Emilia Gastón Burillo

Emilia Gastón Burillo (2 de juny de 1904 - ?) va ser la primera parlant nativa de la llengua auxiliar internacional esperanto del món.[1]

Infotaula de personaEmilia Gastón Burillo
Biografia
Naixement2 juny 1904 modifica
Espanya modifica
Mortvalor desconegut modifica
Activitat
OcupacióEsperantista modifica
Família
PareEmilio Gastón Ugarte modifica
GermansInés Gastón Burillo modifica

Emilia Gastón forma part d'una nissaga d'intel·lectuals esperantistes aragonesos. El seu pare va ser l'advocat Emilio Gastón Ugarte, principal organitzador del moviment d'acollida que hi va haver a l'estat espanyol de 330 nens austríacs després de la Primera Guerra Mundial.[2][3] També era germana de Inés Gastón Burillo, qui va ser secretària de la Federació Espanyola d'Esperanto i en va fundar la biblioteca, així com de Rafael Gastón Burillo, filòleg, latinista, advocat i estudiós d'Aragó. També era tieta d'Emilio Gastón Sanz, fill del seu germà Rafael i primer càrrec de Justícia d'Aragó del període democràtic a Espanya.

ReferènciesModifica

  1. Ivan Širjaev; Ludoviko Kökény; Vilmos Bleier; Kálmán Kalocsay. Enciklopedio de Esperanto (en esperanto). Budapest: Literatura Mondo, 1933-1934. 
  2. Cortès i Braña, Lurdes. Interessos al voltant de l'ajuda als infants després de la Primera Guerra Mundial: el cas dels nens austríacs recollits a Espanya amb l'ajuda d'esperantistes. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2008. 
  3. Rodríguez Hernández, José María «The Esperantist Movement's humanitarian activities in the two World Wars and its relationship with the International Red Cross». International Review of the Red Cross, 21 (135), 1996, pàg. 340-348.