Obre el menú principal

Eloy Montero Gutiérrez

Eloy Montero Gutiérrez (El Bodón, província de Salamanca, 27 de novembre de 1887 - Blascosancho, província d'Àvila, 11 d'agost, 1972) fou un religiós i jurista espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Infotaula de personaEloy Montero Gutiérrez
Biografia
Naixement 27 de novembre de 1887
El Bodón
Mort 11 d'agost de 1972(1972-08-11) (als 84 anys)
Blascosancho
Formació Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació Sacerdot i jurista
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Entre 1898 i 1911 va estudiar als seminaris de Ciudad Rodrigo i de Salamanca, on es va ordenar sacerdot. Va estudiar a la Facultat de Sagrada Teologia, on es doctorà en teologia i Sagrats Cànons. El 1910 comença a estudiar dret a la Universitat de Salamanca, llicenciant-se en 1913. En 1911 i 1912 va anar pensionat al Marroc a aprendre àrab. Entr 1913 i 1917 fou catedràtic de dret canònic al Seminari de Ciudad Rodrigo, i de Filosofia al Col·legi de Santa Emeriama. El 1914 es doctorà en dret amb la tesi El individualismo económico y las modernas exigencias de la justicia social. Va exercir com a catedràtic de dret canònic a la Universitat de Valladolid en 1918 i a la Universitat d'Oviedo en 1919. En 1921 va obtenir la càtedra d'Institucions de Dret Canònic a la Universitat de Sevilla. De 1922 a 1925 va viatjar pensionat per França, Itàlia i Bèlgica. En 1924 també fou nomenat fiscal de l'Arxidiòcesi de Sevilla. En 1929 va obtenir la càtedra d'Institucions de Dret Canònic a la Universitat Central de Madrid.

L'esclat de la guerra civil espanyola el va sorprendre a Madrid. Després de viure amagat un temps, a través de l'ambaixada de Cuba el 15 de novembre de 1937 va sortir de Madrid cap a Irun. El 20 de novembre es presentà a la Comandància Militar d'Hondarribia i es reintegrà a l'ensenyament. En 1939 fou nomenat degà de la facultat de dret de la Universitat de Madrid, càrrec que va ocupar fins a 1951. El 1964 fou nomenat degà honorari.[1]

En 1942 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques[2] en substitució de Felipe Sánchez-Román y Gallifa, depurat per Ordre Ministerial de 1939. També fou conseller del Consell Superior d'Investigacions Científiques i director de la Biblioteca de clàssics jurídics de la Facultat de Dret de Madrid. Ja jubilat, va morir en un accident de trànsit a Blancosancho (Àvila) el 10 d'agost de 1972.

ObresModifica

  • Marruecos. El pueblo moro, el judío (Salamanca, 1911).
  • La fuerza ante el derecho y ante la Iglesia (Madrid, 1914).
  • El ius abutendi, tesi doctoral (Madrid 1914).
  • El individualismo económico y las modernas exigencias de la justicia social (Madrid, 1915).
  • Tratado de matrimonio y las causas matrimoniales (Sevilla/Madrid 1927).
  • Instituciones de Derecho Canónico. Tomo I (Fundamentos, preliminares y normas generales)(Madrid, 1929).
  • Instituciones de Derecho canónico. Tomo II (Derecho canónico constitucional) (Madrid 1929).
  • Casos prácticos de Derecho canónico, Librería General de Victoriano Suárez (Madrid, 1930).
  • Instituciones de Derecho canónico. Tomo III (Derecho canónico administrativo y penal) (Madrid 1930).
  • El matrimonio y las causas matrimoniales (Madrid, 1930; 2ª ed. 1950; 3ª ed. 1965).
  • Neomaltusianismo, eugenesia y divorcio, Imp. Juan Bravo (Madrid, 1932).
  • El porvenir de la Iglesia en España, Imp. Juan Bravo 3 (Madrid, 1933).
  • Derecho canónico comparado. Tomo I: Fundamentos, preliminares y principios. La Iglesia católica, las iglesias orientales, las iglesias protestantes, Imp. Asilo de Huérfanos del Sagrado Corazón de Jesús (Madrid, 1934).
  • Lo que vi en Rusia, Imp. Luz y vida (Madrid, 1935).
  • Los Estados modernos y la nueva España (Vitoria, 1939).
  • San Raimundo de Peñafort, Facultad de Derecho de la Universidad Central (Madrid, 1950).
  • Disolución y nulidad en el matrimonio canónico y separación en el matrimonio canónico: conferencias, Patronato de la Universidad de Deusto (Bilbao, 1955).
  • Pío XII y el problema de la eutelegenesia, C. Bermejo Impresor (Madrid, 1958).
  • El movimiento ecuménico, Real Academia de Ciencias Morales y Políticas (Madrid, 1960).
  • El movimiento de Oxford, Real Academia de Ciencias Morales y Políticas (Madrid, 1961).
  • Crisis de la familia en la sociedad moderna, Ediciones del Congreso de la Familia Española, (Madrid, 1961).

ReferènciesModifica

  1. Eloy Montero Gutiérrez al Diccionario de Catedráticos Españoles de Derecho
  2. Medalla 18 de la RACMYP


Premis i fites
Precedit per:
Felipe Sánchez-Román y Gallifa
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 18

1942-1972
Succeït per:
Marcelo González Martín