Emili Gisbert Jordà
Emili Gisbert Jordà (València, 1954 - 2011) fou un periodista valencià, destacat com a reporter internacional i en el periodisme d'investigació. Va passar per diverses redaccions de premsa, ràdio i televisió.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1954 |
Mort | 4 juliol 2011 (56/57 anys) |
Activitat | |
Ocupació | periodista |
Família | |
Parents | Teresa Gisbert Jordà, germana Manuel Gisbert Rico, avi |
Biografia
modificaNet del darrer alcalde republicà de València Manuel Gisbert i germà de la fiscal Teresa Gisbert, de ben jove comença a militar en el moviment antifranquista i va arribar a militar en el Partit Comunista d'Espanya (PCE) el que suposà el seu ingrés en presó en diverses ocasions. Més tard s'incorporà als moviments veïnals on va arribar a ser vicepresident de la Federació d'Associacions de Veïns de València.[1]
Tot i no tindre estudis universitaris en periodisme s'incorpora a la redacció de la revista Ciutat als inicis de la dècada dels 80 del segle xx des d'on va donar el salt a la redacció de la Cadena SER a Castelló de la Plana i al diari Levante-EMV on escriu crònica de successos i tribunals. Va formar part del primer equip d'informatius de la ràdio pública valenciana Ràdio 9 amb Rosa Solbes i Francesc Bayarri.[2]
També va escriure per a capçaleres com Diario 16 on va ser cap de la delegació local a València, El País, Mediterráneo o El Mundo on va finalitzar la seua carrera el 2008 de forma prematura a causa d'una malaltia.[1][3] Fou a El Temps on va signar destacats reportatges amb Francesc Bayarri i Joan de Bustos. També fou enviat especial en destacats moments de l'actualitat informativa com el cop d'estat a la Unió Soviètica en 1991, o a Chiapas on va entrevistar el subcomandant Marcos.
Fou president de la Unió de Periodistes Valencians de 1990 a 1994.[2]
Reconeixements
modificaL'octubre de 2018 la nova ràdio pública valencia À Punt posa el nom d'Emili Gisbert a un dels seus estudis en el seu reconeixement.[4] A més a més la Unió de Periodistes Valencianes convoca anualment una beca d'investigació que porta el nom del periodista valencià des de l'any 2015.[5]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Muere Emili Gisbert, referencia en el periodismo valenciano | Valencia | elmundo.es». [Consulta: 14 desembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «Ha muerto Emili Gisbert» (en castellà), 05-07-2011. [Consulta: 14 desembre 2022].
- ↑ S.L, EDICIONES PLAZA. «Emili Gisbert, adiós a un periodista ‘de raza'» (en castellà). [Consulta: 14 desembre 2022].
- ↑ dice, Nombre. «À Punt Ràdio estrena la programación de otoño-invierno con 4 nuevos estudios – Guia de la Radio» (en castellà). [Consulta: 14 desembre 2022].
- ↑ «La Unió de Periodistes crea la beca de investigación Emili Gisbert» (en castellà), 09-02-2015. [Consulta: 14 desembre 2022].