Emil Mattiesen

compositor alemany

Emil Mattiesen (Tartu, 24 de gener de 1875 Rostock, 25 de desembre de 1939)[1] va ser un músic, pedagog, compositor i filòsof alemany del Bàltic. Va compondre lieder, cicles de cançons, balades, música de cambra i música per a orgue, però és més conegut per les obres estàndard en alemany sobre parapsicologia. Va ser professor de música eclesiàstica a la Universitat de Rostock des del 1929.

Infotaula de personaEmil Mattiesen
Mattiesen 1875-1939.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 gener 1875 Modifica el valor a Wikidata
Tartu (Estònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 desembre 1939 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Rostock Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Tartu
Universitat de Leipzig
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Rostock Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 54a3eb29-832b-4cd0-a370-48cba575b7a6 Discogs: 3702017 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Mattiesen va néixer a Dorpat.[2] El fill d'Emil Karl Johann Mattiesen (1835–1888), redactor en cap i regidor de la ciutat, i d'Emilie (nascuda Strümpell; 1846–1917), filla del filòsof i pedagog Ludwig Strümpell,[3] va assistir a un privat "Kollmann'sche Privat-Lehranstalt", a la seva ciutat natal. Va rebre instrucció musical als 16 anys. Va completar l'escola amb l'Abitur el 1892 al gimnàs de Mitau (avui Jelgava). Va estudiar filosofia, ciències naturals i música, primer a Dorpat, després des de 1893 a la Universitat de Leipzig.[2] Va haver d'interrompre els estudis per malaltia a la tardor de 1894 i va continuar el 1895, primer de nou a Dorpat, i a partir de l'octubre de 1895 de nou a Leipzig, on es va doctorar el 1896,[3] escrivint sobre la crítica filosòfica a l'obra de John Locke i George Berkeley.[2]

Mattiesen va viatjar a Àsia i Amèrica del 1898 al 1903, aprenent diverses llengües asiàtiques i els conceptes bàsics de l'hinduisme i altres religions.[2] Del 1904 al 1908, va estudiar a la Universitat de Cambridge i a Londres. Va escriure el seu primer llibre important, acabat el 1914 però no publicat fins al 1925: Der jenseitige Mensch. Eine Einführung in die Metapsychologie der mystischen Erfahrung (Home del món següent. Introducció a la metapsicologia de l'experiència mística).[2] Quan va tornar a Alemanya el 1908, vivia a Berlín, on es va casar i es va centrar en la música. Va viure a Fürstenfeldbruck, Baviera, durant diversos anys. Va fundar una associació per a la publicació de les seves obres a Munic el 1921.[3]

El 1925 es va traslladar al poble de Gehlsdorf, ara part de Rostock. Va ser professor de música eclesiàstica a la Facultat de Teologia de la Universitat de Rostock des de 1929. Va ser compositor de Lieder, especialment balades, i de música de cambra i orgue.[3] Les seves composicions van ser publicades per Henri Hinrichsen, per recomanació d'Hugo Wolf,[4] incloent 17 Liederhefte (col·leccions de cançons).[2] Va compondre especialment lieder per la contralt Lula Mysz-Gmeiner, i la va acompanyar en representacions.[5] Aquests lieder incloïen "Selige Sehnsucht" (Feliç anhel), "Die kleine Passion" (La petita passió) i "Philomele".[6] Una revisió a la revista "Die Musik" del febrer de 1914 informa d'un recital en què va estrenar cinc cançons i esmenta el talent del compositor per a temes divertits, com ara "Jedem das seine" sobre d'un poema d'Eduard Mörike.[7]

També va investigar i publicar en el camp de la parapsicologia. Els seus dos llibres principals sobre el terreny, "Der jenseitige Mensch" (publicat el 1925) i "Das persönliche Überleben des Todes: eine Darstellung der Erfahrungsbeweise" (La supervivència personal de la mort: un relat de l'evidència empírica) en tres volums (1936-1939), es van convertir en obres estàndard en alemany.[2] En el seu gran treball "Das persönliche Überleben des Todes", va defensar la hipòtesi de supervivència, enumerant diversos fenòmens que semblen demostrar empíricament que l'ànima viu després de la mort.[2][3] Els nazis es van oposar al tema, cosa que va provocar que la seva obra es descuidés al principi.[2]

Mattiesen va morir a Rostock de leucèmia poc després del començament de la Segona Guerra Mundial.[2][3]

TreballsModifica

Composicions

  • 1910 Balladen vom Tode[8]
  • 1910 Ballade von der Liebe[8]
  • 1920 Sieben Gesänge nach Gedichten von Ricarda Huch[8]
  • 1922 Stille Lieder[8]
  • 1930 Der Pilger. Ein Liederzyklus[8]
  • Glockengießer zu Breslau[8]
  • Pidder Lüng[8]
  • Lenore after Gottfried August Bürger[8]

Filosofia

  • 1897 Sobre la crítica filosòfica a Locke i Berkeley (dissertació)[9]
  • 1926 La Kunstkasse a Neukloster. Una història i un atractiu a Mecklenburgische Monatshefte[9]

Parapsicologia

  • 1925 L'home de l'altre món. Una introducció a la metapsicologia de l'experiència mística. reeditat sense canvis el 1987 per Walter de Gruyter-Verlag Berlín - Nova York[9]
  • 1936–39 Supervivència personal de la mort. Una presentació de les proves de l'experiència (3 vols.). Reeditat el 1961 amb un prefaci de Gebhard Frei, reeditat el 1987 amb un prefaci de Bauer, ambdós Walter de Gruyter-Verlag Berlín - Nova York[9]

BibliografiaModifica

  • Grewolls, Grete (2011). Qui era qui a Mecklenburg i Pomerània Occidental. El diccionari de persones (en alemany). Rostock: Hinstorff Verlag. pàg. 6416. ISBN 978-3-356-01301-6.
  • Werner F. Bonin: Lèxic de parapsicologia i les seves zones frontereres. Berna, Munic 1976, pàg. 328.

ReferènciesModifica

  1. Birth date given in his dissertation, Julian calendar: 11 January
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 Bauer, Eberhard. "Emil Mattiesen – German Composer and "Metapsychologist"" (PDF). Institut für Grenzgebiete der Psychologie und Psychohygiene / Freiburg, Germany. Retrieved 12 September 2018.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 "Dr. Emil Mattiesen (1875–1939)". wegbegleiter.de (in German). Consultat 12 Setembre 2018.
  4. Bucholtz, Erika (2001). Emil Mattiesen. Henri Hinrichsen und der Musikverlag C.F. Peters: deutsch-jüdisches Bürgertum in Leipzig von 1891 bis 1938 (in German). Mohr Siebeck. pp. 165–167. ISBN 978-3-16-147638-9.
  5. Maier, Raika Simone (2017). ""Lernen, Singen und Lehren" / Lula Mysz-Gmeiner (1876-1948), Mezzosopranistin und Gesangspädagogin". Stanford University. Retrieved 12 October 2018.
  6. "Selige Sehnsucht" – Musikalische Zusammenarbeit um die Jahrhundertwende zum 20. Jahrhundert / am Beispiel von Lula Mysz-Gmeiner und Emil Mattiesen" (in German). University of Hamburg. 3 November 2017. Retrieved 12 October 2018
  7. "Carl Robert Blum". Die Musik (in German): 178. February 1914. Retrieved 12 October 2018.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 Emil Mattiesen in libraries (WorldCat catalog)
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Emil Mattiesen at Deutsche National Bibliotek

Enllaços externsModifica