Enric Ucelay-Da Cal

historiador espanyol

Enric Ucelay-Da Cal (Nova York, Estats Units, 1948) és un historiador català especialitzat en Història Contemporània. Actualment (2012) és catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i coordinador del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranismes, vinculat a la Universitat Pompeu Fabra.

Infotaula de personaEnric Ucelay-Da Cal
Enric Ucelay-Da Cal.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1948 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Colúmbia - doctorat
Universitat de Barcelona - llicenciatura
Universitat Autònoma de Barcelona - doctorat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiEdward Malefakis Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballHistòria contemporània d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
OcupacióHistoriador, professor d'universitat i escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Pompeu Fabra (2006–2018)
Universitat Autònoma de Barcelona (1985–2006) Modifica el valor a Wikidata
Interessat enCatalanisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJoan Esculies Serrat, Xavier Casals Meseguer, Joan Maria Thomàs i Andreu i Gennadi Kneper Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesErnesto Guerra da Cal Modifica el valor a Wikidata i Margarita Ucelay Modifica el valor a Wikidata

Lloc webenricucelaydacal.weebly.com… Modifica el valor a Wikidata

Biografia i estudisModifica

Fill dels exiliats Ernesto Guerra da Cal i Margarita Ucelay. Entre 1965 i 1969 va estudiar al Bard College de Nova York (actual Bard University), es llicencià en Arts (Bachelor of Arts) el 1969 i fou premiat amb una Woodrow Wilson Scolarship. Acceptat a la Graduate School de la Universitat de Colúmbia de Nova York, va estudiar amb Arno Mayer i Robert Paxton (de qui fou "research assistant"). Es doctorà el 1970 amb la tesi Estat Català: The Strategies of Separation and Revolution of Catalan Radical Nationalism (1919-1933) (Ann Arbor, Michigan, USA: University Microfilms International), dirigida inicialment per Paxton i després per l'hispanista Edward Malefakis.

El 1974 es traslladà a Espanya i va reiniciar els seus estudis, aconseguint una llicenciatura en Història Contemporània a la Universitat de Barcelona el 1980 i un doctorat en història a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1983 amb la tesi El nacionalisme radical català i la resistència a la Dictadura de Primo de Rivera, 1923-1931, dirigida per Josep Fontana i Làzaro. Per documentar-se per aquesta tesi, Ucelay-Da Cal va viatjar a nombrosos arxius de França, Itàlia, Bèlgica, Suïssa, Alemanya, Regne Unit, Portugal i, per descomptat, Espanya. El 1983 va aconseguir la ciutadania espanyola.

Professor universitariModifica

Ucelay-Da Cal ha estat professor titular d'Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1985 i 1995, i catedràtic d'Història Contemporània a la mateixa Universitat entre 1995 i 2006; des del 2006 és catedràtic d'aquesta matèria. Ha estat visiting professor a la Universitat Duke entre febrer i abril de 1994, i a la Venice International University en el semestre de primavera de 2002, així com visiting scholar a l'École des Hautes Études de Sciences Sociales de París l'abril de 2004.

Des de fa molts anys, ha treballat amb joves investigadors i ha col·laborat amb professors com Francisco Veiga, el principal investigador espanyol sobre l'Europa de l'Est; Joan Maria Thomàs, especialista en la Falange Española; Xavier Casals, especialitzat en el neonazisme a Espanya; Ferran Gallego, historiador del nacionalisme a Bolívia i Alemanya; Florentino Rodao, el millor especialista en les relacions hispano-japoneses a les dècades de 1930 i 1940; Xosé M. Núñez Seixas, historiador especialitzat en el nacionalisme espanyol; David Martínez Fiol, que ha investigat la recepció de la Primera Guerra Mundial a Espanya; i Arnau González Vilalta, jove historiador especialitzat en diversos temes d'Història Contemporània.

