Elizabeth Cady Stanton

activista estatunidenca, abolicionista i sufragista

Elizabeth Cady Stanton (Johnstown, 12 de novembre de 1815Nova York, 26 d'octubre de 1902) va ser una activista estatunidenca, abolicionista i figura destacada del moviment feminista.[1][2]

Infotaula de personaElizabeth Cady Stanton
Elizabeth Stanton.jpg
Elizabeth Cady Stanton (1880) (1880) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 novembre 1815 Modifica el valor a Wikidata
Johnstown (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 octubre 1902 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortInsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri Woodlawn Modifica el valor a Wikidata
Presidenta National Woman Suffrage Association (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióEmma Willard School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAbolicionisme Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptora, sufragista, feminista i abolicionista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHenry Brewster Stanton (1840–1887) Modifica el valor a Wikidata
FillsThéodore Stanton
Harriot Eaton Stanton Blatch Modifica el valor a Wikidata
PareDaniel Cady Modifica el valor a Wikidata
GermansRobert L. Stanton (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Elizabeth Cady Stanton.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 974 Modifica els identificadors a Wikidata

La seva Declaració de sentiments, presentada a la primera convenció de drets de les dones, celebrada el 1848 a la Convenció de Seneca Falls, Nova York, —document signat per seixanta-vuit dones i trenta-dos homes de diversos moviments i associacions polítiques de tarannà liberal i propers als cercles abolicionistes per estudiar les condicions i drets socials, civils i religiosos de la dona—[3] és sovint acreditada com l'inici dels moviments organitzats de drets de les dones i sufragi femení als Estats Units. Poc després de la convenció va conèixer Susan B. Anthony i juntes van fundar l'Associació Nacional de Dones pel Sufragi així com el diari The Revolution. Posteriorment va participar en el Consell Internacional de Dones a Washington.[4]

Va ser àvia de la també sufragista Nora Stanton Barney.

Llibres d'Elizabeth Cady StantonModifica

  • Stanton, Elizabeth Cady (1993). Eighty Years & More: Reminiscences 1815–1897. Boston: Northeastern University Press; ISBN 1-55553-137-7.
  • Stanton, Elizabeth Cady (2001). Solitude of Self. Ashfield: Paris Press; ISBN 1-930464-01-0.
  • Stanton, Elizabeth Cady (1993). The Woman's Bible. Boston: Northeastern University Press; ISBN 1-55553-162-8. Pròleg de Maureen Fitzgerald.
  • Stanton, Elizabeth Cady (1999). The Woman's Bible. Amherst: Prometheus Books; Great Minds Series; ISBN 1-57392-696-5.
  • Stanton, Elizabeth et al., eds. (1902). History of Woman Suffrage, vol. 4.
  • Stanton, Theodore y Harriot Stanton Blatch, eds. (1969). Elizabeth Cady Stanton As Revealed in Her Letters Diary and Reminiscences, Volume One. Nueva York: Arno & The New York Times.
  • Stanton, Theodore y Harriot Stanton Blatch, eds. (1969). Elizabeth Cady Stanton As Revealed in Her Letters Diary and Reminiscences, Volume Two. Nueva York: Arno & The New York Times.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elizabeth Cady Stanton
  1. «Elisabeth Cady Stanton | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 setembre 2020].
  2. «La esencia de Seneca Falls, Elizabeth Cady Stanton (1815-1902)». Mujeres en la historia, 16-01-2015. [Consulta: 23 setembre 2020].
  3. «Signers of the Declaration of Sentiments - Women's Rights National Historical Park (U.S. National Park Service)». [Consulta: 16 agost 2016].
  4. Muñoz Páez, Adela. Sabias. La cara oculta de la ciencia (en espanyol). Penguin Random House, 1/3/2017, p. 228,229. ISBN 9788499927022.