Eleccions legislatives franceses de 2024 a la Catalunya del Nord
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Les eleccions legislatives franceses de 2024 se celebraren els dies 30 de juny i 7 de juliol de 2024. A la Catalunya del Nord (oficialment el departament dels Pirineus Orientals), s'elegeixen quatre diputats en quatre circumscripcions uninominals.[1]
Eleccions legislatives franceses de 2024 a la Catalunya del Nord | |
---|---|
← 2022 ![]() ![]() ![]() | |
Data | 2024 ![]() |
Tipus | eleccions legislatives franceses ![]() |
Part de | eleccions legislatives franceses de 2024 ![]() |
Càrrec a elegir | diputat a l'Assemblea Nacional. Durada del mandat: 5 anys ![]() |
Resultat de la votació
![]() | |
Context
modificaEl 9 de juny del 2024, dia de les eleccions europees, el president francès Emmanuel Macron dissolgué l'Assemblea Nacional i convocà eleccions legislatives per als dies 30 de juny i 7 de juliol. Ho feu minuts després que, un cop tancades les urnes, un sondeig pronostiqués un resultat històric per a l'extrema dreta amb un 31,5% dels vots, seguida a més de 15 punts de distància, pel partit Renaixement del president francès.
Resultats de les principals llistes en les eleccions europees de 2024 per circumscripció
modificaCircumscripció | RN | ENS | PS - PP | LFI | LR |
---|---|---|---|---|---|
1a | 41,22 % | 11,04 % | 12,05 % | 10,4 % | 4,75 % |
2a | 49,11 % | 10,33 % | 9,31 % | 5,99 % | 4,64 % |
3a | 39,08 % | 10,37 % | 13,51 % | 8,28 % | 4,39 % |
4a | 42,51 % | 11,24 % | 13,1 % | 5,86 % | 4,36 % |
Sistema electoral
modificaLes eleccions legislatives tenen lloc per un sistema uninominal a dues voltes en circumscripcions uninominals.[3]
És elegit a la primera volta el candidat que obtingui la majoria absoluta dels vots emesos i un nombre de vots almenys igual a una quarta part (25%) dels electors inscrits a la circumscripció. Si cap dels candidats compleix aquestes condicions, s'organitza una segona volta entre els candidats que hagin obtingut un nombre de vots almenys igual a una vuitena part dels inscrits (12,5%); els dos candidats més votats a la primera volta passen a la segona volta per defecte si només un o cap d'ells ha arribat a aquest llindar. A la segona volta, es declara electe el candidat més votat.
El llindar de qualificació basat en un percentatge del total d'empadronats i no dels vots emesos dificulta l'accés a la segona volta quan l'abstenció és elevada. D'altra banda, el sistema permet l'accés a la segona volta a més de dos candidats si diversos d'ells superen el llindar de 12,5% d'inscrits. Així, els candidats que es presenten a la segona volta poden ser tres, un escenari anomenat «triangular». La segona volta on quatre candidats, anomenats «quadrangular» també són possibles, però molt més rars.[3]
Partits i tendències polítiques
modificaEls resultats electorals són publicats a França pel Ministeri de l'Interior, que classifica els partits atribuint-los una tendència política. Aquests últims els decideixen els prefectes, que els atribueixen independentment de la ideologia política declarada pels candidats, que pot ser la d'un partit o un candidat independent.[4]
L'any 2022, només el Partit Comunista Francès (COM), França Insubmisa (FI), Partit Socialista (SOC), Partit Radical d'Esquerra (RDG), Europa Ecologia-Els Verds (VEC), Renaixement (RE), Moviment Demòcrata (MDM), Horitzons (HOR), Unió dels Demòcrates i Independents (UDI), Els Republicans (LR), Reagrupament Nacional (RN) i Reconquesta (REC) se'ls assignaren tendències específiques. Les coalicions Junts i Nou Front Popular, així com els candidats de l'aliança entre Ciotti i Reagrupamenet Nacional, també es beneficien indirectament de les tendències Junts! (Majoria presidencial) (ENS), Unió de l'Esquerra (UG) et Unió de l'extrema-dreta (UXD) sent atribuïbles a candidats que es beneficien, respectivament, del suport de dos partits de centre, dos d'esquerres o dos d'extrema dreta.[5][6]
