet per arribar a la solució d'aquest tema?... Eh bé, és simplement aplicant... »

i en aquest instant entona a cappella La Tàctica del gendarme. Aquest document sonor de 53 segons, va ser presentat pel mateix Melville després de la mort de l'actor.

  • Jean-Marc Boris, qui interpreta el fill Santi finalment no farà carrera en el cinema: just algunes aparicions sovint que no surten als crèdits.

ReferènciesModifica

  1. «El cercle vermell». esadir.cat.
  2. «Le cercle rouge». The New York Times.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El cercle vermell