Enrique Dussel
Enrique Dussel (La Paz, 24 de desembre de 1934 - Ciutat de Mèxic, 5 de novembre de 2023)[1] fou un filòsof argentí naturalitzat mexicà, considerat un dels majors exponents del marxisme a l'Amèrica Llatina.[2][3][4]
| |||
| Nom original | (es) Enrique Domingo Dussel Ambrosini  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 24 desembre 1934 La Paz (Argentina) | ||
| Mort | 5 novembre 2023 (88 anys) Ciutat de Mèxic | ||
| Formació | Universitat Nacional de Cuyo - filosofia Institut Catòlic de París - estudis religiosos Universitat Complutense de Madrid - filosofia Universitat de París I Panteó-Sorbona - història | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia, teologia, història, ètica, filosofia política i Latin American philosophy (en)  | ||
| Lloc de treball | Colònia Israel Espanya França | ||
| Ocupació | historiador de l'Església, professor d'universitat, filòsof, teòleg, historiador | ||
| Ocupador | Universitat Harvard Universitat de Colònia Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Universidad Autónoma Metropolitana | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | enriquedussel.com | ||
Biografia
modificaLlicenciat i doctorat en filosofia, llicenciat en ciències de la religió i doctorat en història, fou declarat doctor honoris causa a la Universitat de Friburg el 1981 i a la Universitat Mayor de San Andrés de La Paz. Exercí de professor d'ètica del departament de filosofia de la Universitat Autònoma Metropolitana i a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, i fou coordinador de l'Associació de Filosofia i Alliberament.
Exiliat a Mèxic des de 1975, fou considerat com un dels grans exponents del pensament filosòfic llatinoamericà. Autor d'una gran quantitat de llibres, el seu pensament recorregué temes com la teologia, política, ètica, filosofia política, estètica i ontologia. Fou crític de la postmodernitat o «tardomodernitat» apel·lant a un «nou» moment denominat «transmodernitat».[5] Establí diàleg amb filòsofs com Karl-Otto Apel, Gianni Vattimo, Jürgen Habermas, Richard Rorty i Emmanuel Lévinas, essent un crític amb el pensament contemporani.
La seua major contribució fou la «filosofia de l'alliberament»,[6][7] on criticà el mètode filosòfic clàssic i proposà l'«analèctica» com a un nou mètode de pensament crític integral sobre la realitat humana.[8]
Referències
modifica- ↑ «Falece aos 88 anos o filósofo Enrique Dussel» (en gallec). NósDiario.gal, 06-11-2023. [Consulta: 6 novembre 2023].
- ↑ «Murió el filósofo Enrique Dussel» (en castellà). Jornada.com.mx, 05-11-2023. [Consulta: 6 novembre 2023].
- ↑ Marcos, J. «Los oprimidos lloran a Enrique Dussel, el filósofo de la liberación» (en castellà). Ctxt, 09-11-2023. [Consulta: 30 maig 2024].
- ↑ Grosfoguel, Ramón. «Enrique Dussel: Un pensador de la liberación» (en castellà). El Salto, 22-11-2023. [Consulta: 30 maig 2024].
- ↑ García, Xavier. «Perifèria, vida i marxisme: Un petit homenatge a Enrique Dussel». Catarsi Magazín, 07-11-2023. [Consulta: 30 maig 2024].
- ↑ Campos, Mariana. «Quién fue Enrique Dussel, el fundador de la ‘Filosofía de la Liberación’ que dirigió Morena» (en espanyol europeu), 06-11-2023. [Consulta: 30 maig 2024].
- ↑ Coll, Maria. «La gana porta al dolor i aquest a la consicència», 07-11-2023. [Consulta: 30 maig 2024].
- ↑ «Murió Enrique Dussel, uno de los fundadores de la Filosofía de la Liberación» (en castellà). Aristegui Noticias. [Consulta: 6 novembre 2023].
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica
- Enrique Dussel (obras en línea del autor) Arxivat 2007-07-01 a Wayback Machine.
- Monografía sobre la Filosofía de La Liberación
- Crítica a diversas falencias filosóficas de las tesis de Enrique Dussel sobre la violencia Arxivat 2007-08-27 a Wayback Machine. (per Miguel Ángel Quintana Paz)