Norma Aleandro
Norma Aleandro (Buenos Aires, 2 de maig de 1936) és una actriu, guionista i directora de teatre argentina.[1] Va protagonitzar La historia oficial (1985), la primera pel·lícula argentina a guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera l'any 1986, per la qual ella va guanyar el premi del Festival de Cannes a la millor actriu. Pel seu paper aan Gaby: a True Story (1989) es va convertir en la primera actriu argentina a ser nominada a l'Oscar. Va tenir també petits rols en pel·lícules de Hollywood com Cousins (1989), Un home en guerra (1991) i The City Of Your Final Destination (2009).
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 maig 1936 (87 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Activitat | |
| Ocupació | directora de teatre, escriptora, actriu de cinema, actriu de teatre, guionista |
| Activitat | 1952 – |
| Professors | Susana Naidich |
| Família | |
| Parella | Oscar Ferrigno |
| Fills | Oscar Ferrigno Jr. |
| Pares | Pedro Aleandro i María Luisa Robledo |
| Germans | María Vaner |
Premis
| |
     | |
Biografia modifica
Filla dels actors Pedro Aleandro i María Luisa Robledo, i germana petita de María Vaner, fa els seus primers papers amb nou anys en el teatre Smart, amb els seus pares. Més tard va integrar l'elenc de Las dos carátulas, per a Ràdio Nacional i després, realitzant teatre independent a l'Instituto de Arte Moderno, va debutar en el cinema el 1957 amb La muerte en las calles, de Leo Fleider i el 1959 va participar en el cicle televisiu Historias de jóvenes, on va realitzar diversos personatges. En teatre va actuar en obres d'Eurípides, Molière, Lope de Vega, Cervantes, Tirso de Molina, Tennessee Williams i Arthur Miller. En la dècada dels seixanta va tenir participacions especials en pel·lícules com El último piso, amb Santiago Arrieta, i Gente conmigo, amb Milagros de la Vega, i va destacar en La fiaca, de Ricardo Talesnik, 1969. En aquesta dècada va començar a treballar en televisió en cicles com Romeo i Julieta, El amor tiene cara de mujer o Cuatro mujeres para Adán, entre d'altres.
Teatre i televisió modifica
Durant la dècada del setanta va formar part del grup Gente de Teatro –o Clan Stivel– dirigit per David Stivel, actuant en el cicle televisiu Cosa juzgada amb llibres de Juan Carlos Gené i Martha Mercader,[2] que entre 1969-72 va ser un dels programes clau de la televisió argentina d'aquests anys; el grup integrat per Bàrbara Mujica, Marilina Ross, Carlos Carella, Federico Luppi, Emilio Alfaro i Juan Carlos Gené [3][4] va rebre premis i alts ratings d'audiència, a la qual cosa s'hi afegí el cicle humorístic Nosotros los villanos. El 1970 va dirigir Stivel el seu únic llargmetratge, Los herederos, el guió del qual va escriure al costat de Norma Aleandro, presentat en el Festival de Berlín.
El 1989 va ser convidada al programa Cordialmente, on la cantant i actriu Marilina Ross li dedica un tema compost per ella mateixa titulat Norma de vida. Va protagonitzar diverses pel·lícules al costat d'Alfredo Alcón, Julio De Grazia i Carlos Carella, com Güemes, la tierra en armas i No toquen a la nena. Amb una àmplia carrera teatral, va actuar a Becket, El círculo de tiza caucasiano, De rigurosa etiqueta, Mi querido mentiroso, La Piaf, i va fer televisió en cicles com La casa de los Medina, Alias Buen Mozo, Nosotros i La mujer en la multitud. El 8 de setembre de 2016, tornà al Teatre Maipo amb l'espectacle Pequeñas patriotas, juntament amb Adriana Aizemberg.
Exili i retorn modifica
Amenaçada per la Triple A, el 1975, Aleandro va haver d'exiliar-se primer a Uruguai, on va fer Medea, i després a Espanya, per la dictadura militar de l'Argentina, i allà va continuar la seva carrera amb films com Tobi i Las verdes praderas.
Després de sis anys, va tornar al país el 1981, per protagonitzar l'estrena mundial de l'obra teatral La señorita de Tacna, de Mario Vargas Llosa. Posteriorment va filmar La historia oficial, amb Héctor Alterio, per la qual va guanyar el premi a la Millor Actriu en els festivals internacionals de Cannes i Cartagena, també va obtenir esment en el festival de Chicago, premis d'associacions de crítics internacionals i va ser escollida millor actriu de 1985 per l'Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina.
Ella mateixa al costat de Jack Valenti van ser els presentadors de la categoria de millor pel·lícula estrangera en la cerimònia dels Premis Oscar de 1985, en la qual va resultar guanyadora La historia oficial. Va ser presentadora també al costat de Charlton Heston des del Teatre Colón de Buenos Aires en el lliurament internacional dels Premis Oscar de 1989.
