En este pueblo no hay ladrones

conte de Gabriel García Márquez

En este pueblo no hay ladrones eés un conte de l'escriptor colombià Gabriel García Márquez. Es narra l'aventura i l'"infern" en què es troba un petit poble en descobrir que han desaparegut misteriosament les boles de billar de l'únic centre de diversió. L'obra es va adaptar al cinema en 1965, abans que l'autor fos conegut pel gran públic.

Infotaula de llibreEn este pueblo no hay ladrones
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorGabriel García Márquez Modifica el valor a Wikidata
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
PublicacióColòmbia, 1962 Modifica el valor a Wikidata
Publicat aLos funerales de la Mamá Grande Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerenarració Modifica el valor a Wikidata
Infotaula de pel·lículaEn este pueblo no hay ladrones
Fitxa
DireccióAlberto Isaac Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena1965 Modifica el valor a Wikidata
RodatgeMèxic Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enEn este pueblo no hay ladrones Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

En un petit poble, el saló de jocs que és l'única distracció existent en la localitat, les boles de billar són robades per Dámaso, home casat a punt de tenir un fill. La vida del poble es trastorna a partir d'una sèrie d'acusacions racistes. El culpable (que no ho és) és portat per la policia. Dámaso, amb sentiments de culpabilitat decideix restituir l'objecte del robatori. L'acció de Dámaso es torna inútil des del punt de vista de la culpabilitat del delicte.[1]

Adaptació cinematogràfica

modifica

L'obra va ser adaptada al cinema pel director Alberto Isaac en 1965.

Per ordre alfabètic:

Sobre la pel·lícula

modifica

El 1964, el Sindicato de Trabajadores de la Producción Cinematográfica de la República Mexicana (STPC) va organitzar un concurs públic que pretenia donar als nous valors l'oportunitat d'entrar al cinema mexicà. El primer premi va ser guanyat per Rubén Gámez.[2]

Alberto Isaac i el crític de cinema Emilio García Riera van decidir presentar el conte del seu amic Gabriel García Márquez, desconegut llavors per al gran públic. La pel·lícula va ser filmada en tres setmanes en la Ciutat de Mèxic i en Cuautla, amb un pressupost molt modest. L'elenc va estar integrat per una llista impressionant de figures contemporànies de la literatura i del cinema: Luis Buñuel, Arturo Ripstein, Alfonso Arau, José Luis Cuevas, l’escriptor Juan Rulfo, els moners Ernesto García Cabral i Abel Quezada, el crític de cinema Emilio García Riera i el mateix Gabriel García Márquez, Alberto Isaac i el crític de cinema Emilio García Riera van decidir presentar el conte del seu amic Gabriel García Márquez, desconegut llavors per al gran públic. La pel·lícula va ser filmada en tres setmanes en la Ciutat de Mèxic i en Cuautla, amb un pressupost molt modest. L'elenc va estar integrat per una llista impressionant de figures contemporànies de la literatura i del cinema: Las visitaciones del diablo.

Reconeixements

modifica

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica
  • (anglès) Fitxa de la pel·lícula
  •   Fragment de la pel·lícula a YouTube