Epimeteu (mitologia)
Epimeteu (en grec antic Ἐπιμηθεύς) va ser, segons la mitologia grega, un tità, un dels quatre fills de Jàpet i de Clímene (o d'Àsia, filla d'Oceà). Els seus germans són Atlas, Meneci i Prometeu. Epimeteu i Prometeu formen una parella d'oposats, i l'un és l'antítesi de l'altre. El nom d'Epimeteu significa ""el que reflexiona després", el que actua precipitadament, i el de Prometeu "el que reflexiona abans", el que preveu les coses.
![]() Pandora ofereix el gerro o la capsa a Epimeteu ![]() | |
Tipus | tità ![]() |
---|---|
Dades | |
Gènere | masculí ![]() |
Naixement | cap valor ![]() |
Família | |
Cònjuge | Pandora ![]() |
Mare | Clímene i Temis ![]() |
Pare | Jàpet ![]() |
Fills | Pirra i Prophasis (en) ![]() ![]() |
Germans | Atles, Meneci i Prometeu ![]() |
Altres | |
Càrrec | king of Sicyon (en) ![]() ![]() |
Epimeteu va ser l'instrument que utilitzà Zeus per enganyar Prometeu. Després que Prometeu hagués enganyat dues vegades el déu, primer amb quina part de l'animal s'oferia als sacrificis i després entregant el foc als homes, va prohibir a Epimeteu que acceptés cap regal de Zeus. Però el déu, per mitjà d'Hermes, li oferí Pandora, i Epimeteu no s'hi pogué resistir. Quan els déus la hi van lliurar, la instigà a obrir la capsa que duia, ignorant que contenia les desgràcies del món.
Amb Pandora, Epimeteu va engendrar Pirra, esposa de Deucalió, el seu cosí, i mare de la humanitat després del diluvi.[1]
ReferènciesModifica
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 164. ISBN 9788496061972.
BibliografiaModifica
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 78. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epimeteu |