Norma Aleandro

Norma Aleandro
	; (2017)
Biografia
Naixement	2 maig 1936 (88 anys); Buenos Aires (Argentina)
Activitat
Ocupació	directora de teatre, escriptora, actriu de cinema, actriu de teatre, guionista
Activitat	1952 -
Família
Parella	Oscar Ferrigno
Fills	Oscar Ferrigno Jr.
Pares	Pedro Aleandro i María Luisa Robledo
Germans	María Vaner
Premis
	(2001) Premi Konex de Brillant ;

Norma Aleandro (Buenos Aires, 2 de maig de 1936) és una actriu, guionista i directora de teatre argentina.^[1] Va protagonitzar La historia oficial (1985), la primera pel·lícula argentina a guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera l'any 1986, per la qual ella va guanyar el premi del Festival de Cannes a la millor actriu. Pel seu paper aan Gaby: a True Story (1989) es va convertir en la primera actriu argentina a ser nominada a l'Oscar. Va tenir també petits rols en pel·lícules de Hollywood com Cousins (1989), Un home en guerra (1991) i The City Of Your Final Destination (2009).

Biografia

Filla dels actors Pedro Aleandro i María Luisa Robledo, i germana petita de María Vaner, fa els seus primers papers amb nou anys en el teatre Smart, amb els seus pares. Més tard va integrar l'elenc de Las dos carátulas, per a Ràdio Nacional i després, realitzant teatre independent a l'Instituto de Arte Moderno, va debutar en el cinema el 1957 amb La muerte en las calles, de Leo Fleider i el 1959 va participar en el cicle televisiu Historias de jóvenes, on va realitzar diversos personatges. En teatre va actuar en obres d'Eurípides, Molière, Lope de Vega, Cervantes, Tirso de Molina, Tennessee Williams i Arthur Miller. En la dècada dels seixanta va tenir participacions especials en pel·lícules com El último piso, amb Santiago Arrieta, i Gente conmigo, amb Milagros de la Vega, i va destacar en La fiaca, de Ricardo Talesnik, 1969. En aquesta dècada va començar a treballar en televisió en cicles com Romeo i Julieta, El amor tiene cara de mujer o Cuatro mujeres para Adán, entre d'altres.

Teatre i televisió

Aleandro al costat d'Alfredo Alcón en la pel·lícula de 1971, Güemes, la tierra en armas.

Durant la dècada del setanta va formar part del grup Gente de Teatro –o Clan Stivel– dirigit per David Stivel, actuant en el cicle televisiu Cosa juzgada amb llibres de Juan Carlos Gené i Martha Mercader,^[2] que entre 1969-72 va ser un dels programes clau de la televisió argentina d'aquests anys; el grup integrat per Bàrbara Mujica, Marilina Ross, Carlos Carella, Federico Luppi, Emilio Alfaro i Juan Carlos Gené ^[3]^[4] va rebre premis i alts ratings d'audiència, a la qual cosa s'hi afegí el cicle humorístic Nosotros los villanos. El 1970 va dirigir Stivel el seu únic llargmetratge, Los herederos, el guió del qual va escriure al costat de Norma Aleandro, presentat en el Festival de Berlín.

El 1989 va ser convidada al programa Cordialmente, on la cantant i actriu Marilina Ross li dedica un tema compost per ella mateixa titulat Norma de vida. Va protagonitzar diverses pel·lícules al costat d'Alfredo Alcón, Julio De Grazia i Carlos Carella, com Güemes, la tierra en armas i No toquen a la nena. Amb una àmplia carrera teatral, va actuar a Becket, El círculo de tiza caucasiano, De rigurosa etiqueta, Mi querido mentiroso, La Piaf, i va fer televisió en cicles com La casa de los Medina, Alias Buen Mozo, Nosotros i La mujer en la multitud. El 8 de setembre de 2016, tornà al Teatre Maipo amb l'espectacle Pequeñas patriotas, juntament amb Adriana Aizemberg.

