El jove aprenent

quadre d'Amedeo Modigliani

El jove aprenent (Le Jeune Apprenti) és un oli sobre tela de 100 × 65 cm realitzat per Amedeo Modigliani durant els anys 1917-1919 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]

Infotaula d'obra artísticaEl jove aprenent

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorAmedeo Modigliani Modifica el valor a Wikidata
Creació1918
segle XX
Gènereretrat Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida100 (alçària) × 65 (amplada) cm
Propietat dePaul Guillaume
Domenica Walter Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióCol·lecció Jean Walter i Paul Guillaume (París) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariRF 1963-71 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Context històric i artístic modifica

Modigliani va passar diversos mesos al sud de França entre els anys 1918-1919 amb la finalitat de millorar la seua mala salut. El viatge va ésser pagat pel seu marxant d'art Léopold Zborowski i durant aquest període va pintar tota una sèrie de retrats de joves pèl-rojos, grangers, aprenents i treballadors.[2] Segons Jeanne Modigliani eren "nois joves mal asseguts i apesarats per qui sap quins somnis ridículs i patètics".[3]

Waldemar George ha explicat l'interès de Modigliani per aquestes figures anònimes:[1]

«
"El jove aprenent, Nena, Dona de barri. Rostres comuns, elementals, de trets grollers i faccions rudes. Modigliani s'empara d'aquests rostres, reflex i mirall de les ànimes, i els humanitza, els beatifica. (...) Tot i procedir per contrasts de línies i angles rectes, tot i sotmetre els aspectes tan diversos de la vida a un model uniforme, Modigliani no es pot apartar del seu romanticisme, de la seua melangia i de la seua actitud compassiva i tendra, però exempta de sentimentalisme, de dolçor o de vana indulgència."[4]
»

Descripció modifica

Modigliani admirava molt l'obra de Paul Cézanne i aquest retrat reprodueix la postura de certs bevedors i fumadors pintats per aquest darrer.[2] Pintat alguns anys després de Noia pèl-roja i d'Antonia, aquest Jove aprenent evidencia una evolució clara en la manera de Modigliani. Les línies són més sinuoses i flexibles, els tons més clars, la matèria pictòrica és més fluida. El fons, ací, és ben llegible i hi ha una unitat en la superfície del quadre que resulta de les relacions que s'estableixen entre la figura i el marc que l'envolta.[1]

D'altra banda, Modigliani no era només un pintor, sinó també un escultor. Les formes molt estilitzades, com les d'una mà recolzada a la cama, són una reminiscència de les seues escultures.[2] Modigliani se centra ací en les relacions entre la figura i el seu entorn.[2] El model posa assegut damunt d'una cadira, al costat d'una taula sobre la qual es recolza. De fet, amb el cap reposant damunt la mà i els ulls mig clucs, el model s'abandona amb certa indiferència a la sessió. Potser exhaust després d'una jornada de treball, sembla desocupat, pensarós.[1] La cadira i la taula semblen fusionar-se amb el seu cos i alleujar la seua pesantor.[2]

La gamma de colors del quadre és molt suau, amb diferents tons de grisos i marrons, només destorbada pel coll de la camisa blanca i el blau intens dels ulls. La cara prima, jove i suau del model contrasta amb les seues mans gruixudes. En aquest quadre, els motius són delineats amb contorns curvilinis i les formes són aplanades, la qual cosa també revela la influència de l'art de Paul Gauguin.[2]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 176-177.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Museu de l'Orangerie Arxivat 2016-10-05 a Wayback Machine. (francès) i (anglès)
  3. Jeanne Modigliani, "Modigliani sans légende", a Amedeo Modigliani, 1884-1920, cat. exp., París, Museu d'Art Modern de París, 1981, p. 87.
  4. Waldemar George, La grande peinture contemporaine à la collection Paul Guillaume, París, Les Éditions des Arts à Paris, s. d. (1929), p. 152.

Enllaços externs modifica