El sabor de la venganza

pel·lícula de 1963 dirigida per Joaquín Luis Romero Hernández Marchent

El sabor de la venganza (comercialitzat al mercat anglosaxó com Three Ruthless Ones, Gunfight at High Noon o Sons of Vengeance )[1] és una pel·lícula de coproducció hispano-italiana estrenada el 4 de maig de 1964 del gènere spaghetti western dirigida per Joaquín Romero Marchent,[2] produïda per Alberto Grimaldi,[3] amb banda sonora de Riz Ortolani,[4] i protagonitzada per Richard Harrison,[5] Raf Baldassare i Gloria Milland.[6]

Infotaula de pel·lículaEl sabor de la venganza
Fitxa
DireccióJoaquín Luis Romero Marchent Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticJaime Perez Cubero Modifica el valor a Wikidata
ProduccióAdriano Merkel Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióSaverio D'Eugenio Modifica el valor a Wikidata
GuióMarcello Fondato, Joaquín Luis Romero Marchent i Rafael Romero Marchent Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRiz Ortolani Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRafael Pacheco Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeDaniele Alabiso i Mercedes Alonso Modifica el valor a Wikidata
VestuariSibylle Geiger Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCentauro Films
DistribuïdorEdizioni San Paolo Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia i Espanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena4 maig 1964 Modifica el valor a Wikidata
Durada97 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerewestern Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0057464 Filmaffinity: 832969 Allocine: 212565 Letterboxd: the-pitiless-three Allmovie: v15513 TMDB.org: 140529 Modifica el valor a Wikidata

Va ser rodada a Almeria.[7][8] Va tenir èxit de taquilla, la qual cosa esperonà a la PEA a produir Per un grapat de dòlars.[9]

Argument modifica

Oest Americà, 1875. Louise viu amb el seu marit i els seus tres fills Brad, Chet i Jeff en una cabana vora la frontera EUA-Mèxic. Un dia en què està sola amb els nens hi arriben quatre malfactors fugint de la justícia, que intenten robar uns cavalls i forçar-la. En aquell moment arriba el seu marit Chris Walker i es produeix un tiroteig en el que és assassinat Chris i moren dos dels assaltants, mentre que els altres aconsegueixen fugir. Des d'aleshores només pensa en venjar-se, i per això fomenta l'odi i la set de venjança en els seus fills.

Repartiment modifica

  • Richard Harrison - Jeff Walker
  • Fernando Sancho - Pedro Ramirez
  • Gloria Milland - Louise Walker
  • Robert Hundar - Chet Walker
  • Miguel Palenzuela - Brad Walker
  • Gloria Osuna - Susannah Westfall
  • Luis Induni - Westfall
  • Carlos Romero Marchent - Charlie[10]
  • José Manuel Martín - Richard
  • José Truchado - Palmer
  • Francisco Sanz - Jutge Klem
  • Alfonso Rojas - Grayson
  • Aldo Sambrell - Palmer Henchman
  • Emilio Rodríguez - Comissari Merrill
  • Indio González - Palmer Henchman
  • Rufino Inglés - Membre del jurat
  • Joaquín Burgos - Membre del jurat
  • Dina Loy - May
  • Magda Maldonado - Esposa de granger
  • José Riesgo - Clark Walker
  • Rafael Vaquero – Granger
  • Miguel Merino - Germà de Clark
  • Ricardo Rodríguez - Palmer Henchman
  • Ricardo G. Lilló - Hotel Clerk
  • Marcelo Gonzalez
  • Joaquín Bergía - Barman
  • Pablito Alonso - Brad de nen
  • Enrique Hernández - Chet de nen
  • Luis Miguel Arranz - Jeff de nen
  • Red Cameron
  • Freddie Toehl - Rock
  • Agustín Bescos - Ciudadano
  • Pedro Fenollar - Ciudadano
  • Antonio Orengo
  • Rafael Romero Marchent - Home que es renta els peus

Premis modifica

Als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1963 li fou atorgat el 3r premi amb 125.000 pessetes.[11]

Crítiques modifica

La pel·lícula va ser rebuda tèbiament per la crítica italiana de l'època. Leo Pestelli, de La Stampa, la va jutjar "directa amb un segur entreteniment", però va subratllar el fort component imitatiu dels westerns estatunidencs.[12] L'Unità, per la seva banda, va criticar durament la pel·lícula, queixant-se que els seus fins espectaculars i la seva violència ofeguen els seus motius morals i va jutjar la representació "truculenta i desproveïda de qualsevol drama".[13] La revisió retrospectiva de Paolo Mereghetti, en canvi, és positiva, ja que considera la pel·lícula "un western sòlid amb una estructura clàssica i caracteritzacions no trivials" i afirma que Marchent dosifica els registres amb habilitat.[9]

Referències modifica

  1. Pitts, Michael R. Western Movies: A Guide to 5,105 Feature Films. 2nd. McFarland Publishing, 28 November 2012, p. 137. ISBN 9780786463725. 
  2. Stone, Barry. The 50 Greatest Westerns. Icon Books, 4 August 2016, p. 35. ISBN 9781785781599. 
  3. Brunetta, Gian Piero. The History of Italian Cinema: A Guide to Italian Film from Its Origins to the Twenty-first Century. Princeton University Press, 2009, p. 205. ISBN 9780691119885. 
  4. Lentz III, Harris M. Obituaries in the Performing Arts, 2014. McFarland Publishing, 11 March 2015, p. 265. ISBN 9781476619613. 
  5. Weisser, Thomas. Spaghetti Westerns--the Good, the Bad and the Violent: A Comprehensive, Illustrated Filmography of 558 Eurowesterns and Their Personnel, 1961-1977. McFarland Publishing, 11 March 2014, p. 97. ISBN 9781476611693. 
  6. Prickette, James. Actors of the Spaghetti Westerns. Xlibris Corporation, 2 January 2012, p. 205. ISBN 9781469144290. 
  7. «'Filming Almería' consolida sus rutas senderistas cinematográficas con tres visitas guiadas» (en castellà). Diputación de Almería, 04-04-2018.
  8. De la Tour, Dominique «Il était une fois à Almería» (en francès). , 13-04-2018.
  9. 9,0 9,1 Paolo Mereghetti. Il Mereghetti. 2. 10. Milà: Baldini&Castoldi, 1993, p. 3937. ISBN 978-8868520588. 
  10. Lentz III, Harris M. Obituaries in the Performing Arts, 2013. McFarland Publishing, 23 May 2014, p. 327. ISBN 9781476616520. 
  11. Félix Martialay El cine español durante el franquismo, p. 162-166
  12. Leo Pestelli «"I tre spietati" western italo-spagnolo». La Stampa, 09-02-1964, p. 4.
  13. Vice «I tre spietati» (PDF). L'Unità, 22-02-1964, p. 7 [Consulta: 31 d’octubre 2020]. Arxivat 6 October 2015[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-10-06. [Consulta: 31 octubre 2020].

Enllaços externs modifica