Elisabeth Ruttkay
Elisabeth Ruttkay o Erzsébet Kiss (Pécs, Regne d'Hongria, 18 de juny de 1926 - Viena, Àustria, 25 de febrer de 2009) va ser una ciutadana austríaca d'origen hongarès, arqueòloga especialitzada en estudis de la nova Edat de Pedra i l'edat del bronze a Àustria. Va ser la guanyadora del premi de promoció de la Baixa Àustria i de la Creu d’Honor d’Àustria per la Ciència i l’Art.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (hu) Kiss Erzsébet  18 juny 1926 Pécs (Hongria) |
| Mort | 25 febrer 2009 (82 anys) Viena (Àustria) |
| Sepultura | Feuerhalle Simmering |
| Formació | Universitat de Viena |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arqueologia prehistòrica, edat de pedra i edat del bronze |
| Ocupació | arqueòloga, prehistoriadora |
| Activitat | 1962 - |
| Família | |
| Cònjuge | Tibor Hanák (1983–) |
| Premis | |
Primers anys
modificaErzsébet Kiss (nom original)[1] va néixer el 18 de juny de 1926 a Pécs, Regne d'Hongria.[2] Kiss es va casar amb Zoltan von Ruttkay el 1943 a l'edat de 17 anys i es va graduar de l'escola secundària l'any següent.[3] Va estudiar llengua i literatura hongaresa a la Universitat Catòlica Pázmány Péter i, més tard, a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest, obtenint el diploma.[1]
Trajectòria
modificaDesprés de graduar-se, Ruttkay va anar a treballar a la Universitat Pázmány Péter amb el professor Miklós Zsiray a l'Institut de Llengües ugrofineses de la universitat, fins a la mort de Zsiray al 1955. L'any següent, ella i el seu marit van deixar Hongria i es van traslladar a Àustria,[1] on va passar dos anys com a directora al Gymnasium hongarès d'Innsbruck.[3] Al 1958 va reprendre els seus estudis amb el professor Richard Pittioni a la Universitat de Viena, estudiant prehistòria, protohistòria i història de l'art.[1] Després de la seva matriculació, Ruttkay va sol·licitar la ciutadania austríaca i es va naturalitzar al 1961.[3] L'any següent va començar a treballar al Museu Nacional de Burgenland a Eisenstadt, on va romandre durant sis anys.[2]
Al 1968, Ruttkay va anar a treballar al Museu d'Història Natural de Viena, inicialment inventant i envasant artefactes per al Departament de Prehistòria.[1] Al 1970, va iniciar investigacions arqueològiques a Jennyberg prop de Mödling, centrant-se en el desenvolupament neolític d'Europa central.[3] Aquell mateix any, va escriure un informe sobre una comunitat minera de Chert de la Nova Edat de Pedra a Antonshöhe, a prop de Mauer, que va ser un dels primers complexos industrials de la Baixa Àustria i l'única mina de fustes profunds coneguda al país del període.[4] A principis de la dècada de 1970, Ruttkay va iniciar excavacions a Prellenkirchen, cosa que va despertar l'interès per una avaluació sistemàtica de la cultura de la ceràmica de bandes d'Àustria (en alemany: Linearbandkeramik Kulture (LBK)).[5] Va encunyar el terme "Vornotenkopfkeramik" (en català: Abans de la ceràmica de notes musicals) al 1976, per referir-se als grups LBK més antics coneguts a Àustria, i es referia als terrissaires que utilitzaven una decoració lineal simple, temperant els tests amb matèria vegetal.[6]
Completant el seu doctorat en filosofia al 1979,[2] amb una dissertació de Das Neolithikum mit bemalter Keramik in Österreich. Eine chronologisch – kulturhistorische Untersuchung (en català: La ceràmica pintada del neolític a Àustria. Un estudi cronològic-cultural-històric, 1978) de la Universitat de Viena,[7] Ruttkay va continuar la seva investigació sobre una línia temporal per a les cultures prehistòriques austríaques. Els seus estudis van incloure nombrosos grups culturals, com ara el grup de ceràmica pintada de Moràvia-Àustria Oriental (en alemany: Mährisch-Ostösterreichische Gruppe der Bemaltkeramik (MOG)) al 1979, el Grup de Moràvia-Àustria Baalberger (en alemany: Mährisch-Österreichische Baalberger Gruppe) al 1979 i novament al 1989, i el grup Attersee de l'edat del bronze (en alemany: Bronzezeitliche Attersee-Gruppe) del 1981, entre d'altres.[8] El grup de la cultura d'Attersee i Mondsee vivien a la vora del llac de l'Alta Àustria i la seva ceràmica es caracteritzava per dissenys d'arcs, línies i bandes de xebró, discos solars i triangles.[9] L'estudi de Ruttkay sobre Mondsee va ser un dels treballs més rellevants sobre la cultura i va establir una cronologia encara en ús, que posteriorment es va confirmar amb la datació per radiocarboni.[10]
Al 1982, el marit de Ruttkay va morir després d'una llarga malaltia. L'any següent va ser nomenada consellera superior del Departament de Prehistòria,[8] convertint-se en la directora de la biblioteca del museu.[1] Al 1983, Ruttkay es va casar amb el filòsof Tibor Hanák,[8] un dels principals editors de Radio Free Europe,[2] que coneixia des dels seus dies d'ensenyament a Innsbruck.[11] Durant el seu mandat com a directora de biblioteca, entre 4000 i 5000 llibres nous es van afegir a la col·lecció sobre temes prehistòrics.[8] Es va retirar del departament al 1991,[3] però va continuar la seva investigació, completant l'anàlisi de la fase de Wachberg (en alemany: Fazies Wachberg) al 1995 i de la fase de Neusiedl (en alemany: Fazies Neusiedl) durant el 2002.[8] Fins a la seva mort, va continuar publicant treballs sobre el desenvolupament cultural austríac.[3]
Mort i llegat
modifica
El professor de Prehistòria Johannes-Wolfgang Neugebauer va batejar a Ruttkay com la "gran dama de la investigació neolítica austríaca".[12] Les seves contribucions a l'estudi de l'època neolítica austríaca van ser reconegudes per nombrosos premis, entre els quals es va rebre el premi de promoció de la Baixa Àustria (en alemany: Förderungspreis Niederösterreichs), que reconeix les contribucions al desenvolupament de la Baixa Àustria, el 1987 i la recepció de la Creu d’honor austríaca per a la Ciència i l'Art l'any següent.[8] Ruttkay va morir el 25 de febrer de 2009 a Viena i va ser incinerada a Feuerhalle Simmering, on també estan enterrades les seves cendres.[3]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Nándor, 2010, p. 5.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Probst, 2007.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Kern, Antl-Weiser i Stadler, 2010, p. 55.
