Enrique Bargés Pozurama
Enrique Bargés Pozurama (16 de gener de 1905,[1] Madrid - 20 d'agost de 1936, son Carrió, Mallorca)[2] fou un militar espanyol, tinent de l'arma de Cavalleria, que s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca. Les primeres setmanes de la Guerra Civil fou comandant militar de sa Pobla formant les milícies falangistes que dugueren a terme la repressió dels membres i simpatitzants del Front Popular. Amb aquestes milícies participà en la defensa de Mallorca contra el desembarcament del capità Bayo on morí.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 gener 1905  Madrid |
| Mort | 20 agost 1936 (31 anys) Son Carrió (Mallorca) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} Regne d'Espanya.svg){kind=small} República Espanyola Bàndol Nacional |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra espanyol Cavalleria |
| Rang militar |  Tinent |
| Conflicte | Guerra Civil Espanyola |
| Altres | |
| Pare | Enric Bargés i Pombo |
| Condemnat per | Sedició (Fets d'Alcalá, 1936) |
Era fill del tinent general d'Infanteria Enric Bargés i Pombo (1842-1906), destacat militar que fou, entre altres càrrecs, senador, ajudant d'Alfons XIII i capità general d'Extremadura, Burgos, Granada, Illes Canàries i Catalunya, i d'Elisa Pozurama López.[3]
_Alcal%C3%A1_de_Henares._Cuartel_de_Caballer%C3%ADa.png)
El 1931 ascendí a tinent i el 10 d'agost de 1932 fou un dels alçats a Madrid en l'intent de cop d'estat conegut com la Sanjurjada.[4] El setembre de 1932 fou deportat a Villa Cisneros.[5] El 1933 el Tribunal Suprem l'absolgué.[4] El 1936 estava destinat al Regiment de Caçadors de Calatrava, núm. 2, a Alcalà de Henares.[1]
Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de militars de l'arma de Cavalleria adscrits als Regiments de Caçadors de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, destinats a Alcalá de Henares, que a finals de juny de 1936, foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la Segona República aprofità uns greus incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra per fer neteja de conspiradors en ambdós regiments. Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar contra la República. Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936, aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats.[6] Fou nomenat el 23 de juliol cap instructor de les milícies de Falange Española de sa Pobla i comandant militar de la població. Sota les seves ordres, aquestes milícies s'encarregaren de la repressió dels membres i simpatitzants del Front Popular (detencions il·legals, tortures i assassinats) a sa Pobla.[7] Participà amb aquestes milícies en l'enfrontament contra les tropes republicanes que desembarcaren a Mallorca[8] i morí al front, prop de son Carrió.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Tenientes de Caballería». Anuario Militar, 1936, pàg. 256.
- ↑ 2,0 2,1 «ABC MADRID 18-08-1940 página 12 - Archivo ABC», 05-08-2019. [Consulta: 1r setembre 2020].
- ↑ «Enrique Bargés Pombo | Real Academia de la Historia». [Consulta: 1r setembre 2020].
- ↑ 4,0 4,1 «El sumario de los sucesos del 10 de agosto en Madrid. La sala sexta del Tribunal Supremo dicta el auto de conclusión». ABC (Madrid), 24-03-1933, pàg. 28.
- ↑ Bullón de Mendoza, A. «Nobleza y milicia en la España contemporánea (1788-1939)». Aportes, 89, 2015, pàg. 59-79.
- ↑ Capellà, Llorenç «Els Jinetes de Alcalá». Diari Balears, 26-05-2009. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2020 [Consulta: 16 setembre 2019]. Arxivat 28 de juliol 2020 a Wayback Machine.
- ↑ Massot i Muntaner, Josep, 1941-. Aportacions a la història de la guerra civil a Mallorca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009. ISBN 9788498831757.
- ↑ Zayas, Alfonso de, marqués de Zayas.. Historia de la Vieja Guardia de Baleares. [Impr. Sáez], 1955.