Exili i retorn

Amenaçada per la Triple A, el 1975, Aleandro va haver d'exiliar-se primer a Uruguai, on va fer Medea, i després a Espanya, per la dictadura militar de l'Argentina, i allà va continuar la seva carrera amb films com Tobi i Las verdes praderas.

Després de sis anys, va tornar al país el 1981, per protagonitzar l'estrena mundial de l'obra teatral La señorita de Tacna, de Mario Vargas Llosa. Posteriorment va filmar La historia oficial, amb Héctor Alterio, per la qual va guanyar el premi a la Millor Actriu en els festivals internacionals de Cannes i Cartagena, també va obtenir esment en el festival de Chicago, premis d'associacions de crítics internacionals i va ser escollida millor actriu de 1985 per l'Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina.

Ella mateixa al costat de Jack Valenti van ser els presentadors de la categoria de millor pel·lícula estrangera en la cerimònia dels Premis Oscar de 1985, en la qual va resultar guanyadora La historia oficial. Va ser presentadora també al costat de Charlton Heston des del Teatre Colón de Buenos Aires en el lliurament internacional dels Premis Oscar de 1989.

Va actuar també a Hollywood al costat de Lee Remick, Anthony Hopkins i Liv Ullmann. Per la seva feina en el film estranger Gaby: A True Story va ser nominada a l'Oscar i al Globus d'Or a la millor actriu secundària.

Va participar en més de 40 pel·lícules, entre elles Operación Massacre, Los siete locos, La entrevista, Prohibido, El faro, entre d'altres. El 1990 va protagonitzar, dirigida per Alejandro Doria, Cien veces no debo, amb Luis Brandoni i Andrea del Boca, i després amb Federico Luppi Las tumbas. En aquesta dècada va participar a més en un curtmetratge, en un film basat en un moment de la vida de Carlos Monzón i va protagonitzar Sol de otoño, per la qual va ser premiada com a millor actriu en els festivals internacionals de Sant Sebastià i l'Havana i va rebre per segona vegada el premi dels Cronistes.

El 1997 i 2012 va personificar Maria Callas en l'obra Master class.

Norma al costat de Francisco Rinaldi, el 1998.

El 2001 va actuar juntament amb Ricardo Darín i Héctor Alterio a El hijo de la novia, que va ser un gran èxit, per la qual va rebre ella mateixa aquell any el Premi Konex de Brillante. Va protagonitzar els films Cleopatra, Seres estimados, Cama adentro, Identidad perdida, va compondre un personatge de veu a Patoruzito, la gran aventura, va actuar amb Natalia Oreiro i Diego Peretti en Música en espera i amb Alejandra Manzo i Leonor Manso a Anita.

El 2009 va protagonitzar l'obra teatral Agosto, amb Mercedes Morán. El 2012 apareix en la nova ficció de Pol-ka Producciones per a Canal 13 Lobo al costat de Gonzalo Heredia. A més, forma part de l'elenc d'En terapia, ficció de Canal 7 protagonitzada per Diego Peretti, Julieta Cardinali, Germán Palacios, Leonardo Sbaraglia, Dolores Fonzi i Ailín Sales. Hi interpreta el personatge de Lucía Aranda, supervisora de Guillermo.

El 2004 va ser designada com la primera presidenta de l'Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques de l'Argentina.

El 2014 va ser homenatjada a la Cambra de Diputats de la Nació Argentina per la seva trajectòria i mèrit;^[5]^[6] i va rebre un Doctorat Honoris causa per part de la Universidad Argentina de la Empresa.^[7]

Vida privada

Va estar casada amb Oscar Ferrigno i el seu fill és l'actor Oscar Ferrigno (fill). També té un net, el músic Ivan Ferrigno. Des de 1982 la seva parella és el metge Eduardo Le Poole.

Filmografia

Guionista:

Los herederos (1970).