Va actuar també a Hollywood al costat de Lee Remick, Anthony Hopkins i Liv Ullmann. Per la seva feina en el film estranger Gaby: A True Story va ser nominada a l'Oscar i al Globus d'Or a la millor actriu secundària.
Va participar en més de 40 pel·lícules, entre elles Operación Massacre, Los siete locos, La entrevista, Prohibido, El faro, entre d'altres. El 1990 va protagonitzar, dirigida per Alejandro Doria, Cien veces no debo, amb Luis Brandoni i Andrea del Boca, i després amb Federico Luppi Las tumbas. En aquesta dècada va participar a més en un curtmetratge, en un film basat en un moment de la vida de Carlos Monzón i va protagonitzar Sol de otoño, per la qual va ser premiada com a millor actriu en els festivals internacionals de Sant Sebastià i l'Havana i va rebre per segona vegada el premi dels Cronistes.
El 1997 i 2012 va personificar Maria Callas en l'obra Master class.
El 2001 va actuar juntament amb Ricardo Darín i Héctor Alterio a El hijo de la novia, que va ser un gran èxit, per la qual va rebre ella mateixa aquell any el Premi Konex de Brillante. Va protagonitzar els films Cleopatra, Seres estimados, Cama adentro, Identidad perdida, va compondre un personatge de veu a Patoruzito, la gran aventura, va actuar amb Natalia Oreiro i Diego Peretti en Música en espera i amb Alejandra Manzo i Leonor Manso a Anita.
El 2009 va protagonitzar l'obra teatral Agosto, amb Mercedes Morán. El 2012 apareix en la nova ficció de Pol-ka Producciones per a Canal 13 Lobo al costat de Gonzalo Heredia. A més, forma part de l'elenc d'En terapia, ficció de Canal 7 protagonitzada per Diego Peretti, Julieta Cardinali, Germán Palacios, Leonardo Sbaraglia, Dolores Fonzi i Ailín Sales. Hi interpreta el personatge de Lucía Aranda, supervisora de Guillermo.
El 2004 va ser designada com la primera presidenta de l'Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques de l'Argentina.
El 2014 va ser homenatjada a la Cambra de Diputats de la Nació Argentina per la seva trajectòria i mèrit;[5][6] i va rebre un Doctorat Honoris causa per part de la Universidad Argentina de la Empresa.[7]
Vida privada modifica
Va estar casada amb Oscar Ferrigno i el seu fill és l'actor Oscar Ferrigno (fill). També té un net, el músic Ivan Ferrigno. Des de 1982 la seva parella és el metge Eduardo Le Poole.
Filmografia modifica
Guionista:
- Los herederos (1970).
Actriu
- El último piso (1962).
- La muerte en las calles (1952)
- Gente conmigo (1965).
- La fiaca (1969).
- Los herederos (1970).
- Güemes, la tierra en armas (1971).
- Operación Masacre (1972).
- Los siete locos (1973).
- La tregua (1974).
- Nosotros (1975).
- Las sorpresas (1975).
- No toquen a la nena (1976).
- Tobi (1978).
- Las verdes praderas (1979).
- La historia oficial (1985).
- Gaby: a True Story (1987).
- La entrevista (curt - 1988).
- Cien veces no debo (1990).
- Vital Signs (1990).
- Cousins (1989).
- Las tumbas (1991).
- Vértigos (corto - 1993).
- Facundo, la sombra del tigre (1995).
- Sol de otoño (1996).
- Carlos Monzón, el segundo juicio (1996).
- Prohibido (1997).
- Corazón iluminado (1998).
- El faro (1998).
- Una noche con Sabrina Love (2000).
- Todas las azafatas van al cielo (2001).
- El hijo de la novia (2001).
- La fuga (2001).
- Cleopatra (2003).
- Cama adentro (2004).
- Seres queridos (2004).
- 18-J (2004).
- Ay, Juancito (2004).
- Gardel: El hombre y el mito (2005).
- Identidad perdida (corto - 2005).
- Pura sangre (2006).
- Cuestión de principios (2009).
- Andrés no quiere dormir la siesta (2009).
- Anita (2009).
- Música en espera (2009).
- Paco (2009).
- Familia para armar (2010).
- La suerte en tus manos (2011).
- En terapia (2012).
- Lobo (2012).
- El espejo de los otros (2015).
- Angelita, la doctora (2016).
- Los ricos no piden permiso (2016).
- La valija de Benavídez (2017).
- El jardín de bronce (2017).
