Joaquín Romero Marchent

Joaquín Luis Romero Marchent (Madrid, 26 d'agost de 1921ibídem, 17 d'agost de 2012[1]) va ser un director de cinema i guionista espanyol. Va conrear molts gèneres del cinema, encara que va ser pels seus spaghetti westerns pel que va ser més reconegut, ja que va ser un pioner a Espanya dins d'aquest subgènere.

Infotaula de personaJoaquín Romero Marchent
Biografia
Naixement26 agost 1921 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort16 agost 2012 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1946 Modifica el valor a Wikidata –  1999 Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansRafael Romero Marchent Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0739298 Allocine: 245499 Allmovie: p743002 TMDB.org: 103984 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Joaquín Luis Romero Marchent va ser fill de Joaquín Romero Marchent Gómez de Avellaneda (1899-1973) (director-propietari de la revista especialitzada Radio Cinema i de la productora Intercontinental Films), i germà de Rafael Romero Marchent, actor i director, Carlos Romero Marchent, actor i director d'una sola pel·lícula, i Ana María Romero Marchent, muntadora. De la mateixa manera, la seva esposa Ángela Caballero va ser actriu durant cert temps i la seva filla menor, Nuria Romero, és ajudant de direcció i script.

Obra modifica

Després de deixar inconclusos diversos estudis, des de marina mercant a dret, i exercir de futbolista durant algunes temporades, va entrar al cinema en 1946, com a meritori en la pel·lícula El crimen de Pepe Conde (1946), produïda pel seu pare i dirigida per José López Rubio. A partir d'aquest moment va anar ascendint en l'escalafó professional (auxiliar de direcció, segon ajudant de direcció, primer ajudant de direcció), a les ordres sobretot de Luis Lucia Mingarro, Francesc Rovira-Beleta i José Díaz Morales. A continuació, en 1953, va aconseguir debutar com a director, mitjançant el thriller Juzgado permanente (1953), i una mica més tard va introduir el western (sota la forma del spaghetti western) al cinema espanyol, en rellevar al mexicà Fernando Soler com a director del díptic El Coyote (1955), segons la famosa creació literària de José Mallorquí.[2]

Des de llavors, la seva aportació al mitjà audiovisual comprèn tres blocs fonamentals: aportacions a l'estil de comèdia agredolça i neorealista, en els anys 1950; va tornar al western en els anys 1960, establint així els pilars que permetran la imminent eclosió del spaghetti western; i contribució a una de les sèries televisives de major èxit en la història de l'ens: Curro Jiménez, ja en els anys 1970.[3]

D'altra banda, durant els anys 1960 i 1970, va ser coproductor, mitjançant la seva empresa Centauro Films, i coguionista de diverses pel·lícules alienes a la seva faceta de director, principalment spaghetti westerns dirigits pel seu germà Rafael. En 1999, va aparèixer com a personatge en una novel·la de l'historiador cinematogràfic Carlos Aguilar, Coproducción.

Filmografia modifica

Premis modifica

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[4][5][6][7]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1946 Millor labor literària Guanyador
1951 Millor labor literària Guanyador
1953 Millor guió Juzgado permanente Guanyador
1955 Millor labor literària Guanyador

Referències modifica

  1. Muere el cineasta Joaquín Romero Marchent
  2. Joaquín Romero Marchent, pionero del Western europeo
  3. Joaquín Romero Marchent, creador del wéstern español, El País, 23 d'agost de 2012
  4. Círculo de Escritores Cinematográficos. 1945-1975. Madrid: Imprenta del MIT, 1975, p. 91. ISBN 84-500-6968-8. 
  5. «Premios del CEC a la producción española de 1951». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2020-08-01. [Consulta: 20 agost 2016].
  6. «Premios del CEC a la producción española de 1953». CEC. Arxivat de l'original el 2020-08-01. [Consulta: 26 desembre 2016].
  7. «Premios del CEC a la producción española de 1955». CEC. Arxivat de l'original el 2018-01-06. [Consulta: 7 gener 2018].