Enemic a les portes

pel·lícula de 2001 dirigida per Jean-Jacques Annaud about snipers in the battle of Stalingrad

Enemic a les portes (títol original en anglès, Enemy at the Gates)[1] és una pel·lícula bèl·lica de l'any 2001 dirigida per Jean-Jacques Annaud. En el moment de la seva estrena fou la pel·lícula europea més costosa, la qual cosa s'aprecia en el repartiment, en els decorats i l'ambientació, que si bé és cert que es limita a zones molt concretes al llarg de la pel·lícula, estan molt ben recreades.

Infotaula de pel·lículaEnemic a les portes
Enemy at the Gates
Enemy at the gates ver2.jpg
Fitxa
DireccióJean-Jacques Annaud
Protagonistes
ProduccióJohn D. Schofield
Jean-Jacques Annaud
GuióJean-Jacques Annaud
Alain Godard
MúsicaJames Horner
FotografiaRobert Fraisser
MuntatgeNoëlle Boisson modifica
ProductoraParamount Pictures modifica
DistribuïdorPathé Distribution (en) Tradueix i UIP-Dunafilm (en) Tradueix modifica
Dades i xifres
País d'origenAlemanya
Estats Units
Regne Unit
Irlanda
Estrena2001
Durada130 min.
Idioma originalanglès
Coloren color modifica
Descripció
Basat enEnemy at the Gates: The Battle for Stalingrad modifica
GènereBèl·lica
TemaSegona Guerra Mundial modifica
Lloc de la narracióbatalla de Stalingrad modifica
Premis i nominacions
Nominacions

Lloc webenemyatthegatesmovie.com modifica
IMDB: tt0215750 Filmaffinity: 833087 Allocine: 29371 Rottentomatoes: m/enemy_at_the_gates Mojo: enemyatthegates Allmovie: v237768 TCM: 343694 Metacritic: movie/enemy-at-the-gates TV.com: movies/enemy-at-the-gates Modifica els identificadors a Wikidata

La pel·lícula combina fets reals extrets de l'assaig Enemy at the Gates: The Battle for Stalingrad, escrit per William Craig l'any 1973, (com ara les vivències de Vasili Zàitsev durant la Batalla de Stalingrad) amb altres presumibles llicències narratives (com el personatge del comandant Erwin König encarregat d'acabar amb el mite, i ell al seu torn un altre mite en la Wermacht, per la qual cosa haurà d'evitar que es conegui la seva mort deixant les seves xapes d'identificació). Estem novament davant el vell debat dels diferents llenguatges i necessitats intrínseques en el cinema i el discurs històric.

Tot i aquestes llicències històriques, estem en el nostre modest entendre, amb una magnífica pel·lícula, que no intenta repetir l'èxit de Saving Private Ryan a canvi d'un major intimisme molt reeixit, veient-se al "codi d'honor" de Zàitsev i de König. La pel·lícula, excepte a l'inici amb uns plans genials del riu i de l'atac dels Stukas, s'anirà reduint a espais angoixants i solitaris, que són el camp de batalla d'un franctirador ("un tret un mort") on cada nit és una victòria (generalment cap soldat accepta als franctiradors sent un objectiu pel que fa[Cal aclariment] es descobreix pel seu perill) davant l'enemic.

La pel·lícula té unes magnífiques actuacions, destacant un Jude Law molt creïble en el seu paper d'heroi a la força, per encoratjar la resistència davant l'invasor i el no menys genial Ed Harris, demostrant una ambigüitat, en què alterna moments de professionalitat (és el director de l'escola de franctiradors de la Wermacht) sempre per davant dels seus adversaris, amb certa familiaritat amb el nen Sasha, que tot i saber que treballa per als soviètics avisa que és part del duel amb Zàitsev i que finalment en una dura seqüència per la qual cosa no es veu, matés en no mantenir-se al marge. També Bob Hoskins interpreta de forma molt creïble al que posteriorment serà líder de l'URSS, Nikita Khrusxov.

Molt interessant serà l'enfrontament entre Zàitsev i Danilov (Joseph Fiennes), el comissari polític que el va catapultar a la fama, però acabaran enfrontant-se a més de per la missió d'acabar amb König, per Txernova (Rachel Weisz), potser per a molts l'aspecte més qüestionable del film, però que serveix per encastar el personatge de Law, amb la vida dels soldats en els moments entre combat i combat.

Si la pel·lícula comença en espais oberts, finalitzés amb l'enfrontament definitiu en un altre espai ampli, l'estació, entre els dos tiradors, admetent finalment l'alemany la seva derrota i oferint a la seva caçador el millor tir possible.

Per finalitzar, és molt revelador de la ineficàcia de l'exèrcit soviètic en les primeres fases de la batalla, on es veu com els soldats avancen sense armes, apropiant de les dels seus companys caiguts, mentre que els comissaris polítics amb armes automàtiques, en lloc de donar cobertura als seus homes, maten aquells que tornen de l'escorxador davant de les posicions preparades alemanyes, recordant les càrregues en la Primera Guerra Mundial. Posteriorment segons s'avança en la batalla per la ciutat, es veurà com els soldats soviètics ja estan més ben armats i amb suport de blindats.

Esperem que els que no hàgiu vist la pel·lícula, la gaudiu com ho hem fet nosaltres i us animeu a interessats per aquesta batalla o per la Segona Guerra Mundial. El despertar aquest interès, sobretot entre els més joves, és el gran potencial de l'anomenat "cinema històrics".[2]

RepartimentModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica