Emilià de Vercelli

Emilià de Vercelli (Piemont, segle V – Vercelli, 11 de setembre de 506) fou un bisbe itàlic. És venerat com a sant per diverses confessions catòliques.

Infotaula de personaSant Emilià de Vercelli
3489 - Duomo (Vercelli) - campanile (sec. XII - Foto Giovanni Dall'Orto, 20 May 2011.jpg
Torre i capella de la catedral de Vercelli
Biografia
NaixementAemilianus
segle V
Piemont (segons una tradició apòcrifa, a Llívia, Baixa Cerdanya)
Mort11 de setembre de 506 o 515
Vercelli (Piemont)
Lloc d'enterramentCatedral de Vercelli 
Bisbe i confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeVercelli
Festivitat11 de setembre
Esdeveniment significatiuBisbe de Vercelli
IconografiaCom a bisbe
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nasqué en el Piemont, encara que una errada en la lectura ha fet que hi hagi una tradició que el fa nascut a Llívia (Baixa Cerdanya), sense fonament històric.

Fou elegit bisbe de Vercelli entre 493[1] i 497, preocupant-se tant de la salut espiritual dels seus fidels com de les seves necessitats materials. El rei ostrogot Teodoric el Gran havia conquerit el nord d'Itàlia i molta de la població de Vercelli havia marxat, temerosa dels atacs; el bisbe Emilià es convertí en l'autoritat més important de la ciutat, i demanà a Teodoric de construir un pont i de reduir els impostos de la ciutat, obtenint les dues coses. A més, construí a expenses seves un aqüeducte a Vercelli.

Defensor de l'autoritat papal, anà a Roma a un concili convocat pel papa Símmac I. Emilià morí a Vercelli cap al 506, i fou sepultat a la catedral.

VeneracióModifica

Malgrat que la tomba quedés en l'oblit, el seu culte es mantingué viu. El 17 de maig de 1181, el bisbe Albert traslladà les restes del bisbe a l'altar major. En 1565 se'n retrobaren les restes i es dipositaren a la capella de la Vergine dello Schiaffo, que es dedicà al sant bisbe.

Tradició de l'origen catalàModifica

Una tradició, molt estesa des del segle XVII, diu que Emilià havia nascut a Llívia, en el si d'una família romana.[2] Volent fer vida religiosa, va ingressar en un convent de l'Orde de Sant Agustí de la Cerdanya. La seva fama, però, va arribar a la Santa Seu i el papa Hormisdes I el nomenà bisbe de Vercelli, on marxà i on la història continua com la d'abans.

Sembla que aquest origen català prové d'una mala lectura d'Aemilianus Vercelli, interpretat com a Aemilianus Vrgelli, "de l'Urgell", i que historiadors del començament del segle XVII, amb la voluntat d'assignar un nou sant a la regió, van conjecturar un nou origen i vida del sant piemontès.

ReferènciesModifica

  1. Dionisotti, Carlo. Notizie biografiche dei Vercellesi illustri (en italià). Giuseppe Amosso, 1862, p. 6. 
  2. Subirats i Pla, Mercè; Corts i Blay, Ramon; Galtés i Pujol, Joan. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya. 2. Generalitat de Catalunya, 1998, p. 61. ISBN 843935021X. 

Enllaços externsModifica