Enric Espieut
poeta francès
Enric Espieut (en francès Henri Espieux, Toló, 1923 - Nimes, 1971) fou un escriptor occità d'expressió provençal. Va viure la major part de la seva vida a París on hi va fundar una secció de l'Institut d'Estudis Occitans.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1923  Toló (França) |
| Mort | 1971 (47/48 anys) Nimes (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor, professor |
Va dirigir la col·lecció Messatges. Joan Larzac va dir d'ell que havia estat "un dei poètas màgers de nòstra renaissença inacabada".
Citació famosa
modificaNon me digatz pas de Francés,
Me digatz pas de provençau
E me digatz pas d'occitan [...]
Que ma patria es de l'escriure.
Pasmens escrive en occitan.
Obres
modifica- Telaranha, coll. "Messatges", Institut d'Estudis Occitans/Subervie, Rodés, 1949
- amb Albert Maquet, Luire dans le noir : poèmes provençaux et wallons, París, Seghers, 1954
- "Cernida de Godolin" dins Òc, abril de 1949, p. 31-36
- Òsca Manòsca !, Tolon, Obradors de la Poesia Occitana, 1963
- Istòria d'Occitània, Lavit, Lo libre occitan, 1968 (revirat puèi en francés: Histoire de l'Occitanie, Agen, Cap e Cap, 1970)
- Lo tèmps de nòstre amor, lo tèmps de nòstra libertat, Version francesa de Jean Revest, IEO, 1972
- Jòi e jovent. Tolosa: IEO, 1974.
Bibliografia
modifica- Ruth Formanek, "En cèrca de paraula. Quelques réflexions sur la poésie d'Henri Espieux", a Vingt ans de littérature d'expression occitane 1968-1988. Actes du Colloque International (Château de Castries, 25 au 28 octobre 1989), sota la direcció de Felip Gardy i François Pic, Montpellier 1990, 96-101.