Per a altres significats, vegeu «Eni de l'Ànglia Oriental».

Eni (acrònim de Ente Nazionale Idrocarburi, traduït al català Corporació Nacional d'Hidrocarburs) és una empresa energètica italiana. Va ser creada pel govern d'Itàlia el 1953 com a empresa pública, propietat de l'Estat italià i va ser després convertida en societat anònima el 1992. Posteriorment l'Estat italià ha anat venent part important del capital accionariat en cinc fases —entre els anys 1995 i 2001—, però conservant una participació superior al 30% i mantenint així mateix el control efectiu de l'empresa, reservant-se el dret de nomenar al president i a l'administrador delegat. Actualment cotitza les seves accions en la Borsa d'Itàlia i en la Borsa de Nova York.[2]

Infotaula d'organitzacióEni
Logo ENI.svg
Paolo Monti - Servizio fotografico (Roma, 1967) - BEIC 6364270.jpg
Palazzo ENI, Roma, construït entre els anys 1959 i 1962.[1] Foto de Paolo Monti
Dades
Tipusnegoci
empresa
empresa cotitzada Modifica el valor a Wikidata
Indústriarecurs natural i indústria del petroli Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaS.p.A. Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació10 febrer 1953 Modifica el valor a WikidataMilà Modifica el valor a Wikidata
FundadorEnrico Mattei Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixpetroli Modifica el valor a Wikidata
Borsa de cotització(NYSE E) - (BIT ENI) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Empleats32.689 (2021) Modifica el valor a Wikidata
Propietat deCassa Depositi e Prestiti (en) Tradueix (25.96%).
Ministeri d'Economia i Hisenda (4.37%). Modifica el valor a Wikidata
Filial
Propietari de
Part deFTSE MIB
Euro Stoxx 50 Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Ingressos totals76.575 M€ (2021) Modifica el valor a Wikidata
Benefici net5.821 M€ (2021) Modifica el valor a Wikidata
Actius totals74.251.000 € (2021) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webeni.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Eni Twitter: eni Instagram: eni Modifica el valor a Wikidata

El seu primer president va ser Enrico Mattei. En 2021, Eni està present al voltant de 69 països amb gairebé 33.000 empleats.[3] Des el 13 de maig de 2020 la president d'Eni és Lucia Calvosa.[4]

HistòriaModifica

Eni va ser fundada el 1953 a partir d'una empresa existent, Agip, que va ser creada el 1926 amb l'objectiu d'explorar jaciments petrolífers, adquirir i comercialitzar petroli i derivats.

A partir de 1954, Eni va adquirir amplis drets d'exploració al nord d'Àfrica, especialment a Egipto.[5]

El 27 d'octubre de 1962, l'avió d'Enrico Mattei, president d'Eni, va explotar misteriosament prop de Bascapè, Italia.[6][7] Durant els anys següents, Eni va signar nous contractes de risc compartit amb empreses estrangeres per subministrar petroli cru d'Egipte a l'Iran i de Líbia a Tunísia.[8]

A mitjans de la dècada de 1970, Eni va planejar una important infraestructura per transportar gas natural a llargues distàncies, mitjançant la construcció d'l'oleoducte Trans-mediterrani.[9]

Després de la inauguració de l'Oleoducte Transmediterrani que connecta Algèria amb Sicília a través de Tunísia,[10] Eni signa un nou acord amb Líbia per a l'explotació de l'major jaciment petrolífer de centre de la Mediterrània,[11] i desenvolupa el seu paper internacional dins de la indústria petroliera.[12]

El 1992, Eni va esdevenir una societat anònima per Decret Llei i va cotitzar a la Borsa de Valors d'Itàlia i Nova York el 1995.[13][12] De 1995 a 1998, Eni va presentar quatre ofertes d'accions amb total èxit, ja que el 70% dels seus actius de capital es van vendre a accionistes privats.[14][15]

Després d'obtenir una llicència el 2006 per a l'exploració d'una àrea costa fora al nord de Moçambic, Eni ha anunciat diversos descobriments importants de gas natural entre 2011 i 2012.[16][17][18][19]

Entre 2010 i 2020 Eni amplia el seu negoci a través de la creació d'algunes societats participades en diversos sectors, per exemple el de l'transport sostenible quan el 2013 va llançar Enjoy, el seu servei de car sharing,[20] o el sector retail, amb la creació el 2017 de la seva empresa minoritària Eni gas e luce SpA,[21]a partir del 7 de març del 2022 convertida en Eni Plenitude.[22]

Sectors productiusModifica

Els sectors productius en els quals opera Eni el 2021 són:

Activitats productivesModifica

Les activitats d’Eni se situen en el sector petrolier i de gas natural, petroquímica, producció d'energia elèctrica i enginyeria de la construcció. Amb la venda de Snamprogetti a Saipem, Eni es converteix en una de les empreses a l'avantguarda mundial en serveis d'enginyeria offshore i onshore per a la indústria petroliera. Saipem al seu torn també cotitza en la borsa.