Investigació històricaModifica

Enric Ucelay-Da Cal s'ha centrat en la seva carrera professional en la història contemporània a Espanya i Catalunya, el nacionalisme espanyol i el nacionalisme català, i temes específics com el paper del separatisme català (Estat Català) durant la Segona República Espanyola i la Guerra Civil Espanyola; l'anàlisi del populisme a Espanya i les seves connexions amb Amèrica Llatina; les dinàmiques regionals vinculades a una història "nacional" general o l'antropologia de la religió com a mètode per interpretar la Guerra Civil Espanyola.

Obres destacadesModifica

Enric Ucelay-Da Cal ha publicat més de dos-cents articles acadèmics a revistes especialitzades i és autor de llibres en espanyol, català, anglès i italià. Els seus llibres principals són:

  • La Catalunya populista: imatge, cultura i política en l'etapa republicana, 1931-1939. Barcelona: La Magrana, 1982 (ISBN 8474100925).
  • Francesc Macià: una vida en imatges. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1984 (ISBN 8439303467).
  • Macià i el seu temps. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1985; 2a ed., 1988 (ISBN 845050774X).
  • La joventut a Catalunya al segle XX: materials per a una història. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1987 (ISBN 845055523X).
  • La paz simulada: Una historia de la Guerra Fría, 1941-1991, conjuntament amb Francisco Veiga i Ángel Duarte. Madrid: Alianza Editorial, 1997; 2a ed., 2006 (ISBN 8420648272).[1]
  • El imperialismo catalán: Prat de la Riba, Cambó, D'Ors y la conquista moral de España. Barcelona: Edhasa, 2003 ISBN 8435026493.[2][3][4]
  • Notícia nova de Catalunya: consideracions crítiques sobre la historiografia catalana als cinquanta anys de Notícia de Catalunya de Jaume Vicens i Vives, conjuntament amb Josep Maria Fradera. Barcelona: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2005 (ISBN 8496103935).
  • Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la Revolución, editat conjuntament amb Arnau González Vilalta. València: Publicacions de la Universitat de València, 2012 (ISBN 978-84-370-8818-1).
  • 6 d'Octubre: la desfeta de la revolució catalanista de 1934, editat conjuntament amb Arnau González i Vilalta i Manel López. Barcelona: Base, 2014 (ISBN 978-84-16166-19-0).[5]
  • «Tumulto»: Meditacions sobre l'octubre català (2017), editat conjuntament amb Arnau González i Vilalta i Plàcid Garcia-Planas. Maçanet de la Selva: Gregal, 2017 (ISBN 978-84-17082-38-3).[6]
  • El catalanisme davant del feixisme, 1919-2018, coordinat amb Arnau González i Vilalta i Xosé Manoel Núñez Seixas. Maçanet de la Selva: Editorial Gregal, 2018 (ISBN 978-84-17082-73-4).
  • Breve historia del separatismo catalán. Barcelona: Ediciones B, 2018. (ISBN 978-84-666-6511-7).
  • L'aparença d'un poder propi. La mancomunitat de Catalunya i el catalanisme, coordinat amb Arnau González i Vilalta i Josep Pich Mitjana. Catarroja-Barcelona, Editorial Afers, 2019 (ISBN: 978-84-16260-77-5).

ReferènciesModifica

  1. Ressenya Arxivat 2010-09-29 a Wayback Machine. de Mikel Urquijo Goitia a Historia Contemporánea, núm. 17, 1998
  2. Ressenya d'Òscar Costa Ruibal
  3. Ressenya Arxivat 2010-09-29 a Wayback Machine. de Eduardo González Calleja a Historia Contemporánea, núm. 31, 2005
  4. Ressenya d'Octavio Ruiz-Manjón a El Cultural, 27-11-2003
  5. Ressenya de Carles Santacana, "Els enigmes del Sis d'Octubre", a Quadern d'El País (2 d'octubre de 2014).
  6. Ressenya de Manuel Lillo i Usechi, "Les reflexions d'una revolta", a El Temps (23 de gener de 2018).

Enllaços externsModifica