Actriu

El último piso (1962).
La muerte en las calles (1952)
Gente conmigo (1965).
La fiaca (1969).
Los herederos (1970).
Güemes, la tierra en armas (1971).
Operación Masacre (1972).
Los siete locos (1973).
La tregua (1974).
Nosotros (1975).
Las sorpresas (1975).
No toquen a la nena (1976).
Tobi (1978).
Las verdes praderas (1979).
La historia oficial (1985).
Gaby: a True Story (1987).
La entrevista (curt - 1988).
Cien veces no debo (1990).
Vital Signs (1990).
Cousins (1989).
Las tumbas (1991).
Vértigos (corto - 1993).
Facundo, la sombra del tigre (1995).
Sol de otoño (1996).
Carlos Monzón, el segundo juicio (1996).
Prohibido (1997).
Corazón iluminado (1998).
El faro (1998).
Una noche con Sabrina Love (2000).
Todas las azafatas van al cielo (2001).
El hijo de la novia (2001).
La fuga (2001).
Cleopatra (2003).
Cama adentro (2004).
Seres queridos (2004).
18-J (2004).
Ay, Juancito (2004).
Gardel: El hombre y el mito (2005).
Identidad perdida (corto - 2005).
Pura sangre (2006).
Cuestión de principios (2009).
Andrés no quiere dormir la siesta (2009).
Anita (2009).
Música en espera (2009).
Paco (2009).
Familia para armar (2010).
La suerte en tus manos (2011).
En terapia (2012).
Lobo (2012).
El espejo de los otros (2015).
Angelita, la doctora (2016).
Los ricos no piden permiso (2016).
La valija de Benavídez (2017).
El jardín de bronce (2017).

Veu

Patoruzito, la gran aventura (2006)

Premis i nominacions

Premis de Cinema

Premis Oscar

Any	Categoria	Treball Nominat	Resultat
1987	Oscar a la millor actriu secundària	Gaby: A True Story	Nominada

Premis Globus d'Or

Any	Categoria	Treball Nominat	Resultat
1987	Globus d'Or a la millor actriu secundària	Gaby: A True Story	Nominada

Premis Còndor de Plata

Any	Categoria	Treball Nominat	Resultat
1986	Millor actriu	La historia oficial	Guanyadora
1991		Cien veces no debo	Nominada
1997		Sol de otoño	Guanyadora
2002	Millor actriu secundària	El hijo de la novia	Guanyadora
2004	Millor actriu	Cleopatra	Nominada
2006	Millor actriu	Cama adentro	Nominada
2010	Millor actriu secundària	Anita	Nominada
2016	Còndor de Plata a la Trajectòria		Guanyadora

Premi David di Donatello

Any	Categoria	Treball Nominat	Resultat
1987	Millor actriu estrangera	La historia oficial	Guanyadora

New York Film Critics Circle Awards

Any	Categoria	Treball Nominat	Resultat
1985	Millor actriu	La historia oficial	Guanyadora

Premi Sant Jordi

Any	Categoria	Treball Nominat	Resultat
1987	Millor actriu estrangera	La historia oficial	Nominada

Premis ACE (Nova York)

Any	Categoria	Treball Nominat	Resultat
1986	Millor actriu	La historia oficial	Guanyadora
2006	Millor actriu característica	Cama adentro	Guanyadora

Festivals de Cinema

Festival de Cannes

Any	Categoria	Treball Nominat	Resultat
1985	Millor actriu	La historia oficial	Guanyadora

Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià

Any	Categoria	Treball Nominat	Resultat
1996	Conquilla de Plata a la millor actriu	Sol de otoño	Guanyadora

Festival de Cinema de l'Havana

Any	Categoria	Treball Nominat	Resultat
1996	Millor actriu	Sol de otoño	Guanyadora

Festival de Cinema de Cartagena

Any	Categoria	Treball Nominat	Resultat
1985	Millor actriu	La historia oficial	Guanyadora

