Inés Gastón Burillo

Inés Gastón Burillo (Saragossa, 12 de setembre de 1906 - Saragossa, 25 de setembre de 1993) va ser una esperantista aragonesa.[1]

Infotaula de personaInés Gastón Burillo
Biografia
Naixement12 setembre 1906 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 setembre 1993 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Activitat
Ocupacióesperantista Modifica el valor a Wikidata
Família
PareEmilio Gastón Ugarte Modifica el valor a Wikidata
GermansEmilia Gastón Burillo i Rafael Gastón Burillo Modifica el valor a Wikidata

Entre altres càrrecs, va ser secretària de la Hispana Esperanto-Federacio, així com redactora del seu Boletín entre 1962 i 1970. Va fundar la biblioteca de l'associació i també la seva secció editorial. El 1968 va co-organitzar el congrés universal de Madrid. Entre 1976 i 1980 va editar la revista Horizonton, l'òrgan de l'associació Neŭtrala Esperanto-Movado. També va ser molt activa en la secció esperantista de turisme.[2]

Inés Gastón forma part d'una nissaga d'intel·lectuals esperantistes aragonesos. El seu pare va ser l'advocat Emilio Gastón Ugarte, principal organitzador del moviment d'acollida que hi va haver a l'estat espanyol de 330 nens austríacs després de la Primera Guerra Mundial.[3][4] També era germana d'Emilia Gastón Burillo, qui és considerada com la primera parlant nativa de la llengua auxiliar internacional esperanto del món, així com de Rafael Gastón Burillo, filòleg, latinista, advocat i estudiós d'Aragó. També era tieta d'Emilio Gastón Sanz, fill del seu germà Rafael i primer càrrec de Justícia d'Aragó del període democràtic a Espanya.

Referències modifica

  1. Ivan Širjaev; Ludoviko Kökény; Vilmos Bleier; Kálmán Kalocsay. Enciklopedio de Esperanto (en esperanto). Budapest: Literatura Mondo, 1933-1934. 
  2. de Goñi, Joaquín «Doña Inés Gastón, esperantista: "Nos piden información de muchos países; como aragonesa he cantado jotas en esperanto"». La Gaceta del Norte, 07-07-1973.
  3. Cortès i Braña, Lurdes. Interessos al voltant de l'ajuda als infants després de la Primera Guerra Mundial: el cas dels nens austríacs recollits a Espanya amb l'ajuda d'esperantistes. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2008. 
  4. Rodríguez Hernández, José María «The Esperantist Movement's humanitarian activities in the two World Wars and its relationship with the International Red Cross». International Review of the Red Cross, 21 (135), 1996, pàg. 340-348. Arxivat de l'original el 2012-10-17 [Consulta: 26 novembre 2014].