El mirall trencat

pel·lícula de 1980 dirigida per Guy Hamilton

El mirall trencat (The Mirror Crack'd) és una pel·lícula britànica, dirigida per Guy Hamilton, estrenada l'any 1980. És una adaptació directa de la novel·la homònima d'Agatha Christie posant en escena la cèlebre detectiu Miss Marple. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaEl mirall trencat
The Mirror Crack'd Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGuy Hamilton Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRichard M. Goodwin i John Knatchbull, 7th Baron Brabourne Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióMichael Stringer Modifica el valor a Wikidata
GuióJonathan Hales, Barry Sandler i Agatha Christie Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohn Cameron Modifica el valor a Wikidata
FotografiaChristopher Challis Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRichard Marden Modifica el valor a Wikidata
VestuariPhyllis Dalton Modifica el valor a Wikidata
ProductoraEMI Films (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorITC Entertainment Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena1980 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Mirror Crack'd from Side to Side (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de ficció criminal i pel·lícula de misteri Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAnglaterra Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0081163 Filmaffinity: 780212 Allocine: 55111 Rottentomatoes: m/mirror_crackd Mojo: mirrorcrackd Allmovie: v32842 TV.com: movies/the-mirror-crackd Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

Un equip de cinema i les seves estrelles s'instal·len en un tranquil poble anglès per rodar-hi una pel·lícula. Però una habitant de la localitat és assassinat en l'habitatge d'una estrella. Adaptació de la novel·la del mateix nom d'Agatha Christie, posant en escena la seva heroïna miss Marple.

En els anys 50, pel rodatge d'una pel·lícula sobre la reina Maria Stuart, l'actriu envellida i depressiva Marina Gregg (Elizabeth Taylor) i el seu espòs el director Jason Rudd (Rock Hudson) s'instal·len en el poble de St-Mary Mead i hi compren una superba propietat. Durant una festa a la qual han convidat els habitants del poble, entre els quals Miss Marple (Angela Lansbury), una admiradora de Marina Rudd és enverinada poc després d'haver parlat amb el seu idol. Miss Marple, immobilitzada per una torçada, arriba tanmateix a descobrir la veritat.[2]

RepartimentModifica

ProduccióModifica

Després de l'èxit internacional de la pel·lícula Mort al Nil de 1978, el productor John Brabourne decideix de realitzar una altra pel·lícula. Aquesta vegada vol adaptar tan fidelment com sigui possible una història de Miss Marple. Confia la realització a Guy Hamilton, quàdruple director de pel·lícules de James Bond. Després de Margaret Rutherford, el paper de Miss Marple cau aquesta vegada en Angela Lansbury, que serà més coneguda per la continuació pel seu paper de Jessica B. Fletcher en la sèrie S'ha escrit un crim.[3]

Curiositats de la pel·lículaModifica

  • Pierce Brosnan fa una aparició muda com a actor davant d'Elizabeth Taylor
  • La Repartiment prestigiosa mostra Rock Hudson al costat d'Elizabeth Taylor, de qui era molt amic, refermant així la parella que havien interpretat vint anys abans a Gegant
  • La pel·lícula respecta fidelment la intriga escrita per Agatha Christie i ofereix de saboroses escenes en el qual el cinema de Hollywood ha passat al vidriol (les enganxades entre Elizabeth Taylor i Kim Novak)
  • La història de Marina Gregg és inspirada en la de l'actriu Gene Tierney, que va donar a llum un nen discapacitat com a conseqüència d'una rubiola que havia contret durant el seu embaràs. Un dia una de les seves admiradores li explica que mentre que era en quarantena a causa de la rubiola, havia desafiat la prohibició amb la finalitat de trobar-se amb la seva ídol. Saber que la seva celebritat era la causa de la desgràcia més gran de la seva vida va fer caure Gene Tierney, ja fràgil, en la depressió; va ser internada durant diversos anys en un asil psiquiàtric.

ReferènciesModifica

  1. esadir.cat. El mirall trencat (en català). esadir.cat. 
  2. «The Mirror Crack'd». ‘‘The New York Times’’.
  3. Armelle Leroy et Laurent Choley. Sur les traces d'Agatha Christie: Un siècle de mystère, setembre 2009 (Hors Collection). ISBN 978-2-258-07888-8.