Viquipèdia

Joan Tuset i Suau

Pintor escultor català
(S'ha redirigit des de: El rapte d'Europa (Joan Tuset i Suau))

Joan Tuset i Suau (l'Arboç, 19 de desembre de 1957) és un pintor i escultor català.[1] dels segles XX i XXI. Del seu estil són característiques les seves figures. Va crear un estil propi dins de l'art figuratiu, caracteritzat per les deformacions del cós i la seva ambigüitat en el pla intencional.

Infotaula de personaJoan Tuset i Suau

(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 desembre 1957 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
l'Arboç (Espanya Franquista) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, escultor Modifica el valor a Wikidata
MovimentArt figuratiu
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webjoantuset.com Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Es va formar artísticament a Tarragona i Barcelona. El 1976 va presentar la seva primera exposició a Tarragona. Durant la dècada del 1980 s'instal·la al Canadà, on hi roman durant 6 anys. Allí va exposar a les galeries Edimage, Joyce Yahouda Gallery, i Cultart amb la qual també exposarà més tard a The School of The Art Institute of Chicago, i a FIAC 87. Foire Internationale d'Art au Grand Palais de París.[2] L'any 1989 torna a París on hi viu durant 6 mesos i exposa a Galerie Vision Quai.

Aquestes estades produeixen un viratge fonamental a la seva vida i treball, ja que a partir d'aleshores les seves composicions figuratives, adquireixen una major força i tensió formal, els seus personatges una base més clàssica, i el seu estil s'enriqueix amb deformacions més personals i expressives. Quan torna a Catalunya, s'instal·la entre l'Arboç i Barcelona. Fa diverses exposicions dintre i fora d'Espanya, Tarragona, Girona, Barcelona, Valladolid, Salamanca, Düsseldorf, Roma, Portugal i París.[1]

Obra modifica

Pintura modifica

Pintor fidel als seus principis figuratius, i a la figura humana, Joan Tuset és un artista que ha anat definint una proposta rigorosa i personal, assumint els valors de l'avantguarda i del classicisme. Utilitza la pintura per realçar la passió i la ironia amb una càrrega simbòlica que atorguen una inusual força dramàtica a la seva obra, donant lloc a múltiples interpretacions i a un fluir d'idees.[1]

La Figura humana és essencial en la pintura de Joan Tuset, s'interessa per ella no només per reproduir-la segons la seva especial captació visual, sinó per expressar diversitat de situacions emocionals. L'honestedat d'expressió personal que hi ha a les obres de Tuset les fa molt interessants.[3] Va crear un estil propi dins de l'art figuratiu, recognoscible per les seves deformacions del cos i la seva ambigüitat.[4]

Segons Josep Maresme i Pedregosa, membre de l'ICOM, "el seu estil personal, el qual dona més força i personalitat a tota la seva obra, la fa entenedora, donant una visió molt pròpia, del sentiment de la bellesa. Penso que cal admirar detingudament la seva obra i saber-la assaborir com es mereix".[3]

Més recentment, ha introduït en la seva obra reflexions més complexes i intel·lectualitzades, sobre el seu entorn, les coses que l'envolten, el seu taller, la seva espiritualitat, el seu dia a dia de les quals pren idees per crear el seu art.[5]

Escultura modifica

 
Monument a la puntaire de l'Arboç. Obra en bronze de l'escultor Joan Tuset 2005

L'escultura és una disciplina a la qual s'enfronta en comptades ocasions. Des de la infància va mostrar aptituds per a l'escultura, començant a modelar fang a una prompta edat. En el camp tridimensional de l'escultura utilitza generalment terracota, guix, i bronze, sense renunciar a altres materials que puguin enriquir el resultat final de l'obra.

