Una empresa emergent[1] (en anglès, startup) és una empresa de creació recent que, generalment, es troba en una fase de desenvolupament de producte i cerca de mercats.[2] Són empreses que es dediquen a crear quelcom nou en condicions d'extrema inseguretat.[3]

Esquema del cicle Lean StartUp, una metodologia per accelerar el creixement de start-ups

Tot i que les empreses emergents poden dedicar-se a qualsevol sector, generalment el terme es relaciona amb empreses d'alt creixement, associades a noves tecnologies o models de negoci innovadors. El terme va esdevenir popular internacionalment durant la bombolla tecnològica d'internet, on es van crear moltes empreses punt-com.

Tot i l'alt risc que representen aquestes empreses, resulten molt atractives per als inversors, que busquen projectes amb un alt potencial de rendibilitat que poden proporcionar mercats en creixement i la diferenciació a través del desenvolupament i aplicació de nova tecnologia. Les empreses emergents tenen una gran importància en el creixement i la innovació de determinats sectors, com les tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica, programari, telecomunicacions i internet) o la biotecnologia. Moltes obtenen fons en comunicar els seus projectes a través d'un pla d'empresa amb el que proven de captar inversions de àngels inversors o fons de capital de risc o capital llavor.

La importància de les empreses emergents per al creixement ha fet que les polítiques industrials i d'innovació hagin provat de promoure'ls mitjançant mecanismes de finançament com ajuts i subvencions o fons de capital de risc públics. Aquestes accions acostumen a estar complementades amb un suport a la transferència de tecnologia i l'oferiment d'altres serveis de valor afegit mitjançant vivers d'empreses i parcs científics i tecnològics.

Les start-ups a Catalunya i País Valencià

modifica
 
Vista de les obres al Poblenou (Barcelona, 2008) del que acabaria sent el districte tecnològic 22@

D'acord amb el primer estudi de la Generalitat de Catalunya sobre aquest àmbit dut a terme el 2022 per l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa (ACCIÓ) del Departament d'Empresa i Treball, aquests negocis generen més de 1.700 llocs de treball altament qualificats, a més de facturar 124 milions d'euros. Del total d'start-ups, un 15% (291 empreses) es poden qualificar com el que s'anomena deepteech, és a dir, basades en coneixements científics i avenços tecnològics capdavanters. Aquestes start-ups aposten sobretot pel desenvolupament tecnològic dels àmbits de la biotecnologia (39,7% del total), la intel·ligència artificial (23,4%), els materials de frontera (11%), la robòtica (8,6%) i la fotònica (5,9%). De fet, el 42,6% de les deeptech s'han creat en l'àmbit universitari o d'investigació, i la meitat de les empreses tenen alguna patent o sistema de protecció del seu coneixement. El percentatge de dones que ocupa càrrecs directius o són fundadores de les start-ups deeptech catalanes assoleix el 36%, mentre que en canvi suposen el 20% sobre el total d'start-ups.[4]

Segons l'estudi, Barcelona és el primer hub tecnològic del sud d'Europa en finançament captat per empreses emergents deeptech, amb 457 milions d'euros en el període 2017-2021. El 2021 va ser un any rècord per a les deeptech europees, amb 19.000 milions de dòlars captats fins al mes de setembre, el doble respecte al 2020. El Regne Unit lidera en capital risc captat, mentre que a Finlàndia és on hi ha més inversió en deeptech respecte al total.[4][5]

Per la seva banda, València també té en projecte desenvolupar el seu capital innovador amb el pla estratègic VLC Tech City, que identifica 4 sectors tractors i 3 transversals que li han de permetre situar-se a l'avantguarda de la innovació i la tecnologia a Europa, recolzant-se en l'ecosistema València Tech City.[6] València disposa també de l'acceleradora d'empreses de capital privat Lanzadera, impulsat el 2013 per Juan Roig, que en 9 anys ha ajudat a accelerar més de 800 start-ups amb una aportació en finançament de 90 milions d'euros, i que ofereix també espai a més de 300 start-ups en la que anomena Marina d'Empreses, un ecosistema emprenedor amb el suport i aliances de grans empreses.[7][8]

Referències

modifica
  1. «Empresa emergent». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 2 juny 2019].
  2. «¿Por qué estudiar un máster en creación de Startups por internet?». Arxivat de l'original el 2020-09-24. [Consulta: 29 setembre 2020].
  3. Mathews, Brian «Pensar com una empresa emergent. Un llibre blanc per inspirar l'esperit empresarial a la biblioteca». Item: revista de biblioteconomia i documentació, 0, 56, 2012. ISSN: 1699-521X.
  4. 4,0 4,1 «Catalunya compta amb 291 start-ups 'deeptech', un 15% del total d'empreses emergents». El Nacional, 27-12-2022. [Consulta: 27 desembre 2022].
  5. «Sobre Hubs tecnològics, Barcelona i Talent». Mobile World Capital, 09-11-2021. [Consulta: 27 desembre 2022].
  6. «Estos son los 10 principales Tech Hubs del mundo» (en castellà). Economia 3 TV, 02-06-2022. Arxivat de l'original el 2022-12-27. [Consulta: 27 desembre 2022].
  7. «Lanzadera, la aceleradora de 'startups' de Juan Roig, incorpora 100 nuevas empresas» (en castellà). Cinco Días, 06-09-2021. [Consulta: 27 desembre 2022].
  8. «Un centenar de nuevas startups, "más escalables", entran en Lanzadera» (en castellà). La Vanguardia, 02-05-2022. [Consulta: 27 desembre 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Empresa emergent

Vegeu també

modifica