Elies I del Maine

Elies I del Maine (França, segle XI França, 11 de juliol de 1110), també anomenat de la Flèche o de Baugency, fou el comte del Maine, succint el seu cosí Hug V del Maine.

Infotaula de personaElies I del Maine
Elias I of Maine - Odo II Count of Blois.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XI Modifica el valor a Wikidata
França Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juliol 1110 Modifica el valor a Wikidata
França Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBeatriu de Poitiers Modifica el valor a Wikidata
FillsErmengarda de Maine Modifica el valor a Wikidata
ParesJean de la Flèche (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataPaula of Maine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

VidaModifica

Era fill de Jean de la Flèche i de Paula, filla d'Herbert I, comte del Maine. El 1092 el seu cosí Hug V va vendre-li el Maine per 10.000 xílings. Amb el suport de Folc IV el Tauró va continuar la guerra amb Robert II de Normandia. Després d'anar-se'n Robert II a la Primera Croada, Elies va fer la pau amb Guillem II, el regent de Robert a Normandia.

FamíliaModifica

El 1090 Elies es va casar amb Matilde, la filla de Gervasi II de Château-du-Loir.[1] Van tenir una filla, Ermengarda, casada amb Folc V d'Anjou.[2]

El 1109, segons Orderic Vitalis, Elies es va tornar a casar amb Agnès, la filla de Guillem VIII d'Aquitània, després d'haver-se anul·lat el seu matrimoni amb Alfons VI de Lleó per causes de consanguinitat.[3] Elies va morir l'any següent.[3] Segons Jaime de Salazar y Acha, qui es va casar amb Elies no va ser pas Agnès, sinó l'última dona del rei Alfons VI, Beatriu de Poitiers, després de quedar-se vídua.[4]


Precedit per:
Hug V
Comte del Maine
1093 - 1110
Succeït per:
Ermengarda i Folc V


ReferènciesModifica

  1. Detlev Schwennicke, Europäische Stammtafeln: Stammtafeln zur Geschichte der Europäischen Staaten, Neue Folge, Band III Teilband 4 (Verlag von J. A. Stargardt, Marburg, Germany, 1989), Tafel 692
  2. Vitalis, 1854, p. 223.
  3. 3,0 3,1 Vitalis, 1854, p. 276.
  4. Salazar y Acha, 1992-1993, p. 329.