Elad
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Elad (en hebreu: אלעד) és una ciutat d'Israel situada en el districte central.
 Elad | |||||
|---|---|---|---|---|---|
אלעד (he)  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Israel | ||||
| Districte | districte Central | ||||
| Subdistricte | Sub-districte de Petah Tikvà | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 48.763 (2019) | ||||
| • Densitat | 17.693,4 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 2,756 km² | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 1998 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Altres | |||||
| Lloc web | elad.muni.il | ||||
 | |||||
Història Modifica
La construcció d'Elad va començar a finals de la dècada de 1990, després de la decisió del govern israelià de construir una sèrie d'assentaments prop de la frontera amb la Cisjordània ocupada, sota el mandat del ministre d'habitatge, Ariel Sharon. L'objectiu era oferir una casa a 50.000 habitants.
La ciutat va ser construïda des de zero com una comunitat organitzada d'acord amb les necessitats de planificació urbana. Encara que la ciutat va ser dissenyada per donar cabuda a una població mixta de jueus no religiosos i religiosos, Elad inicialment estava destinat a fer front a una població mixta de jueus sionistes religiosos moderns ortodoxos i ultraortodoxos jueus haredim, per oferir una solució a l'escassetat d'habitatges assequibles per a les famílies ultraortodoxes. La majoria de la població són jueus haredim.
Com a resultat, Elad es construeix d'una manera que s'adapta al seu estil de vida religiós, amb una major gamma d'opcions d'habitatge amb apartaments més grans que la mitjana nacional, per donar cabuda a les famílies religioses que acostumen a tenir més fills que la mitjana de la població nacional. Una altra característica és el fàcil accés i la curta distància a peu de les institucions educatives locals per evitar la necessitat de costos addicionals de transport escolar.
En febrer de 2008, l'estat oficial d'Elad va canviar i el municipi va passar a ser considerat com una ciutat. L'agost de 2003, els agents de la policia local van descriure a Elad com una epidèmia de violència domèstica, vandalisme, delinqüència juvenil i narcotràfic. Els problemes inclouen tensions ètniques i religioses, baralles de carrer i abandonament d'infants. Elad juntament amb la ciutat de majoria àrab d'Umm al-Fahm, es troba entre les ciutats israelianes amb una taxa més baixa de crims violents.
En 2008, una escola ultraortodoxa va obrir les seves portes. El cap de la ciutat és el rabí asquenazita Shlomo Zalman Grossman i el rabí sefardita de la ciutat és el rabí Mordechai Malka. Els dos rabins no estan d'acord sobre l'hora exacta de l'inici del Shabat, donant això lloc a tensions dins de les diferents comunitats. Elad es troba 20 quilòmetres a l'oest de Tel Aviv i el mar, i a 64 quilòmetres de Jerusalem. A l'est del municipi està la frontera amb la Cisjordània ocupada per les FDI en 1967. En 2016, el municipi d'Elad tenia una població de 45.900 habitants.