Festival de Cinema de Viña del Mar

Any	Categoria	Treball Nominat	Resultat
2001	Millor actriu secundària	El hijo de la novia	Guanyadora

Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya

Any	Categoria	Treball Nominat	Resultat
2006	Millor actriu	Cama adentro	Guanyadora

Premis de Televisió

Premis Martín Fierro

Any	Categoria	Treball Nominat	Resultat
1964	Millor actriu dramàtica		Nominada
1964	Millor actriu secundària		Guanyadora
1966	Millor actriu protagonista		Guanyadora
1968	Millor actriu dramàtica		Guanyadora
1969			Guanyadora
1971			Nominada
1972			Nominada
1973	Millor actriu protagonista		Guanyadora
1975	Millor actriu protagonista		Guanyadora
2001	Millor actuació especial	Tiempo final	Nominada
2002	Millor actuació especial	Tiempo final	Nominada
2012	Millor actriu secundària	En terapia	Nominada
2013	Millor actriu secundària	En terapia	Nominada

Premis Tato

Any	Categoria	Treball Nominat	Resultat
2012	Millor actriu en ficció diària	En terapia	Nominada
2013	Millor actriu en ficció diària	En terapia	Guanyadora

Premis de Teatre

Premis ACE

Any	Categoria	Treball Nominat	Resultat
1992	Millor actriu de comèdia	Las pequeñas patriotas	Guanyadora
1996	Premi ACE d'Or	Master Class	Guanyadora
2009	Millor actriu dramàtica	Agosto	Guanyadora

Premis Obie

Any	Categoria	Treball Nominat	Resultat
1986	Millor actriu	Sobre el amor	Guanyadora

Referències

↑ Olascoaga, Andrés. «Conocer a Norma Aleandro» (en castellà). Gatopardo, 05-12-2017. [Consulta: 4 maig 2020].
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.magicasruinas.com.ar/publicidad/piepubli443.htm
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.pagina12.com.ar/diario/espectaculos/6-33738-2004-04-06.html
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.cinefis.com.ar/cosa-juzgada-serie/pelicula/43456 Arxivat 2013-04-24 at Archive.is
↑ Homenaje a diversas personalidades, Presidencia de la Nación, 28 de març de 2014
↑ Homenaje a diversas personalidades en Pasos Perdidos
↑ ^{[enllaç sense format]} http://personajes.lanacion.com.ar/1738428-norma-aleandro-es-absurdo-no-estar-con-el-gobierno-y-criticar-a-los-que-estan

[1] Olascoaga, Andrés. «Conocer a Norma Aleandro» (en castellà). Gatopardo, 05-12-2017. [Consulta: 4 maig 2020].

[2] {[enllaç sense format]} http://www.magicasruinas.com.ar/publicidad/piepubli443.htm

[3] {[enllaç sense format]} http://www.pagina12.com.ar/diario/espectaculos/6-33738-2004-04-06.html

[4] {[enllaç sense format]} http://www.cinefis.com.ar/cosa-juzgada-serie/pelicula/43456 Arxivat 2013-04-24 at Archive.is

[5] Homenaje a diversas personalidades, Presidencia de la Nación, 28 de març de 2014

[6] Homenaje a diversas personalidades en Pasos Perdidos

[7] {[enllaç sense format]} http://personajes.lanacion.com.ar/1738428-norma-aleandro-es-absurdo-no-estar-con-el-gobierno-y-criticar-a-los-que-estan

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Biografia
(2017)
Naixement	2 maig 1936 (88 anys) Buenos Aires (Argentina)
Activitat
Ocupació	directora de teatre, escriptora, actriu de cinema, actriu de teatre, guionista
Activitat	1952 -
Família
Parella	Oscar Ferrigno
Fills	Oscar Ferrigno Jr.
Pares	Pedro Aleandro i María Luisa Robledo
Germans	María Vaner
Premis
(2001) Premi Konex de Brillant