Veu
- Patoruzito, la gran aventura (2006)
Premis i nominacions modifica
Premis de Cinema modifica
Premis Oscar modifica
| Any | Categoria | Treball Nominat | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1987 | Oscar a la millor actriu secundària | Gaby: A True Story | Nominada |
Premis Globus d'Or modifica
| Any | Categoria | Treball Nominat | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1987 | Globus d'Or a la millor actriu secundària | Gaby: A True Story | Nominada |
Premis Còndor de Plata modifica
| Any | Categoria | Treball Nominat | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1986 | Millor actriu | La historia oficial | Guanyadora |
| 1991 | Cien veces no debo | Nominada | |
| 1997 | Sol de otoño | Guanyadora | |
| 2002 | Millor actriu secundària | El hijo de la novia | Guanyadora |
| 2004 | Millor actriu | Cleopatra | Nominada |
| 2006 | Cama adentro | Nominada | |
| 2010 | Millor actriu secundària | Anita | Nominada |
| 2016 | Còndor de Plata a la Trajectòria | Guanyadora | |
Premi David di Donatello modifica
| Any | Categoria | Treball Nominat | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1987 | Millor actriu estrangera | La historia oficial | Guanyadora |
New York Film Critics Circle Awards modifica
| Any | Categoria | Treball Nominat | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1985 | Millor actriu | La historia oficial | Guanyadora |
Premi Sant Jordi modifica
| Any | Categoria | Treball Nominat | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1987 | Millor actriu estrangera | La historia oficial | Nominada |
Premis ACE (Nova York) modifica
| Any | Categoria | Treball Nominat | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1986 | Millor actriu | La historia oficial | Guanyadora |
| 2006 | Millor actriu característica | Cama adentro | Guanyadora |
Festivals de Cinema modifica
Festival de Cannes modifica
| Any | Categoria | Treball Nominat | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1985 | Millor actriu | La historia oficial | Guanyadora |
Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià modifica
| Any | Categoria | Treball Nominat | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1996 | Conquilla de Plata a la millor actriu | Sol de otoño | Guanyadora |
Festival de Cinema de l'Havana modifica
| Any | Categoria | Treball Nominat | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1996 | Millor actriu | Sol de otoño | Guanyadora |
Festival de Cinema de Cartagena modifica
| Any | Categoria | Treball Nominat | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1985 | Millor actriu | La historia oficial | Guanyadora |
Festival de Cinema de Viña del Mar modifica
| Any | Categoria | Treball Nominat | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2001 | Millor actriu secundària | El hijo de la novia | Guanyadora |
Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya modifica
| Any | Categoria | Treball Nominat | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2006 | Millor actriu | Cama adentro | Guanyadora |
Premis de Televisió modifica
Premis Martín Fierro modifica
| Any | Categoria | Treball Nominat | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1964 | Millor actriu dramàtica | Nominada | |
| Millor actriu secundària | Guanyadora | ||
| 1966 | Millor actriu protagonista | Guanyadora | |
| 1968 | Millor actriu dramàtica | Guanyadora | |
| 1969 | Guanyadora | ||
| 1971 | Nominada | ||
| 1972 | Nominada | ||
| 1973 | Millor actriu protagonista | Guanyadora | |
| 1975 | Guanyadora | ||
| 2001 | Millor actuació especial | Tiempo final | Nominada |
| 2002 | Nominada | ||
| 2012 | Millor actriu secundària | En terapia | Nominada |
| 2013 | Nominada |
Premis Tato modifica
| Any | Categoria | Treball Nominat | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2012 | Millor actriu en ficció diària | En terapia | Nominada |
| 2013 | Guanyadora |
Premis de Teatre modifica
Premis ACE modifica
| Any | Categoria | Treball Nominat | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1992 | Millor actriu de comèdia | Las pequeñas patriotas | Guanyadora |
| 1996 | Premi ACE d'Or | Master Class | Guanyadora |
| 2009 | Millor actriu dramàtica | Agosto | Guanyadora |
Premis Obie modifica
| Any | Categoria | Treball Nominat | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1986 | Millor actriu | Sobre el amor | Guanyadora |
Referències modifica
- ↑ Olascoaga, Andrés. «Conocer a Norma Aleandro» (en castellà). Gatopardo, 05-12-2017. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ http://www.magicasruinas.com.ar/publicidad/piepubli443.htm
- ↑ http://www.pagina12.com.ar/diario/espectaculos/6-33738-2004-04-06.html
- ↑ http://www.cinefis.com.ar/cosa-juzgada-serie/pelicula/43456 Arxivat 2013-04-24 at Archive.is
- ↑ Homenaje a diversas personalidades, Presidencia de la Nación, 28 de març de 2014
- ↑ Homenaje a diversas personalidades en Pasos Perdidos
- ↑ http://personajes.lanacion.com.ar/1738428-norma-aleandro-es-absurdo-no-estar-con-el-gobierno-y-criticar-a-los-que-estan