Enric Claudi Girbal i Nadal
Enric Claudi Girbal i Nadal (Girona, 16 de novembre de 1839 – Girona, 22 de gener de 1896)[1] fou un historiador, arxiver, periodista i escriptor català. Al seu voltant es van generar a Girona infinitat de projectes culturals impregnats de l'esperit de la Renaixença.[2] Com a historiador fou conservador del Museu d'Antiguitats de Girona i cronista de la ciutat. Publicà nombroses obres de temàtica històrica i també escrigué poesia sota el pseudònim de “Lo Trobador de l'Onyar”. També director de diversos periòdics locals de Girona. Dos dels seus fills, Eduard i Ferran, també foren escriptors.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 novembre 1839  Girona |
| Mort | 22 gener 1896 (56 anys) Girona |
 Cronista oficial Girona | |
| valor desconegut – 22 gener 1896 (mort) ← Narcís Blanch i Illa – Joaquim Pla i Cargol → | |
| Dades personals | |
| Formació | Seminari de Girona |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, poeta, cronista, escriptor, arxiver, periodista, antiquari |
| Família | |
| Fills | Eduard Girbal i Jaume, Ferran Girbal i Jaume |
Biografia modifica
Enric-Claudi Girbal i Nadal va néixer a Girona el 16 de novembre de 1839.[3] Es formà al Seminari de Girona[4] on rebé una formació de lletres (tres anys de retòrica i tres anys de llatí).[5] Va ser funcionari de la Diputació Provincial i tenia al seu càrrec l'Arxiu de la Corporació.[3] Com a historiador es dedicà a la història de Girona, amb articles en diferents revistes que fundà ell mateix, com ara “El Eco de Gerona” (1864), La Crónica de Gerona (1864) i especialment a la Revista de Gerona (Literatura-Ciencia-Artes), de la qual, a més de ser un dels fundadors (1876), en constituí l'ànima i el col·laborador principal.[4] També fundà altres revistes gironines com “La Espingarda” (1961) i “El Orfeonista (1864).[3]
Fou arxiver i conservador del Museu d'Antiguitats de Girona, nomenat per la Real Academia de la Historia, i també president de la comissió organitzadora de l'Associació Literària (1871) i de l'Asociación para el Fomento de las Bellas Artes, totes dues de Girona. Com a conservador del Museu Provincial va impedir que el fons bibliogràfic de la Catedral de Girona fos traslladat a la Biblioteca Nacional de Madrid. També aconseguir evitar que una línia fèrria travessés en diagonal del parc de la Devesa de Girona.[5] Obtingué el títol de cronista oficial de la ciutat de Girona, i fou també membre, entre altres institucions, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, de l'Institut Superior Germànic de Roma i de la Comisión Provincial de Monumentos.[4]
També exercí de poeta, moltes vegades sota el pseudònim de “Lo trobador de l'Onyar” arribant a exercir el càrrec de mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona.[5] Va publicar el volum “Poesies Catalanes” (1862-1867) i “Follies” (1868).[3] Fou premiat per l'Associació Literària de Girona pels treballs “Memorias literarias de Gerona” (Girona, 1873) i “Tossa, noticias históricas, tradiciones y costumbres de esta villa y su termino” (Girona, 1883).[4]
Publicacions modifica
- “Poesies Catalanes” (1862-1867)
- “Joan Blancas” (1866)
- “Guía-cicerone de la inmortal Gerona” (1866)
- “Escritores gerundenses” (1867)
- “Follies” (1868)
- “Álbum monumental de Gerona” (1876)
- “Memorias literarias de Gerona” (1873)
- “El sitio de Gerona” (1881)
- “Catálogo razonado de los cuadros del Museo Provincial de Gerona” (1882)
- “Tossa, noticias históricas, tradiciones y costumbres de esta villa y su termino” (1883)
- “El Castillo de Brunyola” (1885)
- “Estudio histórico-artístico acerca de los llamados baños árabes de Gerona” (1888)
- “Obispos de Gerona” (1889)
- “Epistolario del cardenal gerundense fray Benito de Sala y de Caramany” (1889)
Referències modifica
- ↑ «22 de gener - Efemèrides de Girona». Ajuntament de Girona. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ Torns, MIquel «Enric Claudi Girbal». El Punt Avui, 22-10-2009.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Giné, Marta. Premsa hispànica i literatura francesa al segle xix. Petites i grans ciutats (en castellà). Universitat de Lleida, 2004, p. 97-98. ISBN 978-84-8409-521-7.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Girbal i Nadal, Enric-Claudi». Servei de Recursos Digitals del Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Mirambell, Enric «“Enrique Claudio Girbal”». Revista de Girona, 32, 1965, pàg. 30.