Obre el menú principal
Aquest article tracta sobre l'òpera catalana. Si cerqueu el massís muntanyós, vegeu «Pirineus».

Els Pirineus és una òpera catalana en tres quadres i un pròleg composta per Felip Pedrell, amb llibret basat en la trilogia Els Pirineus de Víctor Balaguer (1893), estrenada al Gran Teatre del Liceu el 1902 en italià, tal com era costum.

Infotaula de composicióEls Pirineus
Forma musical òpera
Compositor Felip Pedrell i Sabaté
Idioma italià
Basat en Trilogia Els Pirineus de Víctor Balaguer
Data de publicació 1902
Gènere òpera
Nombre de parts d'una obra d'art 1, en 3 quadres i un pròleg
Estrena
Estrena 4 gener 1902
Escenari Gran Teatre del Liceu,
Modifica les dades a Wikidata

Després de l'èxit de la reestrena de L'último abenzeraggio l'any 1889, Pedrell rebé nombrosos estímuls per tornar a compondre òperes. El que volia Pedrell era donar una resposta a l'òpera de Tomás Bretón Los amantes de Teruel.

Pedrell s'avançà el 1891 als intents de Bretón de posar música a dos drames escrits per Víctor Balaguer, Lo comte de Foix i Raig de Lluna. Mentre el compositor tortosí anava treballant en el que serien els dos primers actes d'Els Pirineus, Balaguer ampliava la seva obra sobre albigesos, trobadors i inquisidors amb el que esdevindria el pròleg i el tercer acte de l'òpera. Al començament tenia la intenció d'anomenar-la El comte de Foix i més tard, a causa dels treballs d'ampliació, li volia posar el títol El cant dels Pirineus. Al cap dels mesos, Pedrell perfilà la idea de la trilogia amb un pròleg -potser per certes connotacions amb la tetralogia wagneriana, i afinitats amb la intenció de reforma del drama líric.[1]

Els Pirineus fou concebuda des d'un bon principi com una tragèdia que Balaguer escrigué a la casa de Santa Teresa, al costat de l'actual Museu. Dóna a conèixer dos dels trets bàsics de la seva personalitat: les idees progressistes i la lluita per la recuperació de la cultura i la nació catalanes. Balaguer, com Pedrell, pretenia, amb Els Pirineus, ser un dels grans referents del nacionalisme musical català del moment. Balaguer s'hagué d'acontentar en vida amb l'audició d'alguns fragments de l'òpera, ja que no seria fins un any després de la seva mort, el 1902, que l'obra s'estrenaria íntegrament, però en versió italiana, al Gran Teatre del Liceu, amb figurins realitzats per Apel·les Mestres que ara poden tornar a veure's a l'exposició en reproduccions fotogràfiques.[2]

Reestrena al LiceuModifica

El Liceu en recuperà alguns fragments al concert Els hereus de la Renaixença de la temporada 1999-2000 i en reestrenà una versió concertant, els dies 17 i 19 de febrer de 2003 segons una edició d'Edmon Colomer i Francesc Cortès. Aquesta versió tornava amb al text original en català, respectant els arcaismes i occitanismes de Balaguer, ja que la música de Pedrell segueix aquest text. De fet, el nom original és Los Pirineus. La partitura no és tan wagneriana com es creu. Pedrell admirava Wagner i hi ha elements wagnerians, però no era servil. També hi ha influències d'italians i de la grand opéra francesa.[3]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica