Obre el menú principal

Eosinòfil

tipus de leucòcit
Eosinòfil al microscopi (400 ×) d’una extensió sanguínia. Uns glòbuls vermells envolten l'eosinòfil, dues plaquetes a l'extrem superior esquerre.

L'eosinòfil és un leucòcit granular de nucli bilobulat amb grànuls eosinòfils al citoplasma, fa de 12 a 17 μm. Són, al microscopi electrònic, azuròfils, i eosinòfils a la zona central on hi ha unes inclusions amb forma de cristall, les quals contenen proteïnes per a combatre paràsits i enzims. Són del 0 al 7% dels leucòcits de la sang, amb una concentració d'entre 0 a 800 eosinòfils per mm³.[1][2]

Són cèl·lules fagocitàries que tenen afinitat pels complexos antigen-anticòs, per tant la majoria dels eosinòfils són atrets per quimiotaxi. També poder ser atrets per substàncies alliberades pels basòfils com la histamina. Poden regular la resposta al·lèrgica i les reaccions d'hipersensibilitat mitjançant la neutralització de la histamina per la histaminasa i alhora produint un facto inhibidor derivat per inhibir la desgranulació de les cèl·lules cebades o dels basòfils, que contenen substàncies vasoactives.

Els eosinòfils tenen un paper de defensa de l'individu contra els microorganismes no fagocitables, tenen una funció citotòxica (per les seves proteïnes granulars), immunoreguladora (per les citosines que allibera) i són capaços de participar en la reparació i remodelació tissular (alliberant TGFβ).

FuncionsModifica

AlteracionsModifica

EosinopèniaModifica

L'eosinopènia apareix quan hi ha una concentració d'eosinòfils per sota els valors de referència, normalment amb una neutropènia:[3]

EosinofíliaModifica

L'eosinofília apareix quan hi ha una concentració d'eosinòfils per damunt dels valors de referència, normalment amb una neutropènia:[3]

  • A algunes infeccions agudes com l'escarlina o el xarampió.
  • A algunes infeccions cròniques com la lepra.
  • Infestació parasitàries.
  • Hemopaties malignes.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eosinòfil  
  1. «Eosinòfil». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Rubio Campal et alii, 2004, p. 191.
  3. 3,0 3,1 Rubio Campal et alii, 2004, p. 232.

BibliografiaModifica