El hijo de la novia

El hijo de la novia és una pel·lícula argentina dirigida per Juan José Campanella i estrenada l'any 2001.

Infotaula de pel·lículaEl hijo de la novia
El hijo de la novia pòster.jpg
Fitxa
DireccióJuan José Campanella
Protagonistes
ProduccióAdrián Suar
Dissenyador de produccióPablo Racioppi modifica
GuióJuan José Campanella
Fernando Castets
MúsicaÁngel Illaramendi
FotografiaDaniel Shulman
MuntatgeCamilo Antolini
ProductoraPol-ka Producciones modifica
DistribuïdorPatagonik Film Group
Pol-ka
Dades i xifres
País d'origenArgentina
Estrena2001
Durada123 minuts
Idioma originalanglès
RodatgeBuenos Aires modifica
Coloren color modifica
Descripció
GènereComèdia dramàtica
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0292542 Filmaffinity: 414743 Allocine: 42374 Rottentomatoes: m/son_of_the_bride Mojo: sonofthebride Allmovie: v254713 TCM: 432046 Metacritic: movie/son-of-the-bride TV.com: movies/the-son-of-the-bride Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

Rafael Belverede està insatisfet amb la vida que porta. Sembla incapaç de comunicar-se amb ningú ni amb res: mai no té temps. El seu consol consisteix a encendre el televisor i empassar-se els episodis antics de sèries de televisió. El seu únic afany és el restaurant que va muntar el seu pare. Rafael que porta molt de temps divorciat, no va tenir temps de veure créixer la seva filla Vicky. No surt amb amics i es resisteix a assumir qualsevol compromís a llarg termini amb la seva nòvia actual. A això cal afegir que fa un any que no va a visitar la seva mare que pateix alzheimer i està internada en un geriàtric. Rafael només vol que el deixin en pau, però una sèrie d'esdeveniments inesperats l'obligaran a reconsiderar la seva situació. Tindrà en compte la possibilitat de vendre el restaurant familiar, es retrobarà amb un vell amic de la infància, Juan Carlos, que, tot i carregar amb una tragèdia personal, l'ajudarà d'una manera molt particular a reconstruir el seu passat i a recuperar el seu present. I en el camí, oferirà suport al seu pare per complir el vell somni de la seva mare: casar-se per l'Església.[1]

ComentarisModifica

Meravellosa, intensa i commovedora història sobre l'esclavitud del treball, la manca de compromís amb la gent propera, els sentiments ocults i la recerca dels somnis. Gran part del seu merescut èxit va consistir en alguna cosa que molts intenten i molt pocs aconsegueixen: Campanella i Castets fan que, en gairebé totes les seves escenes, enmig d'uns diàlegs dramàtics tan reals com intel·ligents, el sentit de l'humor es desplegui, perfectament integrat, per enriquir un melodrama que, en molts dels seus temes, bé li podrien passar, si no li han passat, a qualsevol de nosaltres. Un profund i bell homenatge a la quotidianitat de la vida mateixa.

RepartimentModifica

PremisModifica

ReferènciesModifica