El somriure de la Mona Lisa

pel·lícula de 2003 dirigida per Mike Newell

El somriure de la Mona Lisa (títol original: Mona Lisa Smile ) és una pel·lícula estatunidenca, dirigida per Mike Newell amb Julia Roberts de protagonista i estrenada el 2003. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaEl somriure de la Mona Lisa
Mona Lisa Smile modifica
Monalisasmile.jpg
Fitxa
DireccióMike Newell modifica
Protagonistes
ProduccióElaine Goldsmith-Thomas modifica
GuióLawrence Konner i Mark Rosenthal modifica
MúsicaRachel Portman modifica
FotografiaAnastas Michos modifica
MuntatgeMick Audsley modifica
ProductoraRevolution Studios (en) Tradueix modifica
DistribuïdorColumbia Pictures modifica
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica modifica
Estrena19 desembre 2003 modifica
Durada117 min modifica
Idioma originalitalià i anglès modifica
RodatgeSan Francisco, Connecticut, Nova Jersey, Califòrnia i Arizona modifica
Coloren color modifica
Descripció
Gènerecinema romàntic, drama, coming-of-age i pel·lícula de comèdia modifica
Lloc de la narracióMassachusetts modifica

IMDB: tt0304415 Filmaffinity: 985010 Allocine: 40141 Rottentomatoes: m/mona_lisa_smile Mojo: monalisasmile Allmovie: v283264 TCM: 457844 Metacritic: movie/monalisasmile TV.com: movies/mona-lisa-smile Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

Aquest film explica la història d'una dona als anys 1950, Katherine Watson (Julia Roberts), que, estudiant de Berkeley a Califòrnia, accepta la plaça de professora d'història de l'art en una prestigiosa escola exclusivament femenina: Wellesley College.

Els cursos que dóna en aquest establiment estricte tracten d'art i també de la condició femenina en la societat de 1953.

Aquest film segueix la determinació de l'estudiant a afrontar els costums de la societat i de la institució de 1953. La jove professora Watson va convèncer i inspirar les seves alumnes de tenir el coratge de lluitar per tenir l'existència que s'estimarien realment.[2]

RepartimentModifica

RebudaModifica

  • "Ens impliquem amb els personatges, compadim els seus somnis i esperances d'un matrimoni al final del túnel, i al final ens sentim alleujats d'haver escoltat a Miss Watson i d'haver-nos convertit en les meravelloses persones que som avui dia." [3]
  • "Mr. Newell és un mestre dels bons sentiments ajuntant unes peces que el seu buit és en part emmascarat per l'experiència d'un repartiment de pes." [4]
  • Premis 2003: Critics' Choice: Nominada a Millor cançó

ReferènciesModifica

  1. «El somriure de la Mona Lisa» (en català). esadir.cat.
  2. «Mona Lisa Smile». The New York Times.
  3. Ebert, Roger «Mona Lisa Smile». Chicago Sun-Times.
  4. Holden, Stephen «Mona Lisa Smile». The New York Times.