Emma Luart

Emma Luart (Brussel·les, 14 d'agost de 1892 - 26 d'agost de 1968) fou una soprano belga. Una de les més estimades de les coloratures líriques de la seva generació.[1]

Infotaula de personaEmma Luart
Emma Luart.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 agost 1892 Modifica el valor a Wikidata
Mort26 agost 1968 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Activitat
Camp de treballArts escèniques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCantant i cantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Nascuda Emma Luwaert, era filla de pròspers comerciants. Creix en aquest negoci de teixits de sedes que els seus pares utilitzaven per a la confecció de camises i de llenceries de gran luxe. Molt jove se li descobreix una veu i és en tota lògica que es fa alumna del prestigiós Conservatori reial de Brussel·les. Després d'haver obtingut el seu primer preu a l'edat de 21 anys, canta durant l'estiu al Kursaal d'Oostende. El 1914, debuta a Holanda al Teatre de La Haia com a Michaëla.

La guerra que fa furor a Bèlgica i a França frena una mica durant quatre anys el desenvolupament de la seva carrera. Els directors del Teatre Reial de la Moneda, Kufferath i Corneil de Thoran, que s'havien fixat en el seu talent, la cerquen de seguida després de l'Armistici. Els papers se succeeixen i participa el 1919 en la creació a Bèlgica del paper de la princesa Saamchédine de Mârouf d'Henri Rabaud. Canta, sempre en aquest mateix teatre, tot el repertori de soprano lírica lleugera.

Dotada d'un físic extremadament afable i d'una veu rodona i ben segellada, obté èxits ressonants. Manon, Mireille, Louise, Traviata, Butterfly, Thaïs, Mélisande, són papers en els quals es fa aplaudir per tot Brussel·les. Com tota una plèiade d'altres cantants belgues, abans i després d'ella, és cridada a l'Opéra-Comique de París, on debuta amb Lakmé el 1922.

Aconsegueix molt de pressa un lloc al costat dels Ninon Vallin, Fanny Heldy, Ritter-Ciampi, Yvonne Brothier, etc. és en aquesta Sala Favart on crea el paper principal de Sophie Arnoult de Gabriel Pierné, Le Roi d'Yvetot de Jacques Ibert, Le Bon Roi Dagobert de Samuel Rousseau, Riquet à la Houppe de Georges Huë.

Vénen llavors les gires que la porten sobre totes les grans escenes franceses i belgues, particularment a Monte-Carlo. El seu repertori és molt vast, ja que destaca tant en l'encant i l'entremaliadura com en el drama. Realitza gires per França de Les noces de Fígaro de Mozart, sota la direcció de Reynaldo Hahn. De 1930 a 1935 torna al Teatre Reial de la Moneda. La seva carrera de cantant s'acaba i esdevé professora al Conservatori de Brussel·les que havia conegut la sortida de la seva gloriosa carrera. Mor a Brussel·les el 1968, deixant molts discs (Pathé, Odèon), d'un gran interès alhora artístic i històric.[2]

Al LiceuModifica

La temporada 1924-1925 va cantar Manon de Jules Massenet al Liceu.

ReferènciesModifica