Eosinofília
L'eosinofília és un recompte d'eosinòfils a la sang perifèrica que supera 0,5 × 10⁹/l (500/μL).[1] La hipereosinofília és una elevació del recompte d'eosinòfils en sang per sobre d'un 1,5 x 10⁹/l (és a dir, 1.500/μL). La síndrome hipereosinofílica és una elevació sostinguda d'aquest recompte per sobre d'1,5 x 10⁹/l (1.500/μL) que s'associa amb evidència de lesió tissular a causa dels eosinòfils.
 Extensió de sang perifèrica que mostra tres eosinòfils en un pacient amb eosinofília d’etiologia desconeguda.  | |
| Tipus | malaltia leucocitària i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | hematologia |
| Classificació | |
| CIM-11 | 4B03 |
| CIM-10 | D72.1 |
| CIM-9 | 288.3 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 4328 |
| eMedicine | 199879 |
| Patient UK | eosinophilia |
| MeSH | D004802 |
| UMLS CUI | C0014457 |
| DOID | DOID:999 |
Els eosinòfils solen representar menys del 7% dels leucòcits circulants.[1] Un marcat augment del recompte d'eosinòfils del teixit no sanguini observat en l'examen histopatològic és diagnòstic de l'eosinofília del teixit.[2] Es coneixen diverses causes, sent la més freqüent alguna forma de reacció al·lèrgica o infestació. El diagnòstic de l'eosinofília es fa mitjançant l'hemograma, però els procediments diagnòstics dirigits a la causa subjacent varien en funció de les afeccions sospitoses.[3] Es pot emprar un recompte d'eosinòfils en la mucosa nasal per mesurar la sensibilitat als àcars de la pols.[4] La ubicació del factor causal es pot utilitzar per classificar l'eosinofília en dos tipus generals: extrínsecs, en què el factor es troba fora del llinatge de les cèl·lules eosinòfiles; i eosinofília intrínseca, que denota etiologies dins de la línia cel·lular dels eosinòfils.[2] Els tractaments específics estan dictats pel trastorn causant, tot i que en l'eosinofília idiopàtica, la malaltia es pot controlar amb glucocorticoides.[3] L'eosinofília no és un trastorn o malaltia, és només un signe (tret que sigui idiopàtica).[3]
De manera informal, els nivells d'eosinòfils en sang sovint es consideren lleugerament elevats en un recompte d'entre 500 i 1.500/μL, moderadament elevats entre 1.500 i 5.000/μL i molt elevats quan són superiors a 5.000/μL. Els augments dels recomptes d'eosinòfils en sang poden ser transitoris, sostinguts, recurrents o cíclics.[5][6]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Eosinophilic Disorders». Merck & Co.. [Consulta: 2 novembre 2012].
- ↑ 2,0 2,1 Simon, Dagmar; HU Simon «Eosinophilic Disorders». Journal of Allergy and Clinical Immunology. Elsevier [Nova York], 119, 6, 16-01-2007, pàg. 1291–300; quiz 1301–2. DOI: 10.1016/j.jaci.2007.02.010. PMID: 17399779 [Consulta: 21 octubre 2010].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Beers, Mark; Porter, Robert; Jones, Thomas. «Ch. 11». A: The Merck Manual of Diagnosis and Therapy. 18th. Whitehouse Station, New Jersey: Merck Research Laboratories, 2006, p. 1093–6. ISBN 0-911910-18-2.
- ↑ Klaewsongkram J, Ruxrungtham K, Wannakrairot P, Ruangvejvorachai P, Phanupak P «Eosinophil count in nasal mucosa is more suitable than the number of ICAM-1-positive nasal epithelial cells to evaluate the severity of house dust mite-sensitive allergic rhinitis: a clinical correlation study». Int Arch Allergy Immunol, 132, 1, 2003, pàg. 68-75. DOI: 10.1159/000073266.
- ↑ Butt NM, Lambert J, Ali S, Beer PA, Cross NC, Duncombe A, Ewing J, Harrison CN, Knapper S, McLornan D, Mead AJ, Radia D, Bain BJ «Guideline for the investigation and management of eosinophilia» (PDF). British Journal of Haematology, 176, 4, 2017, pàg. 553-572. DOI: 10.1111/bjh.14488. PMID: 28112388 [Consulta: 29 agost 2023].
- ↑ Gotlib, J. «World Health Organization-defined eosinophilic disorders: 2017 update on diagnosis, risk stratification, and management». American Journal of Hematology, 92, 11, 2017, pàg. 1243-1259. DOI: 10.1002/ajh.24880. PMID: 29044676 [Consulta: 29 agost 2023].