Engyon (en llatí Enguium o Engyum) fou una ciutat de l'interior de Sicília, que fou cèlebre pel temple de la "Gran Mare" (Magna Mater). Diodor de Sicília diu que foren una colònia cretenca suposadament dels sobrevivents de l'època minoica, als que després del 1200 aC es van unir colons peloponesis dirigits per Meriones. La seva situació no és coneguda però devia estar al nord-est de Sicília, no llunyana a Apol·lònia de Sicília i Capition (Capitium). És possible que fos a la rodalia de la moderna Gangi i prop del naixement del riu Grande (Fiume Grande).

El cert és que en temps històrics no fou una ciutat grega però si hel·lenitzada. La ciutat d'Engyon i la d'Apol·lònia foren sotmeses pel tirà Leptines, que en fou expulsat per Timoleó que va restaurar la llibertat d'ambdues ciutats. A la Segona Guerra Púnica fou favorable als cartaginesos, i fou durament castigada per Marcel, i es va salvar de la destrucció per la intervenció de Nícies un dels principals habitants de la ciutat. Escipió l'Àfrica va fer ofrenes al temple, ofrenes que foren saquejades per Verres. Se sap que en temps de Ciceró era municipi romà (esmenta la deïtat del temple com Mater Idaea) i és llistada com a ciutat de Sicília per Plini el vell i Ptolemeu, però ja més tard no torna a ser esmentada.