- ↑ Trnka, 2011, p. 287.
- ↑ Bickle i Whittle, 2013, p. 342.
- ↑ Bickle i Whittle, 2013, p. 345.
- ↑ Kern, Antl-Weiser i Stadler, 2010, p. 59.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Kern, Antl-Weiser i Stadler, 2010, p. 56.
- ↑ Frank i Pernicka, 2012, p. 114.
- ↑ Stadler, 2007, p. 117-131.
- ↑ Alföldi, 2014, p. 118.
- ↑ Stadler, et al, 2006, p. 53.
Bibliografia
modifica- Alföldi, László M. Ungarische Flüchtlingsschulen in Österreich 1945-1963 (en alemany). 1st. Norderstedt, Germany: BoD – Books on Demand, 2014. ISBN 978-3-7322-6396-7.
- Bickle, Penny; Whittle, Alasdair. The First Farmers of Central Europe: Diversity in LBK Lifeways. Oxford, Anglaterra: Oxbow Books, 2013. ISBN 978-1-84217-912-3.
- Frank, Carolin; Pernicka, Ernst. «Chapter 5: Copper Artefacts of the Mondsee Group and Their Possible Sources». A: Lake Dwellings After Robert Munro: Proceedings from the Munro International Seminar: the Lake Dwellings of Europe 22nd and 23rd October 2010, University of Edinburgh. Leiden, The Netherlands: Sidestone Press, 2012, p. 113–138. ISBN 978-90-8890-092-1.
- Kern, Anton; Antl-Weiser, Walpurga; Stadler, Peter «Nachruf Dr. Elisabeth Ruttkay» (en alemany). Annalen des Naturhistorischen Museums in Wien. Naturhistorisches Museum [Vienna, Austria], A, 112, 6-2010, pàg. 55–66. ISSN: 0084-5647.
- Nándor, Kalicz «Elisabeth Ruttkay / Ruttkay Erzsébet: 1926–2009» (en hongarès). Ősrégészeti Levelek (Prehistoric Newsletter). Ősrégészeti Társaság (Prehistoric Archaeology Society) [Eötvös Loránd University Archaeology Research Institute, Budapest, Hungary], 11, 2010, pàg. 5–6. ISSN: 1585-1206 [Consulta: 26 octubre 2016].
- «Elisabeth Ruttkay: Eine Pionierin der Bronzezeitforschung» (en alemany), 04-06-2007. Arxivat de l'original el 26 octubre 2016. [Consulta: 26 octubre 2016].
- Stadler, Peter; Ruttkay, Elisabeth; Doneus, Michael; Friesinger, Herwig; Lauermann, Ernst; Kutschera, Walter; Mateiciucová, Inna; Neubauer, Wolfgang; Neugebauer-Maresch, Christine «Absolutchronologie der Mährisch-Ostösterreichischen Gruppe (MOG) der bemalten Keramik aufgrund von neuen 14C-Datierungen» (en alemany). Archäologie Österreichs. Österreichische Gesellschaft für Ur- und Frühgeschichte [Vienna, Austria], 17, 2, 2006, pàg. 41–69. Arxivat de l'original el 27 de maig 2015. ISSN: 1018-1857 [Consulta: 28 octubre 2016].
- Stadler, Peter; Ruttkay, Elisabeth. «Absolute Chronology of the Moravian-Eastern Austrian Group (MOG) of the Painted Pottery (Lengyel Culture) Based on New Radiocarbon Dates from Austria & Kommentare zur aktuellen Chronologie der MOG aus typologischer Sicht». A: The Lengyel, Polgár and Related Cultures in the Middle/Late Neolithic in Central Europe (en anglès, alemany). Kraków, Poland: Polska Akademia Umiejętności, 2007, p. 117–146. ISBN 978-83-60183-57-1.
- Trnka, Gerhard. «The neolithic radiolarite mining site of Wien-Mauer-Antonshöhe (Austria)/Újkőkori Radiolarit Kitermelőhely Wien-Mauer-Antonshöhe (Ausztria)». A: Emlékkönyv Violának. Tanulmányok T. Dobosi Viola tiszteletére (Recognition of Viola. Papers in honor of Viola T. Dobosi) (en hongarès, english). Budapest: Hungarian National Museum, 2011, p. 287–296. OCLC 789601662.