Des de la dècada de 2000, Eni ha iniciat una transició energètica a favor de les energies renovables a través de la col·laboració amb diversos socis i institucions de recerca. El 2008, Eni va signar un acord amb el MIT per a activitats de recerca energètica destinades a desenvolupar tecnologies solars avançades, renovat en 2019.[23] En 2014 la refineria convencional de Porto Marghera es va convertir en una planta de biorefineria amb l'objectiu de transformar matèries primeres d'origen biològic en biocombustibles d'alta qualitat.[24]

El 2018 Eni es va convertir en el primer accionista de l'empresa americana Commonwealth Fusion Systems (CFS), una spin-out del Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston.[25] CFS té com a objectiu construir un reactor de fusió basat en la tecnologia tokamak molt més compacte i econòmic en comparació amb altres projectes existents com el internacional d’ITER.[26] El 5 de setembre de 2021, CFS va construir i provar amb èxit un prototip d’imant a escala 1: 1 basat en superconductors HTS (High Temperature Superconductors). L'experiment va demostrar, per primera vegada, que és possible crear una càmera de fusió en la qual el confinament del plasma estigui assegurat per aquest tipus de superimants. Aquest tipus de cambra de fusió permetrà al reactor assolir les temperatures molt altes, superiors als 100 milions de graus, necessàries per fer possible la fusió controlada de deuteri i triti i produir energia sostenible.[27]

DivisionsModifica

ENI es troba organitzada en tres grans divisions operatives:

  • Divisió I&P (Exploration and Production), les activitats de la qual són l'exploració i producció de hidrocarburs.
  • Divisió G&P (Gas and Power), les activitats del qual són la producció i comercialització de gas natural i d'energia elèctrica.
  • Divisió R&M (Refining and Marqueting), les activitats del qual són la refinació del petroli i comercialització dels seus derivats.

Principals accionistesModifica

Els principals accionistes d'Eni són:

  • La República Italiana, a través del Ministeri d'Economia i Finances, que posseeix el 4,37%
  • La Cassa Depositi i Prestiti (Caixa de Dipòsits i Préstecs, de la qual el 82,77% és també controlat pel Ministeri d'Economia i Finances), amb 25,96%

Estructura empresarialModifica

ENI té a més participació en les següents empreses:

  • Eni Rewind (química i petroquímica)
  • Saipem (perforació i construcció de plataformes)
  • Versalis (Química bàsica, petroquímica i plàstics)
  • EniProgetti (Serveis d'enginyeria)
  • EniPower (energia elèctrica)
  • Eni Plenitude (producció i comercialització de gas i electricitat)

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. La costruzione dell'architettura: temi e opere del dopoguerra italiano. Gangemi Editore, 2016, p. 190–. ISBN 978-88-492-9096-7. 
  2. «Annual Report 201». Eni. Arxivat de l'original el 19 de juny 2012. [Consulta: 30 abril 2011].
  3. «Annual Report 2021».
  4. «Eni Financial Statements».
  5. «About Eni».
  6. «The mystery of Enrico Mattei».
  7. «Inizia il viaggio».
  8. «[http://tesi.luiss.it/25420/1/635762_ONOFRI_SARA.pdf Enrico Mattei and Aldo Moro: Shaping the Mediterranean Détente in the Cold War]».
  9. «Algerian gas to Europe: the Transmed pipeline».
  10. «Transmed pipeline».
  11. «Libya gas export project sets record».
  12. 12,0 12,1 «Inizia il viaggio».
  13. «Share capital evolution».
  14. «Privatization history».
  15. «Italy's state owned Eni struggles toward privatization».
  16. «Eni discovers gas at Mamba South offshore Mozambique».
  17. «Italy's Eni claims giant gas discovery in Mozambique».
  18. «Eni adds Paleocene pay 10 TCF off Mozambique».
  19. «Mozambico Eni».
  20. «Eni and Fiat join forces in Milan car sharing scheme».
  21. «Eni gas e luce selects Medallia to power its customer firts CX program».
  22. «Eni gas and electricity becomes Plenitude, expected listing in 2022».
  23. «A new era in fusion research at MIT».
  24. «Eni has converted its refinery in Porto Marghera».
  25. «A new era in fusion research at MIT».
  26. «MIT launches multimillion-dollar collaboration to develop fusion energy».
  27. «Fusion gets closer with successful test of new kind of magnet at MIT start-up backed by Bill Gates».

BibliografiaModifica

  • «Bilancio Eni S.p.A. al 31.12.2007» (en italià). Eni S.p.A..[Enllaç no actiu]
  • Marcello Boldrini, Mattei, in Enciclopedia del petrolio e del gas naturale, Colombo, Roma, 1969
  • Luigi Bruni, Marcello Colitti, La politica petrolifera italiana, Giuffré, Milà, 1967
  • Giovanni Buccianti, Enrico Mattei: assalto al potere petrolifero mondiale, Giuffrè, Milà, 2005
  • Marcello Colitti, Energia e sviluppo in Italia: la vicenda di Enrico Mattei, De Donato, Bari, 1979
  • Marcello Colitti, ENI - Cronache dall'interno di un'azienda, EGEA, Milà, 2007
  • Giorgio Galli, La sfida perduta: biografia politica di Enrico Mattei, Bompiani, Milà, 1976
  • Nico Perrone, Mattei, il nemico italiano: politica e morte del presidente dell'Eni attraverso i documenti segreti, 1945-1962, Leonardo (Mondadori), Milà, 1989 ISBN 8820018063
  • Nico Perrone, Enrico Mattei, Il mulino, Bolonya, 2001 ISBN 88-15-07913-0
  • Italo Pietra, Mattei, la pecora nera, Sugarco, Milà, 1987
  • Sergio Terranova, La Pira e Mattei nella politica italiana. 1945-1962, Oasi Editrice, Troina, 2001
  • Francesco Venanzi, Massimo Faggiani, ENI. Un'autobiografia, Sperling & Kupfer, 1994, ISBN 8820018063
  • Daw Votaw, Il cane a sei zampe, Mattei e l'Eni. Saggio sul potere, Feltrinelli, Milà, 1965
  • Enrico Mattei, scritti e discorsi. 1953-1962, Comune di Matelica & Fondazione Enrico Mattei & Università di Camerino
  • Giorgio Steimetz, Questo è Cefis, Effigie, Milà, 2010

Enllaços externsModifica