Elena Blume i Carreras
Elena Blume i Carreras (Barcelona, 31 de desembre de 1926) va ser una gimnasta artística catalana, la primera campiona de Catalunya de la història i també campiona d'Espanya.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 desembre 1926  (96 anys)Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | gimnasta artística, entrenadora de gimnàstica |
| Esport | gimnàstica artística |
| Família | |
| Germans | Joaquim Blume i Carreras |
BiografiaModifica
Començà a practicar la gimnàstica artística al Gimnàs Blume, propietat del seu pare, Armand Blume, on també es formaria després el seu germà, Joaquim Blume.[1][2]
Elena Blume va ser la primera campiona femenina de Catalunya de la història. Guanyà el Campionat de Catalunya quatre anys consecutius, des del 1954 fins al 1957, i acumulà en aquest període tres medalles d’or en salt i tres en asimètriques. També va ser subcampiona d’Espanya el mateix any 1954, en què guanyà la medalla d’or en salt i asimètriques, i la de plata en barra. El 1957 guanyà el Campionat d’Espanya, i s’adjudicà l’or en les proves de salt, terra i barra.[1][2][3]
Als 32 anys es retirà de la competició i es dedicà a ser entrenadora, entre d’altres, de la seva filla Anna Elena Sánchez i Blume –anomenada Leni o Analén– i també seleccionadora espanyola femenina. Fou guardonada amb el premi de Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1995)[1]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Elena Blume Carreras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Les pioneres invisibilitzades de l'esport català». La República Esportiva, 08-03-2019. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «Gimnasia. Joaquín Blume y su hermana Elena conquistan los Campeonatos de Cataluña». La Vanguardia, 02-05-1956. [Consulta: 7 gener 2021].