L'any 2005 va rebre l'encàrrec de fer el Monument a la puntaire de l'Arboç, obra en bronze que està situat en una de les rotondes, de la N-340 a l'entrada de l'Arboç (Tarragona)i que va ser inaugurada per l'aleshores, conseller de Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet.[1] [6]

Obra artística [cal citació] modifica

  • "El somni" 1986. tècnica mixta sobre lli 132 x 229 cm, Col·lecció Lavalin, Montreal.
  • "Odalisca" 1987. tècnica mixta sobre lli 132 x 229 cm, Collection Kauffman, Montreal.
  • "Les ratlles de llum" 1982. oli sobre lli 73 x 64 cm. Col·lecció particular, Vancouver.
  • "Les sales d'espera" 1983. oli sobre lli 122 x 122 cm. Col·lecció particular, Montreal.
  • "Les edats de l'Home" 1984. oli sobre lli 67 x 76 cm. Col·lecció particular, Montreal.
  • "Tête d'homme" 2005. petita escultura en bronze 12 x 7 x 9 cm. Collection Madeleine Parizeau, Paris.
  • "El rapte d'Europa" 1999. tècnica mixta sobre lli 60 x 60 cm, Col·lecció particular, Barcelona.[7]
  • "La lluna ofesa" 2002. tècnica mixta sobre lli 60 x 60 cm, Col·lecció particular, Oviedo.
  • "|Monument a la puntaire de l'Arboç" 2005. escultura en bronze 200 x 200 x 84 cm, Monument public,Tarragona.
  • "El vi dels amants" 2012. tècnica mixta sobre lli 100 x 300 cm, Col·lecció particular, Barcelona.
  • "The energy of memories" 2014. tècnica mixta sobre lli 50 x 150 cm, Col·lecció particular, Barcelona.

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Joan Tuset i Suau | enciclopedia.cat». [Consulta: 21 maig 2022].
  2. ↑ [enllaç sense format] https://www.erudit.org/fr/revues/etc/1987-v1-n2-etc1082205/36202ac.pdf
  3. ↑ 3,0 3,1 Artistas del Siglo XXI Guia Nacional Tomo v, Edicions Equador, Girona. pg.508-509.
  4. ↑ Cadena, Josep Maria. «Joan Tuset». El Periódico.
  5. ↑ [enllaç sense format] http://www.geocaching.com/geocache/GC6EQMP_17-historia-i-tradicions-de-la-nostra-terra?guid=5e4ae6bd-4d5e-40a2-a8b7-ee2513525356
  6. ↑ Inauguració del monument a la puntaire, el Punt, 12 de desembre de 2005
  7. ↑ Guía Europea de Bellas Artes. Barcelona: Euro 2000 Ediciones SL., 2000. 

Bibliografia modifica

  • Diccionari "Ràfols" d'artistes contemporanis de Catalunya i Balears, 1989 Tomo IV pg.196.
  • Diccionari "Ràfols" d'Artistes De Catalunya i Balears, Compendi Segle XX Tomo V, Art Network SLBarcelona 1998, pg. 631.
  • Artistas del Siglo XXI ,Guia Nacional Tomo v, Edicions Equador, Girona. pg.508-509.
  • Guia Europea de Bellas Artes, Euro 2000, Edicions SL Benidorm (Alacant) pg.186.
  • Quien i por què ,Anales de las Artes Plasticas en el seglo XXI, Edita Art i Patrimoni, SAMadrid, pg. 725.
  • Catàleg de l'exposició, Artistes per a un nou segle ,1996 a Canals Galeria d'art. S. Cugat, Barcelona.
  • Amb L'Arboç com a teló de fons, de Rosa M. Muntanya, 2005. Edición, Conselleria d'Hisenda i Festes Populars, pg. 91.
  • La Bisbal i les Puntes ,2008, de Maria Plana Guasch. Edita Ajuntament de La Bisbal de Penedès, pgs.19 i 20.
  • Diversos Perfils de Joana Maria Altet ,2008. Editorial la Torratxa,Valls Tarragona.Pg.43
  • Património imaterial e estatuária urbana ,2013, de Ana Paula Gil Soares.Universidade de Lisboa,Faculdade de Letras. pg. 24.
  • Els béns culturals i l'Església 2010. Itinerari d'una experiència viscuda Arxiu i Museu diocesans de Barcelona Josep Maria Martí i Bonet. pgs. 49,51,61.
  • Los pintores y la pintura visto por profanos ,2017 autor Manuel Roldán Pérez, pgs. 234 i 235.
  • Los escultores y la escultura visto por profanos ,2018 autor Manuel Roldán Pérez. pgs. 218 i 219.
  • Los oficios vistos en la pintura ,2018 autor Manuel Roldán Pérez pgs. 99,115,118,138,141.
  • Rescatant el vell arquetip de l'aranya ,2018 autor Joan Ramon Farré Huguet, pgs. 276, 277, 278, 279.
En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquidites
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Tuset_i_Suau&oldid=33195976»