Viquipèdia

Enric Sauret i Gastó

músic i compositor català

Enric Sauret i Gastó (Àger, 26 de novembre del 1919 - 4 de novembre del 2020) va ser un músic i compositor català, balaguerí d'adopció, i força conegut a la Terra Ferma.[1]

Plantilla:Infotaula personaEnric Sauret i Gastó
Biografia
Naixement26 novembre 1919 Modifica el valor a Wikidata
Àger (Noguera) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 novembre 2020 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Activitat
Ocupaciómúsic, compositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

El seu pare s'establí a Balaguer i, cantant i guitarrista del conjunt claverià "L'As de Bastos", volgué que l'Enric, com els seus germans, estudiés música també. Passada la guerra civil, i fent el soldat a Logronyo, guanyà una plaça de trompa a la banda del seu regiment. Hi estudià harmonia i contrapunt per correspondència fins que, tres anys després, s'incorporà a la guarnició del castell de Lleida, ciutat on fou contrabaixista del "Ritmo Marte". Amb posterioritat tocà a un gran nombre de formacions i sales: als conjunts lleidatans "Caballeros del Jazz", "Maniáticos", "Boite Club", "Real Casino", "Quinteto Azul" i "Joquer's"; va ser trompetista a la "Ràdio Club de Torregrossa"; tocà a "La Lira" i "Rudy Bravo" de Tremp, a la mollerussenca "Sensación"", i a l'"Antoni Juncosa" de les Borges Blanques. Saltà fronteres, tocà a "La Rotonda" d'Andorra i, durant tres anys, a Llemotges i a París. El 1981 va ser membre fundador de la Cobla Terra Ferma, de Lleida.[2]

A Balaguer, el 1941 fundà la Cobla Comtal, i també tocà al conjunt "Palmera" i a "La Rosaleda". Va ser mestre de música, publicà un manual d'ensenyament i formà centenars d'alumnes, tant a la seva ciutat com a Lleida, on ensenyava a l'Escola de Música i Cant del Sícoris Club.[3][4]

Com a compositor va ser autor de música coral, de ball, i d'una trentena de sardanes; també feu arranjaments per a les corals del Sícoris Club i per a moltes altres formacions musicals. La biblioteca Margarida de Montferrat, de Balaguer, conserva un fons important de partitures d'obres seves.[5]

L'Escola Municipal de Música i la Paeria de Balaguer li van fer un homenatge el desembre del 2019, poc després d'haver travessat la ratlla dels cent anys.

Obres

modifica
  • A Santa Cecília, obra per a piano sobre una poesia d'Amèlia Claverol
  • Así es Rio, ballable enregistrat [disc 1]
  • Bailando Madison (1964)
  • Ball de l'Harpia de Balaguer (2013), per a gralla
  • Blacky, Negrita, enregistrada[disc 2]
  • Días, bolero
  • Himne a la Plana d'Urgell, amb lletra de Jaume Vila i Ricart
  • Himne de l'exèrcit dels covards, sobre una poesia de Jaume Vila
  • Himne del C.F. Torrefarrera, marxa per a piano i veu amb lletra de Jaume Trilla i Lladó
  • Himne del Sícoris Club (1983), lletra de Carles Cepero i Salat, orquestració d'Enric Sauret
  • Life's Song, ballable enregistrat [disc 1]
  • María (1971), surf
  • La melga, ballable, enregistrat [disc 3]
  • Nadales per a la Coral Infantil del Sícoris Club per encàrrec de l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, sobre lletres d'autors diversos (Jo, Tonet, 1981; Aritmètica, 1984; Nadala dels Jubilats de Lleida, 1987; Nadala de la Partida de Grenyana, 1989; L'ilerget de fang, 1991; i Cançó d'un altre Nadal, 2005)[6]
  • Navideña, vals, amb lletra de Lluís Profitós
  • El primer nieto
  • Pregària, amb lletra de Lluís Profitós [5]

