Obre el menú principal

Enric Margall i Tauler

jugador de bàsquet espanyol
(S'ha redirigit des de: Enric Margall)

Enric Margall (Malgrat de Mar, 28 d'agost del 19441986) va ser un destacat jugador de bàsquet català de les dècades dels 1960 i 1970.

Infotaula de personaEnric Margall i Tauler
Biografia
Naixement 28 agost 1944
Malgrat de Mar (Maresme)
Mort 24 octubre 1986 (42 anys)
Ciutadella (Menorca)
Alçada 1,95 m
Pes 87 kg
Activitat
Ocupació Jugador de bàsquet
Esport basquetbol
Classe de competició basquet masculí
Posició a l'equip Aler pivot
Trajectòria
Durada Equip Feather-media-controls-shuffle.svg Feather-core-target.svg
Club Joventut Badalona
Participà en
1973Eurobasket 1973
1972Jocs Olímpics d'estiu de 1972
1971Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1971
1969Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1969
1968Jocs Olímpics d'estiu de 1968
8 setembre 1967Jocs Mediterranis de 1967
1967Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1967
1965Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1965
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

Enric Margall i Tauler va néixer el 1944 a Malgrat de Mar i va morir el 1986 a causa d'una aturada cardíaca, a l'edat de 42 anys. Membre d'una nissaga de jugadors de bàsquet, juntament amb els seus germans Narcís Margall i Josep Maria Margall, amb els quals arribà a coincidir al Joventut la temporada 1972-73.

Amidava 1,94 metres d'altura i va destacar jugant en la posició d'aler-pivot. Era esquerrà, i especialista a més a defensar als millors pivots del conjunt rival. A tot això li afegia unes bones aportacions ofensives. Ja als setxe anys era titular a la UE Malgrat, però, pràcticament tota la seva carrera esportiva la va desenvolupar al Club Joventut de Badalona, en el qual va jugar onze temporades entre 1963 i 1974.

Va jugar 136 partits internacionals amb la selecció absoluta d'Espanya, on debutà el 1964 amb tot just 20 anys. Va guanyar la medalla d'argent al Campionat d'Europa de Barcelona de 1973 i participà en els Jocs del Mediterrani de Tunis 1967, dos Jocs Olímpics (Mèxic 1968 i Munic 1972) i en cinc Campionats d'Europa consecutius (entre 1965 i 1973).

El 1974, amb 30 anys, es va veure obligat a abandonar la pràctica activa del bàsquet per prescripció mèdica, al ser-li diagnosticada una malaltia coronària. Dotze anys després, el 1986, va morir a causa d'una aturada cardíaca.

Trajectòria esportivaModifica

  • UE Malgrat: 1960-1963
  • Club Joventut de Badalona: 1963-1974

TítolsModifica

  • 1 Lliga espanyola: (1967)
  • 1 Copa d'Espanya: (1969)
  • 1 medalla de plata a l'Europeu de Barcelona de 1973