Obre el menú principal

Epimeteu (en grec antic Ἐπιμηθεύς) va ser, segons la mitologia grega, un tità, un dels quatre fills de Jàpet i de Clímene (o d'Àsia, filla d'Oceà). Els seus germans són Atlas, Meneci i Prometeu. Epimeteu i Prometeu formen una parella d'oposats, i l'un és l'antítesi de l'altre. El nom d'Epimeteu significa ""el que reflexiona després", el que actua precipitadament, i el de Prometeu "el que reflexiona abans", el que preveu les coses.

Infotaula personatgeEpimeteu
Pandora's gift to Epimetheus.jpg
Pandora ofereix el gerro o la capsa a Epimeteu
Tipus tità
Dades
Sexe home
Naixement sense valor
Família
Cònjuge Pandora
Mare Clímene i Temis
Pare Jàpet
Fills Pirra i Prophasis Tradueix
Germans Atles, Meneci i Prometeu
Altres
Càrrec king of Sicyon Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Epimeteu va ser l'instrument que utilitzà Zeus per enganyar Prometeu. Després que Prometeu hagués enganyat dues vegades el déu, primer amb quina part de l'animal s'oferia als sacrificis i després entregant el foc als homes, va prohibir a Epimeteu que acceptés cap regal de Zeus. Però el déu, per mitjà d'Hermes, li oferí Pandora, i Epimeteu no s'hi pogué resistir. Quan els déus la hi van lliurar, la instigà a obrir la capsa que duia, ignorant que contenia les desgràcies del món.

Amb Pandora, Epimeteu va engendrar Pirra, esposa de Deucalió, el seu cosí, i mare de la humanitat després del diluvi.[1]

ReferènciesModifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 164. ISBN 9788496061972. 

BibliografiaModifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 78. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epimeteu