Sardanes

modifica
  • A les campanes de Tremp, enregistrada[disc 4]
  • Al redós de l'horta
  • L'amic Sebastià Gràcia (1980), dedicada a l'activista cultural
  • Lo Baltasar de Vilanova
  • Bellvís (1988)
  • El campanar de Lleida (1992), per a cor mixt sobre un poema de Magí Morera, finalista del concurs Cantem Sardanes, enregistrada[disc 5]
  • El cavallet de cartró
  • Els Claverol i els Montoliu
  • La crida de Balaguer, enregistrada[disc 6]
  • Davant l'ermita
  • Dolça anella d'ahir i d'avui
  • La dolça Pepi (2007)
  • L'Ester i la Maite
  • L'Esteve Coromines, dedicada al tenora de la cobla "La Principal de Lleida"
  • La Filosa
  • Garriguenca, enregistrada[disc 7]
  • Llaneta
  • La Maria (2005)
  • La meva vall
  • Muntanyes maleïdes, inspirada en el llibre homònim de Pep Coll
  • La Neus al campanar
  • Nostra lira, enregistrada[disc 4]
  • El pregó de Balaguer
  • La processó dels fanalets, per a cor mixt
  • Pubilleta cerverina (1994)
  • Record
  • Recordo la Maria
  • Remembrança
  • Retrobament a Puigverd de Lleida (1988), enregistrada[disc 8]
  • Sant Alís (1990)
  • Sant Feliu
  • La tartana, sardana obligada de tenora
  • Torregrossa 1960-2010 (2010)
  • Tous
  • Tres turons
  • Un lleidatà al Pilar, per a cor mixt [7]

Llibre

modifica

Enregistraments

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 Sólo con tu amor. Madrid: Audio & Video, 1974. ref. Boa B-1010, EP. 
  2. ↑ Los Goya. Cow Girl / Blacky. Barcelona: Artyphon, 1973. ref. S-PR 129, EP. 
  3. ↑ Grup Elipse. Música para bailar, 4. Barcelona: Barnafon, 1977. ref. BN-LP 471. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Cobla Jovenívola d'Agramunt. Les sardanes de Tremp. Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 2014. ref. AVS 5.2396, CD. [Enllaç no actiu]
  5. ↑ Cobla Els Montgrins. I Certamen Cantem Sardanes. Girona: OAR, 1992. ref. OAR 4; presentacions en disc LP i casset. [Enllaç no actiu]
    Grup Boira. Des del campanar de Lleida. Havaneres i cançons. Lleida: Satchmo Records, 1999. ref. SR-CD-00002, CD. [Enllaç no actiu]
  6. ↑ Cobla Comtal i Orfeó Balaguerí. Sardanes balaguerines. LP. Barcelona: Artyphon, 1980. ref. LP-PR 213. [Enllaç no actiu]
  7. ↑ Cobla Ciutat de Girona. Les Borges Blanques, Ciutat Pubilla de la Sardana 1980. Barcelona: Iberia, 1980. ref. BN-5; casset. [Enllaç no actiu]
  8. ↑ Cobla Juvenil de Bellpuig. La sardana 40 anys. Lleida: Rec Records, 2001. CD doble. 

Referències

modifica
  1. ↑ «Mor el compositor Enric Sauret, al Portal Sardanista de Catalunya». [Consulta: 23 novembre 2020].[Enllaç no actiu]
  2. ↑ Amorós i Prat, Francesc. Compositors i costumari musical de Balaguer. Madrid: Visión Libros, 2010, p. 80-82. ISBN 9788498869057. 
  3. ↑ Llobet, Àlvar «Mor Enric Sauret Gastó, històric músic de Ponent i referència de la composició sardanista». NacióLleida, 05-11-2020.
  4. ↑ Bardina, Enric. «Homenatge a Enric Sauret i Gastó». A: Jornada literària Sant Jordi 2016. Lleida: Coral Sícoris, 2016. 
  5. ↑ 5,0 5,1 «Obres d'Enric Sauret a biblioteques públiques de Catalunya». [Consulta: 24 novembre 2020].[Enllaç no actiu]
  6. ↑ «Les nadales de l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes», 2011. [Consulta: 23 novembre 2020].
  7. ↑ «Llista de sardanes d'Enric Sauret». [Consulta: 23 novembre 2020].[Enllaç no actiu]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enric_Sauret_i_Gastó&oldid=32827449»