Antonio Royo Villanova

Antonio Royo Villanova (Saragossa, 12 de juny de 1869 - Madrid, 7 de novembre de 1958) fou un advocat, periodista i polític espanyol.

Infotaula de personaAntonio Royo Villanova
Antonio Royo Villanova.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 juny 1869 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 novembre 1958 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
carrer de Fortuny (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
3 de setembre de 1911 – 2 de gener de 1914
CircumscripcióVall-de-roures

14 d'abril de 1916 – 10 de gener de 1918
CircumscripcióTerol
Escudo de la Segunda República Española.svg  Diputat a les Corts de la República
3 de juliol de 1931 – 7 de gener de 1936
CircumscripcióValladolid
Escudo de la Segunda República Española.svg  Ministre de Marina
6 de maig de 1935 – 25 de setembre de 1935
Activitat
OcupacióPeriodista
OcupadorUniversitat de Valladolid Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista
Partit Agrari
Membre de
Família
FillsSegismundo Royo-Villanova y Fernández-Cavada Modifica el valor a Wikidata
PareMariano Royo Urieta Modifica el valor a Wikidata
GermansRicardo Royo Villanova i Luis Royo y Villanova Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Fill de l'enginyer Mariano Royo Urieta i de Pilar Villanova Perena i germà del periodista Luis Royo Villanova. Catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat de Valladolid, va ser director del periòdic El Norte de Castilla entre 1912 i 1956. La seva carrera política com diputat es va iniciar en les eleccions generals espanyoles de 1910 quan, com membre del Partit Liberal, va ser escollit pel districte de Vall-de-roures.[1] A les eleccions generals espanyoles de 1916 va tornar a obtenir escó, aquest cop pel districte de Terol. Oposat a qualsevol classe de reivindicació catalana, el 1917 va traduir al castellà La nacionalitat catalana d'Enric Prat de la Riba.[2][3] El 1920 va ingressar com a acadèmic de número a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[4]

Amb la proclamació de la Segona República Espanyola i com independent en la candidatura del Partit Agrari va obtenir novament un escó, en aquesta ocasió per la circumscripció de Valladolid, a les eleccions de 1931, escó que novament va obtenir ja com membre del Partit Agrari a les eleccions de 1933.

En les Corts Constituents es van fer notar, per la seva actuació en el si de la Minoria Agrària, els qui haurien de ser els seus principals dirigents: Antonio Royo Villanova, cèlebre per la seva aferrissada oposició a l'Estatut de Núria de 1932; José María Cid Ruiz-Zorrilla, tenaç opositor a la Llei de Reforma Agrària; i José Martínez de Velasco, president, en aquell temps, d'aquesta minoria, convertida en baluard combatiu de les diverses dretes no republicanes.

Durant el bienni radical-cedista, va ocupar la cartera de ministre de Marina, entre el 6 de maig i el 25 de setembre de 1935, al govern que va presidir Alejandro Lerroux.

ObresModifica

  • La descentralización y el regionalismo, 1900
  • El problema catalán, 1908
  • Por la nación única. Un grito contra el Estatuto, 1932

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • Biografia (especial 150 aniversari El Norte de Castilla)


Càrrecs públics
Precedit per:
Francisco Javier de Salas González
Ministre de Marina
 

1935
Succeït per:
Pere Rahola i Molinas
Premis i fites
Precedit per:
Victoriano Guisasola y Menéndez
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 35

1920-1958
Succeït per:
Segismundo Royo-Villanova y Fernández-Cavada