Eleccions legislatives russes de 1993

Les Eleccions legislatives russes de 1993 es van celebrar el 12 de desembre, les primeres a la Rússia postsoviètica i l'única vegada al Consell de la Federació.[1] Aquestes es van produir després de la Crisi constitucional del mateix any, en la qual es va imposar la facció del President Boris Ieltsin, dissolent en conseqüència el Soviet Suprem i convocant tant a les eleccions legislatives com al referèndum constitucional.

Eleccions legislatives russes de 1993
 ← 1990 (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataRússia Modifica el valor a Wikidata 1995 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data12 desembre 1993 Modifica el valor a Wikidata
TipusEleccions legislatives russes Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirdiputat de la Duma Estatal Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat106.170.835 Modifica el valor a Wikidata
57.697.698
   54.34٪
Nombre de vots vàlids53.751.696    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
Partit Liberal Democràtic de Rússia
12.318.562   22.92٪
Diputat 64
ДВР
8.339.345   15.51٪
Diputat 64
КПРФ
6.666.402   12.4٪
Diputat 42
Partit Agrari Rus
4.292.518   7.99٪
Diputat 37
Iàbloko
4.223.219   7.86٪
Diputat 27
? ? ?
Dones de Rússia
4.369.918   8.13٪
Diputat 23
? ? ?
Partit de la Unitat i l'Acord de Rússia
3.620.035   6.73٪
Diputat 22
Partit Democràtic de Rússia
2.969.533   5.52٪
Diputat 14
? ? ?
Unió Cívica
1.038.193   1.93٪
Diputat 10
? ? ?
Moviment per la Reforma Democràtica
2.191.505   4.08٪
Diputat 5
? ? ?
Dignity and Charity (en) Tradueix
375.431   0.7٪
Diputat 3
? ? ?
Future of Russia–New Names (en) Tradueix
672.283   1.25٪
Diputat 2
? ? ?
Partit Ecològic Rus "Els Verds"
406.789   0.76٪
Diputat 1

Modifica el valor a Wikidata

Sistema electoral

modifica

La nova llei electoral aprovada per a les eleccions a la Duma de 1993 estipulava que la meitat dels 450 membres eren elegits per un sistema de llistes de partit de representació proporcional, i l'altra meitat eren elegits com a representants individuals dels districtes uninominals. Així, cada votant rus va rebre dues paperetes diferents. La votació de representació proporcional requeria que cada elector avalés una organització electoral o votés en contra de tots ells. Per contra, la votació de districte uninominal requeria que l'elector avalés una persona, l'afiliació del qual, si n'hi hagués, no es podia indicar a la papereta.

Per presentar una llista de candidats a la votació de representació proporcional, un partit o organització electoral havia de reunir 100.000 signatures de l'electorat, de les quals no més del 15% podia ser de qualsevol regió o república. El mètode utilitzat per calcular el nombre d'escons guanyats per cada partit va ser el mètode Hare, amb un llindar del 5% dels vots vàlids, inclosos els vots emesos en contra, però excloent les paperetes no vàlides. Per assegurar-se un lloc en la votació de districte uninominal, els candidats havien de reunir les signatures d'almenys l'1% de l'electorat de la circumscripció. El guanyador de cada concurs de districtes uninominals era simplement el candidat amb la pluralitat de vots, independentment del nombre de vots emesos en contra de tots.

Resultats

modifica
 
Partit Mètode Proporcional Mètode Uninominal Total
Vots % Escons Vots % Escons
Partit Liberal Democràtic de Rússia 12 318 562 22,92 59 1 577 400 2,74 5
64 / 450
Elecció de Rússia 8 339 345 15,52 40 3 630 799 6,32 24
64 / 450
Partit Comunista de la Federació Russa 6 666 402 12,40 32 1 848 888 3,22 10
42 / 450
Dones de Rússia 4 369 918 8,13 21 309 378 0,54 2
23 / 450
Partit Agrari Rus 4 292 518 7,99 21 2 877 610 5,01 16
37 / 450
Yavlinsky–Boldyrev–Lukin 4 223 219 7,86 20 1 849 120 3,22 7
27 / 450
Partit de la Unitat i l'Acord de Rússia 3 620 035 6,73 18 1 443 454 2,51 4
22 / 450
Partit Democràtic de Rússia 2 969 533 5,52 14 1 094 066 1,90 0
14 / 450
Moviment de Reforma Democràtica Russa 2 191 505 4,08 0 1 083 063 1,88 5
5 / 450
Unió Cívica 1 038 193 1,93 0 1 526 115 2,65 10
10 / 450
Futur de Rússia – Nous Noms 672 283 1,25 0 411 426 0,72 2
2 / 450
Moviment Ecològic-Constructiu "Kedr" 406 789 0,76 0 301 266 0,52 1
1 / 450
Dignitat i Caritat 375 431 0,70 0 445 168 0,77 3
3 / 450
Altres - - - 377 863 0,66 0
0 / 450
Independents - - - 25 961 405 45,15 130
130 / 450
Vot contra tots 2 267 963 4,22 8 509 300 14,80
Vots invàlids 4 248 927
Total 53 751 696 100 225 57 495 248 100 225 450
Electorat/Participació 106 170 835 50.63 106 170 835 54.15

Grups parlamentaris

modifica

L'ús del sistema mixt per a l'elecció de la Duma va produir un gran nombre de diputats que no estaven afiliats a cap bloc electoral. En unir-se a altres grups parlamentaris o formar grups de diputats independents, podien influir significativament en l'equilibri de poder a la Duma. A més, fruit del gran nombre de partits representats i context polític del país, durant el primer i curt mandat de la Duma va haver-hi una enorme inestabilitat i els números, degut als continus canvis produïts, només es poden donar de manera orientativa.

Grup Líder Escons
Partit Liberal Democràtic de Rússia Vladimir Zhirinovsky 53–64
Elecció de Rússia Iegor Gaidar 47–78
Partit Comunista de la Federació Russa Gennadi Ziugànov 45–47
Dones de Rússia Yekaterina Lakhova 20–24
Partit Agrari Rus Mikhail Lapshin 50–55
Iàbloko Grigory Yavlinsky 27–28
Partit de la Unitat i l'Acord de Rússia Sergey Shakhray 12–34
Partit Democràtic de Rússia Nikolay Travkin 8–15
Unió Liberal Democràtica del 12 de desembre Irina Khakamada 11–38
Nova Política Regional - Duma-96 V. Medvedev 30–67
Rússia I. Shichalin 34–38
Estabilitat A. Leushkin 34–40
Camí rus (no registrat) Sergei Baburin 11–14
Estat fort (Derzhava) (no registrat) V. Kobelev 4–5

Referències

modifica
  1. Elections in Europe: a data handbook. 1. ed. Baden-Baden: Nomos Verl.-Ges, 2010. ISBN 978-3-8329-5609-7.