Epimeteu (mitologia)

Epimeteu (en grec antic Ἐπιμηθεύς) va ser, segons la mitologia grega, un tità, un dels quatre fills de Jàpet i de Clímene (o d'Àsia, filla d'Oceà). Els seus germans són Atlas, Meneci i Prometeu. Epimeteu i Prometeu formen una parella d'oposats, i l'un és l'antítesi de l'altre. El nom d'Epimeteu significa ""el que reflexiona després", el que actua precipitadament, i el de Prometeu "el que reflexiona abans", el que preveu les coses.

Infotaula personatgeEpimeteu
Pandora's gift to Epimetheus.jpg
Pandora ofereix el gerro o la capsa a Epimeteu modifica
Tipustità modifica
Dades
Sexehome modifica
Naixementsense valor modifica
Família
CònjugePandora modifica
MareClímene i Temis modifica
PareJàpet modifica
FillsPirra i Prophasis (en) Tradueix modifica
GermansAtles, Meneci i Prometeu modifica
Altres
Càrrecking of Sicyon (en) Tradueix modifica

Epimeteu va ser l'instrument que utilitzà Zeus per enganyar Prometeu. Després que Prometeu hagués enganyat dues vegades el déu, primer amb quina part de l'animal s'oferia als sacrificis i després entregant el foc als homes, va prohibir a Epimeteu que acceptés cap regal de Zeus. Però el déu, per mitjà d'Hermes, li oferí Pandora, i Epimeteu no s'hi pogué resistir. Quan els déus la hi van lliurar, la instigà a obrir la capsa que duia, ignorant que contenia les desgràcies del món.

Amb Pandora, Epimeteu va engendrar Pirra, esposa de Deucalió, el seu cosí, i mare de la humanitat després del diluvi.[1]

ReferènciesModifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 164. ISBN 9788496061972. 

BibliografiaModifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 78. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epimeteu