A totes les altres parts se'ls assigna un o un altre dels matisos següents: EXG (diversos d'extrema esquerra), DVG (diversos d'esquerra), ECO (ecologista), REG (regionalistes), DVC (diversos de centre), DVD (diversos de dretes), DSV (dreta sobiranista) i EXD (extrema dreta). Per tant, partits com Debout la France o Lluita Obrera no tenen els seus propis matisos, i els seus resultats nacionals no són publicats per separat pel ministeri, perquè es barregen amb altres partits (respectivament en els matisos DSV i EXG).[7]
Resultats
modificaElegits
modificaCircumscripció | Diputat sortint | Partit | Diputat elegit | Partit | ||
---|---|---|---|---|---|---|
1a | Sophie Blanc | RN | ||||
2a | Anaïs Sabatini | RN | ||||
3a | Sandrine Dogor-Such | RN | ||||
4a | Michèle Martinez | RN |
Resultats a tot el departament
modificaMapes
modificaResultats per circumscripció
modificaDiputat sortint: Sophie Blanc (RN)
Candidat | Partit i coalició | Tendència | Primera volta | Segona volta | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Vots | % | Vots | % | ||||
Sophie Blanc | RN | RN | |||||
Annabelle Brunet | DLC | DVD | |||||
Jacques Cataldo | REC | REC | |||||
Delphine Danat | FC | REG | |||||
Francis Daspe | LFI (NFP) | UG | |||||
Christophe Euzet | Agir (Junts) | ENS | |||||
Loïc Moszkowiez | LR | LR | |||||
Pascale Advenard | LO | EXG | |||||
Vots vàlids | |||||||
Vots blancs | |||||||
Vots nuls | |||||||
Total | |||||||
Abstenció | |||||||
Inscrits / participació |
Diputat sortint: Anaïs Sabatini (RN)
Candidat | Partit i coalició | Tendència | Primera volta | Segona volta | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Vots | % | Vots | % | ||||
Anaïs Sabatini | RN | RN | |||||
Marc Medina | Independent | DVC | |||||
David Berrué | EELV (NFP) | UG | |||||
Brigitte Laurens | REC | REC | |||||
Mercedes Garcia | FC | REG | |||||
Philippe Goisset | LO | EXG | |||||
Vots vàlids | |||||||
Vots blancs | |||||||
Vots nuls | |||||||
Total | |||||||
Abstenció | |||||||
Inscrits / participació |
Tercera circumscripció
modificaDiputat sortint: Sandrine Dogor-Such (RN)
Candidat | Partit i coalició | Tendència | Primera volta | Segona volta | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Vots | % | Vots | % | ||||
Sandrine Dogor-Such | RN | RN | |||||
Natalie Cullell | LFI (NFP) | UG | |||||
Laurence Gayte | PRV (Junts) | ENS | |||||
Alexandre Michaut | REC | REC | |||||
Lucila Grau | FC | REG | |||||
Anna-Maria Urroz | LO | EXG | |||||
Vots vàlids | |||||||
Vots blancs | |||||||
Vots nuls | |||||||
Total | |||||||
Abstenció | |||||||
Inscrits / participació |
Diputat sortint: Michèle Martinez (RN)
Candidat | Partit i coalició | Tendència | Primera volta | Segona volta | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Vots | % | Vots | % | ||||
Michèle Martinez | RN | RN | |||||
Julien Baraillé | PS (NFP) | UG | |||||
Céline Davesa | FC | REG | |||||
Odile Maisonneuve | REC | REC | |||||
Patricia Nadal | RE (Junts) | ENS | |||||
Philippe Romain | LR | LR | |||||
Caroline Poupard | LO | EXG | |||||
Vots vàlids | |||||||
Vots blancs | |||||||
Vots nuls | |||||||
Total | |||||||
Abstenció | |||||||
Inscrits / participació |
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «Candidats catalans a les eleccions legislatives franceses». Vilaweb, 20-06-2024.
- ↑ «En cartes : les résultats des européennes projetés dans les 577 circonscriptions législatives en France», 12 juin 2024..
- ↑ 3,0 3,1 Loic Farge. «Élections législatives 2022 : dates, partis, candidats, sondages». Vie pratique. [Consulta: 20 maig 2022].
- ↑ «Législatives 2024 : 4011 candidats au premier tour». [Consulta: 25 juin 2024]..
- ↑ «Rappel nuances - Elections Législatives 2024 - Publication des résultats des élections en France». [Consulta: 25 juin 2024]..
- ↑ Circulaire IOMA2415691J
- ↑ «Législatives 2022 : DVD, DSV, REG... que signifient les nuances politiques attribuées aux candidats ?». [Consulta: 17 maig 2022]..