Obre el menú principal

Jacques Roux (1752 – 1794) va ser un clergue catòlic i polític radical de la Revolució Francesa.[1] De manera hàbil va exposar els ideals de la democràcia popular i la societat sense classes als sans-culottes i a la classe treballadora, radicalitzant-los i convertint-los en una força poderosa.[1][2]

Infotaula de personaJacques Roux
Jacques Roux - estampe du musée Carnavalet.jpg
Biografia
Naixement 21 agost 1752
Pranzac
Mort 10 febrer 1794 (41 anys)
Bicêtre
Causa de mort Suïcidi
Religió Catòlica
Es coneix per Líder revolucionari radical, precursor del comunisme de Karl Marx
Oponents Jacobins, Girondins
Activitat
Ocupació Polític i prevere
Partit Enragés
Moviment Enragés
Participà en
14 juliol 1789Revolució Francesa
Modifica les dades a Wikidata

Roux es va alinear amb la facció política dels Enragés, i va lluitar per a aconseguir un igualitarisme econòmic en la societat conduint també els sans-culottes contra els Jacobins.[3]

Roux havia estat amic de Jean-Paul Marat, però aquest es girà contra ell en els seus escrits del periòdic L'Ami du peuple.[4] El 7 de juliol de 1793 els enemics de Roux van utilitzar la vídua Elizabeth Marguerite Hébert contra ell.[5] L'agost de 1793, Roux va ser arrestat pel càrrec de malversació dels diners de la vídua Hébert i d'una altra vídua, la senyora Beaurepaire. El 5 de setembre de 1793, Roux va ser portat a la presó.

MortModifica

El 14 de gener de 1794, Roux va ser informat que el seu cas seria jutjat pel Tribunal Revolucionari. Roux, en sentir la notícia, es va intentar suïcidar amb un ganivet; i finalment ho aconseguí, a la presó, el 10 de febrer de 1794.[5]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Jacques Roux. Encyclopædia Britannica Online. Encyclopædia Britannica, 2011. Web. 04 Mar. 2011.
  2. Levy, Darline. Women in Revolutionary Paris 1789-1795. University of Illinois Press, 1 agost 1981, p. 145. 
  3. Higonnet, Patrice. Goodness beyond Virtue: Jacobins during the French Revolution. Harvard University Press, 25 octubre 1998, p. 118. 
  4. Rose, R.B. The Enragés: Socialists of the French Revolution. London: Cambridge University Press, 1965, p. 36-48. 
  5. 5,0 5,1 Slavin, Morris «Jacques Roux: A Victim of Vilification». French Historical Studies, Vol. 3, No. 4, Autumn, 1964, pàg. 525-537.

Enllaços externsModifica