Josep Pich Mitjana

Historiador català especialitzat en Història Contemporània

Josep Pich Mitjana (Manresa, 1967) és un historiador i professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, especialitzat en la història político-social de Catalunya i els orígens del catalanisme polític al segle xix.[1][2]

Infotaula de personaJosep Pich Mitjana
Biografia
Naixement1967 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJosep Termes i Ardèvol Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata

És llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona (1991) i doctor per la Universitat Pompeu Fabra (1999), amb la tesi Valentí Almirall i Llozer (1841-1904) i la gènesi del catalanisme polític, dirigida per Josep Termes i Ardèvol,[3] del qual se'l considera deixeble.[4] El 2021 va ser nomenat catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra.[5]

Ha guanyat ex aequo el Premi Joan Givanel i Mas de Ciències de la Comunicació de l'Institut d'Estudis Catalans del 2001 i el XXI Premi Ferran Soldevila de la Fundació Congrés de Cultura Catalana de 2004 amb dues obres sobre Valentí Almirall.[2]

És membre del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranismes, de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives de la Universitat Pompeu Fabra.[6] Les seves línies d'investigació són: la història política espanyola de la segona meitat del segle xix i principis del segle xx, des del Sexenni Democràtic a la Restauració borbònica, el federalisme, el catalanisme i l'imperialisme espanyol al Marroc,[7] amb un interès especial en la premsa, especialment la satírica.[8] També ha investigat sobre l'anticlericalisme a Catalunya i a Espanya. A banda d'Almirall també ha estudiat altres personatges de l'època: Francesc Pi i Maragall, Antonio Royo Villanova i Manuel de Lasarte i Rodríguez-Cardoso. Per a les seves investigacions a més fa seguiment de la premsa de l'època: Diari Català, El Estado Catalán, Gracia y Justicia entre d'altres. És autor de diverses monografies i articles de recerca històrica.[9][3] Ha realitzat una edició de les obres de Conrad Roure, que recull els tres volums de l'obra i forma part d'una sèrie de nou volums que vol aplegar la producció periodística de l'autor.[10]

Obres destacadesModifica

  • El Centre Català: La primera associació política catalanista (1882-1894). (2002)
  • Almirall i el Diari Català. [Barcelona]: Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives (2003)
  • Federalisme i catalanisme: Valentí Almirall i Llozer (1841-1904). [Barcelona]: Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives (2004)[11]
  • Valentí Almirall i el federalisme intransigent. Barcelona (2006)
  • Francesc Pi y Margall y la crisis de Melilla de 1893-1894. (2008)
  • Els llums s'apaguen a tot Europa. La fi de la Belle Époque. (2014)[12]

Per a una bibliografia més completa vegeu «Obra de Josep Pich Mitjana» a Dialnet.

ReferènciesModifica

  1. «Nace Nova Editorial, con libros de ensayo histórico para el gran público» (en castellà). La Vanguardia, 11-11-2014.
  2. 2,0 2,1 «Pich Mitjana, Josep. Biografia». Universitat Pompeu Fabra. Unitat Acadèmica d'Humanitats. Professorat. Arxivat de l'original el 2017-01-18. [Consulta: 16 gener 2017].
  3. 3,0 3,1 Meroño, Pere. «Entrevista a Josep Pich: “La revolución de Julio de 1909 en Barcelona fue el primer gran aviso de la guerra civil”» (en castellà). VilaWeb, 28-02-2017. [Consulta: 28 desembre 2021].
  4. «Josep Termes. Vida». Càtedra Josep Termes : Lideratge, ciutadania i identitats. Universitat de Barcelona. [Consulta: 15 gener 2017].
  5. «Resolución de 6 de octubre de 2021, de la Universidad Pompeu Fabra, por la que se nombra Catedrático de Universidad a don Josep Pich Mitjana». Boletín Oficial del Estado, núm. 252, 21-10-2021, pàg. 128213.
  6. «Membres». Grup de recerca en estats, nacions i sobiranies (GRENS). [Consulta: 28 desembre 2021].
  7. García, Camilo Herrero «Reseña de Martín Corrales, Eloy y Pich i Mitjana, Josep (eds.) (2017), España frente a la Independencia de Marruecos». Revista de Estudios Internacionales Mediterráneos ( REIM ), 23, 2017, pàg. 137–140. ISSN: 1887-4460.
  8. Bennasar, Sebastià «El Be Negre, l’assassinat de Planes i la fi del periodisme en català». Vilaweb, 26-04-2017.
  9. «Josep Pich i Mitjana» (en castellà). Dialnet. [Consulta: 6 juliol 2016].
  10. «Conrad Roure». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre. [Consulta: 28 desembre 2021].
  11. «Federalisme i Catalanisme: Valentí Almirall i Llozer (1841-1904) [Ressenya]». Eix Diari. [Consulta: 17 juliol 2016].
  12. Riera, Ignasi «Ai, la Belle Époque». El Punt Avui, 29-10-2015.

Enllaços externsModifica