Els enfurismats (francès: Les Enragés) eren un petit grup d'agitadors coneguts per defensar a la classe baixa i expressar les demandes dels radicals sans-culottes durant la Revolució francesa.[1] Van tenir un paper actiu en les revoltes de París del 31 de maig al 2 de juny de 1793 que van forçar l'expulsió dels Girondins de la Convenció Nacional, cosa que va permetre els Montagnards assumir el control total.[2]

Infotaula d'organitzacióEnragés
Dades
Tipusfacció política Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1792
Data de dissolució o abolició1794 Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRevolució Francesa Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaJacques Roux Modifica el valor a Wikidata

Es van dir els Enragés per la seva retòrica furiosa que apel·lava a la Convenció perquè aquesta prengués més mesures que podrien beneficiar els pobres. Jacques Roux, Jean Varlet, Théophile Leclerc, i Claire Lacombe, que eren els principals líders dels Enragés, van ser crítics estridents de la Convenció per haver fallat en portar a terme les promeses de la Revolució.[3]

Els Enragés no eren un partit unificat.[4] Com a personalitats polítiques individuals, els Enragés eren cínics fins al punt de l'anarquisme, sospitaven de la majoria de les organitzacions polítiques i dels individus, i es van resistir a establir vincles amb els altres.[5][6] La noció dels Enragés com un grup cohesionat va ser perpetuada pels Jacobins donat que ells van agrupar als seus crítics Leclerc i Roux en un sol grup.[7]

Demandes principals modifica

El 1793, Jacques Roux va fer un discurs a la Convenció Nacional conegut com el “Manifest dels Enragés” que representa les demandes essencials del grup. Va afirmar que la llibertat i la igualtat havien estat fins ara "vans fantasmes" perquè els rics s'havien beneficiat de la Revolució a costa dels pobres. Per remeiar això, va proposar mesures per als controls de preus, argumentant que "Aquests béns necessaris a tots han de ser lliurats a un preu a l'abast de tothom". També va demanar sancions estrictes contra els que participen en l'especulació i el monopoli. Va exigir que la Convenció prengués mesures severes per reprimir l'activitat contrarevolucionària, amb la promesa de "mostrar-[als enemics] aquestes piques immortals que van enderrocar el Bastilla". Finalment, va acusar la Convenció d'arruïnar les finances de l'Estat i va encoratjar l'ús exclusiu dels assignats per estabilitzar les finances.[8]

Referències modifica

  1. Jeremy D. Popkin, A Short History of the French Revolution, (Hoboken, NJ: Pearson Education, Inc., 2015), 68.
  2. Paul R. Hanson, The A to Z of the French Revolution, (Lanham, Maryland: Scarecrow Press, Inc., 2007), 120.
  3. Popkin, A Short History, 68.
  4. R.B Rose, Enragés: Socialists of the French Revolution?, (Sydney: Sydney University Press, 1965), 73.
  5. Rose, Enragés, 41.
  6. Rose, Enragés, 74.
  7. Rose, Enragés, 75.
  8. Jacques Roux. "Manifesto of the Enragés," Trans. Mitchell Abidor, June 25, 1793, Marxist Internet Archive, https://www.marxists.org/history/france/revolution/roux/1793/enrages01.htm
  • Hanson, Paul R. The A to Z of the French Revolution. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, Inc., 2007.
  • Giles, David. “Représentation et souveraineté chez les Enragés (1792-1794).” In Le concept de Représentation dans la pensée politique. Presses universitaires d'Aix-Marseille, 2003.
  • Guérin, Daniel. Class Struggle in the First French Republic. Translated by Ian Patterson. London: Pluto Press, 1977.*Leclerc, Théophile. L'Ami du Peuple, No. II, 1793. ed. Marc Allan Goldstein. New York: Lang, 2001.
  • Mathiez, Albert. "Les Enragés Et La Lutte Pour Le Maximum." Annales Révolutionnaires 9 (Jan 1917) 456-483.
  • Morris, Brian. "The Sans-Culottes and the Enragés - Liberation Movements within the French Revolution." In The Anarchist Papers 3, 132-152: Black Rose Books Ltd, 1990.
  • Popkin, Jeremy D. A Short History of the French Revolution. Hoboken, NJ: Pearson Education, Inc., 2015.
  • Richet, Denis. "Enrages," in Critical Dictionary of the French Revolution. ed. François Furet and Mona Ozouf. Harvard University Press, 1989.
  • Rose, R.B. Enragés: Socialists of the French Revolution? Sydney: Sydney University Press, 1965.
  • Roux, Jacques. "Manifesto of the Enragés." Trans. Mitchell Abidor. Marxist Internet Archive. https://www.marxists.org/history/france/revolution/roux/1793/enrages01.htm
  • Slavin, Morris. “Left of the Mountain: The Enragés and the French Revolution.” Ph.D. diss., 1961. ProQuest, UMI Dissertations Publishing.
  • Varlet, Jean-François. “Declaration of the Rights of Man in the Social State.” Trans. Mitchell Abidor. Marxist Internet Archive. https://www.marxists.org/history/france/revolution/varlet/1793/rights-man.htm