Elvira Godàs i Vila
Elvira Godàs i Vila (Lleida, 22 de gener de 1917 - Sant Adrià de Besòs, 12 de novembre de 2015) va ser una mestra republicana, Presidenta d'Honor de la Asociación Archivo, Guerra y Exilio.[1] Va estar casada amb l'escriptor José Ramón Arana.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 gener 1917  Lleida |
| Mort | 12 novembre 2015 (98 anys) Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) |
| Activitat | |
| Ocupació | professora |
| Partit | Partit Obrer d'Unificació Marxista |
| Família | |
| Pares | Frederic Godàs i Legido i Victorina Vila Badia |
| Germans | Enric Godàs i Vilà i Frederic Godàs i Vila |
Biografia modifica
Elvira va ser la filla més petita de Victorina Vila i Federico Godàs (1879-1920), fundadors del Liceu Escolar de Lleida, inaugurat el 1906.[2][a][1]
El seu pare va morir el 1920, i la seva mare, amb 33 anys i cinc fills, es va fer càrrec de l'escola en solitari durant un temps. Elvira va estudiar la carrera de piano al conservatori entre 1925 i 1935.[2] El 1936, en produir-se la revolta militar que provocaria la Guerra Civil espanyola, i davant la sol·licitud del govern republicà de més professorat, en haver-se incorporat al front molts mestres, Elvira es va presentar voluntària, superant un examen especial a Lleida i una prova addicional de català a Barcelona.[b] «Va aconseguir el títol de mestra, però no va poder treballar a l'escola dels seus pares»; junt al seu marit, també mestre, es va traslladar a Barcelona i va treballar a l'escola Nova Infància i més tard a Figueres.[2][c][1]
Derrotada la Segona República, Elvira, «el seu marit, Josep Cervera, malalt del cor, i el seu fill de dos anys i mig»,[2] passen a França creuant els Pirineus. Després d'aconseguir plaça en el Sinaia, un dels vaixells que el govern de Mèxic va posar per als refugiats espanyols, Elvira i la seva família arribaria a Veracruz.[d][1] A Mèxic, Josep va morir el 1942. Durant els seus primers anys d'exili, Elvira va fer jerseis per als soldats nord-americans, i en la Unió Distribuïdora d'Edicions, fundada per Miquel Marín i Ricardo Mestre.[1] Després de reconèixer-se-li el títol de mestra al país asteca, va poder tornar a dedicar-se a la docència, arribant a fundar el Col·legi Hans Cristian Andersen. També va recuperar la seva vida musical fent classes en el Liceu Franco-Mexicà i en el Col·legi de les Biscaïnes, i integrant-se en l'Orfeó Català de Mèxic, on va conèixer el seu segon marit.[1]
Casada amb José Ramón Arana, que a Mèxic havia fundat la revista Las Españas,[1] el 1972, Arana, víctima d'una malaltia irreversible, va demanar a Elvira que el portés a Espanya a morir. El matrimoni va arribar a l'Espanya, encara franquista, a mitjans d'aquell any, i s'instal·laren a Castelldefels. Va romandre a Catalunya dos anys i un altre any a Anglaterra, però va tornar a Mèxic. La seva definitiva tornada a Espanya, ja democràtica, va ocórrer el 1980, i es va instal·lar a Barcelona, com a professora de música i català en el Col·legi Prim. En la tasca de la recuperació de «una altra història d'Espanya»,[1] Elvira es va integrar en l'AGE al novembre de 1997, pocs mesos després de la fundació d'aquesta associació dedicada a l'Arxiu Guerra i Exili.
Elvira va morir a Barcelona als 98 anys. Dels seus missatges favorits, Dolores Cabra, historiadora, companya i amiga, rememora la seva frase favorita: «tot el que he volgut en aquesta vida ho he aconseguit, era tant i costava tan poc».[1]
Reconeixements modifica
En 2016 es va publicar el llibre Elvira Godàs i Vila, de mestra de la República a mestra del Besòs, incloent diverses entrevistes amb Elvira i una recopilació d'estudis de Jordi Garcia i Farrero, Salomó Marquès, Margarita Carbó i Ferran Aisa, editat pel col·lectiu «Dones Amb Iniciativa» de Sant Adrià de Besòs.[3]
Notes modifica
- ↑ El Liceu Escolar de Lleida fou la primera institució pedagògica de Lleida, seguint els models de «laïcisme, igualtat, llibertat i ajuda mútua» i ampliant el temari tradicional amb classes de música, art, educació física i excursions, un model revolucionari a l'inicio del segle xx. «El 2 de novembre de 1937, l'Aviazione Legionaria Italiana va bombardejar Lleida i, entre altres, va destruir la meitat de l'edifici del Liceu Escolar, a l'avinguda Blondel. Van morir 42 nens.»
- ↑ Elvira recorda que la va examinar Pompeu Fabra, pare del català modern.
- ↑ Altres fonts apunten que durant la guerra civil Elvira i el seu marit van fer de mestres d'escola a Castellnou de Seana, prop de Lleida, a Barcelona i a les Borges Blanques, coordinats pel CENU (Consell de l'Escola Nova Unificada).
- ↑ A Yucatán va néixer la seva filla Teresa, i amb el seu tercer marit, José Ramón Arana va tenir-hi el seu fill petit, Veturián.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Cabra, Dolores. «Se nos fue Elvira Godás, nuestra maestra republicana». mugalari.info, 17-11-2015. [Consulta: 2 abril 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Gutiérrez, Maite. «Las últimas maestras de la República». Diario La Vanguardia, 25-07-2014. [Consulta: 22 febrer 2017].
- ↑ «Recuerdan a Elvira Godàs con un libro y piden poner su nombre a una calle en Sant Adrià». Diario La Vanguardia, 08-03-2016. [Consulta: 2 abril 2017].
Bibliografia modifica
- «Entrevista a Elvira Godàs Vila». dugifonsespecials.udg.edu (audio), 02-05-1994. [Consulta: 2 abril 2017].
- VV.AA. Elvira Godàs y Vila, de maestra de la República a maestra del Besòs (en catalán). Barcelona
- García Farrero, Jordi «Elvira Godàs i Vila: la experiencia del CENU en primera persona» (en catalán). Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, 21, 2010, pàg. 101-115. ISSN: 0211-8424 [Consulta: 2 abril 2017].